Proposen la figura d'«El Comú» per millorar la gestió dels béns comunals

L’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i la Fundació del Món Rural han presentat aquest dimecres, en una jornada que ha tingut lloc a Sort, el primer estudi amb propostes per millorar la gestió dels béns comunals i ampliar el rendiment que en treu la comunitat de veïns beneficiària, apropant la capacitat de decisió al territori.
 
Entre elles, es proposa la creació de la figura del Comú per administrar-los, és a dir, que els pobles d’un municipi que disposin de béns comunals propis es constitueixin en Entitats Municipals Desconcentrades.
 
Un sistema medieval
 
Els béns comunals són terrenys (pastures, boscos i muntanyes, entre d’altres) el titular dels quals és l’administració local, en concret, els ajuntaments i les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD). El benefici que se’n treu recau en la comunitat de veïns que hi viu, que té uns drets i uns deures.
 
Es tracta d’un sistema d’origen medieval que resultava bàsic per a la subsistència de les petites comunitats agràries. Els béns comunals eren, per exemple, una font de llenya; pastures per al bestiar; aigua; fruits del bosc o fusta per a la construcció; així com molins, recs o ferreries. Les condicions per fer-ne ús i qui en podia gaudir estaven regulades. 

L’estudi detecta, actualment, una manca d’inventaris municipals de béns comunals que, de retruc, provoca un desconeixement per part dels veïns que en serien beneficiaris. La despoblació d’alguns nuclis antics o l’arribada de població nouvinguda no arrelada al territori incrementen la desvinculació entre el bé i la comunitat.

Gestió propera al món rural

L’informe ha tingut en compte les antigues formes d’explotació (pastures i aprofitament de fusta) però, sobretot, els nous usos. Els aprofitaments per instal·lació de pistes d’esquí, senderisme, recollida de bolets o estesa de línies elèctriques, per exemple, podrien proporcionar nous recursos econòmics a les comunitats de veïns. Un bon model de gestió d’aquests nous usos dels comunals i de les rendes que se’n deriven pot esdevenir una eina de desenvolupament local que ajudi a mantenir població al territori, propiciant noves inversions.

Recuperació dels antics termes

A la jornada de Sort s’ha presentat l’estudi Termes tradicionals dels pobles del Pallars Sobirà, elaborat pel geògraf de la Universitat de Lleida (UdL) Jesús Burgueño per encàrrec de l’IDAPA i fet a escala 1:50.000. Fruit d’aquest treball s’han identificat tant termes antics com territoris de titularitat compartida (condominis) i enclavaments situats en un altre terme.

Fins ara, existien pocs estudis sobre els béns comunals a Catalunya que permetin conèixer la seva extensió o possibilitats de rendiment econòmic. L’IDAPA va realitzar un informe sobre els comunals de l’Alt Pirineu i Aran l’any 2008. Aquest àmbit inclou la comarca del Pallars Sobirà a més de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Conselh Generau d’Aran. A títol d’exemple, el 60% de la superfície forestal de l’Alt Pirineu i Aran és de caràcter comunal.