El 4 de juliol de 1976, des de diversos indrets de Catalunya, un grup d’activistes per les llibertats del país es va posar a caminar sota el lema "Poble català, posa't a caminar". Els punts de partida van ser la Sénia, Oliana, l’Escala, Esterri d’Àneu, Girona i Guardamar de Segura, al País Valencià, a banda d’altres que venien de la Catalunya Nord. Reclamaven el que ja feia temps enarborava l’Assemblea de Catalunya, l’ens unitari que des del 1971 es va alçar per cridar “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”.
La campanya a favor de l’amnistia llançada el Nadal del 1975 per l’associació catòlica progressista Pax Christi va ser l’últim impuls d’una mobilització cívica que va posar l’objectiu en la vigília de la Diada de 1976. La Marxa de la Llibertat –
que ara també reviu a Facebook- volia congregar-se el 10 de setembre al monestir de Poblet, símbol de la Catalunya sobirana. Allí van arribar uns centenars de persones, malgrat la prohibició de les autoritats franquistes. L’endemà, a Sant Boi de Llobregat, tindria lloc la Diada llegendària del 76.
Els ajuntaments de la Sénia, Oliana, Esteri d’Àneu, Girona i l’Escala celebren actes d’homenatge a aquesta primera gran mobilització cívica després de la mort de Franco. també s'ha organitzat una exposició commemorativa. A Esterri d'Àneu ha tingut lloc un acte-homenatge, organitzat per l'Arxiu Històric de les Valls d'Àneu i l'Ajuntament d'Esterri d'Àneu, que ha comptat amb la participació de Delfí Sabartés, mestre d'Esterri que organitzà la columna que va sortir des del poble; Lluís Llobet, participant a la Marxa des d'Esterri i Josep Calvet, historiador que presentarà el llibre "Poble català, posa't a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat".
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
