Diumenge, 22 de desembre de 2024

La cabra salvatge es reprodueix a l'Alt Pallars un segle després de la seva desaparició

L'espècie es va reintroduir fa 2 anys a l'Arieja, França, però ha arribat als Pirineus catalans

ACN 5 d'agost de 2016 a les 11:20

Una de les imatges captades de la cria de cabra salvatge amb la seva mare. Foto: ACN


Els tècnics de la reserva nacional de caça de l'Alt Pallars i del parc natural regional de l'Arieja (França) han observat i captat imatges de cries de cabra salvatge (Capra pyrenaica) a Lladorre (Pallars Sobirà). Anomenada herc en el català de fa un segle, aquesta és la primera documentació gràfica de naixement en territori català després de la seva reintroducció als Pirineus ariegesos, fa un parell d'anys. A més, és la primera reproducció en més d'un segle ja que aquest ungulat salvatge va desaparèixer a la zona entre finals del segle XIX i començaments del XX. També a finals de juliol una parella d'excursionistes van poder observar un altre exemplar de cria també a la Vall de Cardós.

El projecte de reintroducció d'aquest animal (subespècie de la serra de Gredos) està liderat pel Parc Natural dels Pyrénées Ariégeoises (PNPA), vessant francesa de la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars (RNCAP), i compta amb la col·laboració del Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP), que coincideix en part de la seva superfície amb la reserva.

Els Pirineus com a entitat biològica natural i, per tant, sense fronteres, han fet que aquesta espècie anés ocupant territori a banda i banda de la frontera administrativa des que es va procedir a l'alliberament. També a partir d'aquesta reintroducció es va iniciar una important col·laboració en matèria de control i gestió entre la RNCAP, el PNAP i el cos d'Agents Rurals.

La cabra salvatge al Pirineu

La cabra o herc, fins a començament del segle XX, compartia hàbitat amb l'isard, tot ocupant els indrets més alts i accidentats de la cadena muntanyosa. Molt esquerpa i poc gregària, tenia una ponderació gastronòmica important entre els habitants del territori. En alguns cellers de cases pairals de l'Alt Pirineu encara hi ha els recipients de terracota típics, i se'ls continua dient ''es tupines de confitat d'herc''. En aquella època la caça era una activitat més aviat recol·lectora amb la finalitat d'obtenir proteïna per a la subsistència familiar.

Finalment, cal dir que, tractant-se d'una espècie tan peculiar, pel que fa a l'hàbitat de zones altes, no entrarà en conflicte amb els interessos del sector agroramader del territori. 

Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!

A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.

Subscriu-t'hi
Participació