Els pallaresos participen en la major manifestació de la història de Ponent

Mai no s'havia vist a Lleida una manifestació igual. L'independentisme ja es pot apuntar el mèrit d'haver aconseguit la mobilització més massiva de tota la història de les terres de Lleida, i centenars de pallaresos en van tornar a ser partícips. Les prop de 120.000 persones segons l'ANC (30.000 segons la Guàrdia Urbana) que s'han concentrat aquest diumenge a la llera del riu Segre per defensar la independència de Catalunya ja sempre podran dir que en aquella Diada del 2016 van entrar a formar part de la història de la capital de Ponent, i que ho van fer, a més, d'una manera alegre, festiva i cívica. La delegació del Govern ha informat que no hi ha hagut cap incident remarcable.
​

L'enorme mobilització lleidatana ha evidenciat que l'independentisme està arrelat també a la ruralia del país, aquella que sovint ha estat vista amb certa displicència des de la llunyania barcelonina. Si la manifestació de Berga ha estat per defensar la Catalunya de la cultura, la de Salt la de la solidaritat, la de Tarragona la del progrés i la de Barcelona per un nou país de llibertats, la de Lleida ha estat la de l'equilibri territorial, i que això hagi estat així no és una casualitat.

 

Lleida s'ha mostrat a Catalunya i al món per clamar independència, i ho ha fet en cada un dels trams comarcals que han quedat desbordats pel nombre de manifestants. A la ciutat de l'alcalde federalista s'han fet sentir milers de veus que han convertit els marges del Segre en un carnaval de crits, balls i càntics que han confluït en el batec de les 17:14 hores de la tarda, poc després que les campanes de la Seu Vella repiquessin per donar inici a les manifestacions.
 

 

"Una Catalunya connectada a Europa"
 

Superat el primer tràmit de la performance, presentada per l'actriu Txe Arana, i escoltat el manifest llegit per l'escriptora de Tremp Maria Barbal, que ha defensat una Catalunya connectada a Europa, la manifestació s'ha mogut al ritme de les xarangues i de la cançó amb aires de Patum que ha servit per posar ritme als diferents batecs que s'ha anat repetint durant la mobilització, que ha durat poc més de dues hores.
 
La traca final l'ha posat Pastorets Rock, el grup lleidatà que han aconseguit la catarsi perfecta amb el públic en el moment que han sonat els primers acords de "Som de l'Oest", la cançó creada per David Esterri (Lo Pardal Rocker) que parla de Lleida com l'indret "on es creuen els camins dels odis i els rancors i els destins de les nacions".

 

Aquest himne oficiós de Lleida ha estat cantat a ple pulmó com si es tractés d'alguna de les cançons més populars de Lluís Llach, present al capdavant de la manifestació al costat d'altres càrrecs i activistes com David Fernández, Joan Tardà o els consellers Jordi Baiget i Merixell Serret, que s'han anat confonent entre la massa cívica que ha desbordat les expectatives de l'organització, que ha hagut d'habilitar més trams dels que hi havia previstos. Lleida ha dit sí a la independència amb majúscules.