Perspectiva

Quan en Jordi Ubach em va proposar escriure aquests articles per la secció d'Opinió, a més de fer-me il·lusió, vaig creure que podria treure històries sobre l'esport pallarès, sobre els seus atletes o el que hi havia rere seu. Després d'unes setmanes o mesos, em vaig adonar que no seria possible i no ho seria per una senzilla raó: no estava al Pallars quan tocava, per conèixer els protagonistes, palpar la història i olorar o veure ambients per crear relats.

Aquest fet, no obstant, em va fer adonar que podia veure les històries amb una perspectiva diferent i especial. El fet de no ser habitualment a casa meva, em permet agafar distància i tastar les històries de manera diferent. Per això, quan veig que un dels nostres surt fora del Pallars i, si pot, destaca en el seu àmbit, se m'unfla el pit. I molt. 

El fet de ser del Pallars, o de la zona, provoca que, de primeres, costi més fer soroll. I no és cap excusa, és ben real que competint a gairebé 100 quilòmetres de la capital de la comarca costa més ser vist. La part bona és, i avui en dia encara no deixa de sorprendre'm, que continuïn sortint noms, persones i famílies que ens fan estar pendents cap de setmana rere cap de setmana. I això, ni més ni menys, és gràcies a les escoles base i sobretot a l'esforç i il·lusió de famílies senceres. Pot ser que la duresa orogràfica i meteorològica de la nostra zona ens faci més forts, diferents... qui sap. 

I la perspectiva, de la que us parlava abans, també m'ha fet adonar-me'n de l'exemple en que es poden arribar a convertir, per als joves i per als no tant joves, aquests personatges que surten del Pallars. Fa cinc o deu anys, quanta gent corria al Pallars? Quanta ho fa ara? Quanta gent anava en bicicleta? Quanta ho fa ara?

I sí, fins ara parlava d'esport, però la perspectiva i la proximitat amb algun d'ells, també m'ha fet adonar-me'n de l'exemple que són, per tots, els pallaresos que ens representen arreu del món. De fet, conec pocs pallaresos, per no dir cap, que no respongui ràpid a la pregunta: "De Lleida?" amb un: “No, no. Del Pallars”. Això és, una petita mostra de lo molt que som de la nostra zona. 

Aquí seguirem gaudint de la perspectiva que tenim, mentre vosaltres feu soroll. Soroll amb accent pallarès.

Alex Lebrón