Imatge d'una perdiu blanca sobre unes roques. Foto: Territori
La perdiu blanca és una de les poques espècies d'aus que viuen a Catalunya originàries de l'Àrtic. És una espècie protegida per la legislació catalana, estatal i europea. Les dades del primer semestre de 2016 mostren una certa estabilitat, tot i que les poblacions més orientals tenen índexs més febles que a la zona axial pirinenca. En aquest primer recompte primaveral s'han censat tres sectors ubicats al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser; l'Alt Pirineu; Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Des de fa ja uns 10 anys el Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya realitza censos primaverals per determinar les densitats de mascles territorials i censos d'estiu per obtenir dades sobre el nombre de cries per femella. El seu origen àrtic fa que visqui als Pirineus reclosa a les zones alpines, a partir dels 2.300 metres a la zona oriental i dels 2.200 metres a la zona axial, un fet que la fa vulnerable als efectes del canvi climàtic.
La metodologia és complexa perquè cal accedir a zones elevades i dur a terme la localització dels mascles territorials mitjançant la detecció del seu cant des de punts fixos d'escolta, abans de la sortida del sol. Si les condicions meteorològiques ho permeten (absència de vent, neu o pluja) només amb un matí es pot censar una zona o sector, el que correspon a unes 70 hectàrees.
Els censos es fan de forma conjunta i coordinada amb l'Office Nationale de la Chasse et de la Faune Sauvage (ONCFS) de França i amb el govern d'Andorra, així com amb el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser; l'Alt Pirineu, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici; els Serveis Territorials de Girona i el Cos d'Agents Rurals. Aquesta activitat permet obtenir informació sobre l'evolució a les zones més perifèriques i als sectors amb presència d'activitat humana, com estacions d'esquí.
De les vint subespècies catalogades, la Lagopus muta pyrenaicus habita els Pirineus a cavall entre França, Andorra i l'estat espanyol, essent a Catalunya on resideix la major part de la població. L'aïllament als Pirineus, concentrat sobretot a la zona del Puigmal-Canigó, ha provocat una diferenciació genètica respecte altres poblacions europees, fins i tot de les més properes, als Alps. Aquest fenomen està reduint la diversitat genètica encara més, si la comparem amb la resta dels Pirineus. Juntament amb les perdius blanques del Japó i algunes serralades al sud de l'Himàlaia, les perdius de la zona pirinenca es troben al límit meridional de la distribució mundial.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
