Amanda Egea: «Potser és més agradable tractar amb bestiar de quatre potes»

Després de fer-se un tip d’anar amunt i avall en la seva adolescència, l’Amanda va fer cap al Pallars i ja hi porta prop de vint anys. Passejant pel seu poble, Talarn, un s’adona que ja fa temps que va deixar de ser forastera; coneix tothom i s’interessa per les persones grans que la saluden a cada cantonada . La seva emprenedoria i visió polifacètica de la vida l’ha portat a diversos projectes i ara mateix dedica la major part del seu temps a cuidar un ramat de cabres als voltants de Talarn. Un ofici particular que, com ens confessa, requereix sobretot molt sentit comú. No és tan senzill, com diu la dita, el comú és el menys comú dels sentits. 

Quant temps fa que et dediques a la ramaderia?

Vam començar el projecte junt amb la meva parella fa tres anys. Ara fa uns dos anys que em dedico principalment al ramat, tot i que sovint l’Iban em dóna un cop de ma, especialment en tasques de maneig. 

Tenies algun tipus d’experiència prèvia en l’ofici?

Ens vam llençar a l’aventura amb ganes d’aprendre, jo no havia fet mai de pastora ni en tenia nocions, però amb el temps i molt sentit comú en vas aprenent. Cal ser molt observadora i tenir molta paciència. Vam començar amb molt poquets animals i, poc a poc, hem anat ampliant el ramat.

Ha estat doncs un aprenentatge sobre la marxa?

Totalment! Ara fa poc he fet algun curs a l’escola agrària que m’ha ajudat, però fins llavors n’havia anat aprenent sobre la marxa, a vegades t’equivoques però poc a poc aprens a entendre els animals. També hi ha hagut algunes persones de confiança que ens han ajudat.

Ja hi havies treballat, amb animals?

Si, havia treballat en una clínica veterinària. Els meus primers estudis van ser en electricitat però de seguida em vaig anar inclinant per feines que tinguessin a veure amb el món natural. A part d’estudiar el grau de guia de muntanya també vaig fer cursos d’equitació i vaig treballar amb cavalls.
 
Com és el dia a dia amb el ramat?

En altres feines havia treballat més amb persones i ara tracto més amb bestiar, i potser és més agradable tractar amb bestiar de quatre potes (riu). A mi la veritat és que no m’ha estat molt difícil adaptar-me al ramat. Suposo que el fet d’estar oberta a aprendre i de tenir la mania de fixar-me molt en les coses m’ha ajudat.

Algun secret?

El meu lema és no posar-les mai pressa i després tenir una cassoleta amb menjar per fer-les anar on vull (rialles).

A la llarga acabes establint una relació amb elles suposo.

Amb els animals vas creant vincles. Tenen una forma d’actuar i uns caràcters molt definits, ara mateix tinc un ramat de cinquanta cabres i un boc i cada una té un nom diferent. 

Sou com una família.

Cada dia passo unes hores amb elles i això vulguis o no fa que les acabis coneixent molt bé. Alguns dies no les trec a pasturar, però cada dia vaig a veure-les. Normalment les trec a pasturar i em quedo amb elles vigilant-les.

Una feina que et lliga molt.
Sí, tot i que també trobem la forma de poder deixar-les alguns dies soles. De totes formes també és una feina que et permet flexibilitat, temps pels meus fills i estones de molta tranquil·litat. 

Queden gaires ramats de cabres a la zona?

Alguns, no és gaire habitual, normalment trobes ramats d’ovelles amb alguna cabra. Però n’hi ha alguns, a l’escola agrària he conegut dos pastores de ramats de cabres al Pallars Sobirà.
 
Els ramats són una explotació pel territori molt valuosa, quins beneficis aporta?

Les cabres són unes excel·lents desbrossadores, es nota molt. Per fer-ho ben fet, al ramat hi hauria de tenir alguna ovella, ja que mengen coses diferents. Però sí, els boscos estarien molt més nets si hi haguessin més ramats. Clar, jo amb cinquanta cabres faig el que puc!

I beneficis socials?

Penso que aproximem un ofici i un ésser diferent. Tinc elaborat un taller per a nens, expliquem un conte i treballem amb tres caixes sorpreses. Els nens descobreixen què mengen les cabres però també quines coses et trobes quan pastures pel camp i també quines coses portes al sarró. 

Creus que els nens han perdut molt el contacte amb el bestiar a la nostra comarca?

Jo penso que encara es conserva molt contacte amb animals, penso que hi ha infants que els ve de nou però hi ha molts nens que ja hi estan en contacte perquè el seu padrí té algun animal o coneix algú que en tingui.

A més a més de les cabres també ets apicultora

Sí, jo sempre dic que som ramaders en dos sectors, a l’apícola i al caprí. Tenim cent cinquanta arnes. A més a més de vendre mel, també fem tallers a persones que vulguin visitar les arnes, equipats amb el vestit adequat poden obrir les caixes, buscar reines... A la gent els agrada molt.

És un món atractiu i molt desconegut

És molt apassionant! Són una colònia que funciona com un sol individu, però dins de la colònia hi ha abelles que actuen individualment. Has d’entendre quines necessitats i problemes tenen. La gent pensa que és molt fàcil posar un parell d’arnes i fer mel, però en realitat és molt més complicat. Mantenir la colònia viva és complex a vegades, hi ha patologies, actualment tenim un medi contaminat i es nota molt. Està demostrat que el rendiment que tenim ara respecte fa cinquanta anys és molt més baix.