El trencalòs guanya territori al Parc Natural de l'Alt Pirineu

Dins les tasques de seguiment i control de la població que estableix el Pla de recuperació dels trencalòs a Catalunya, aquest 2016 s'han localitzat 46 territoris on viu aquesta au, tots ells dins l'àmbit de les comarques del Pirineu i Prepirineu. D'aquests 46, la majoria estan ocupats per parelles (40) mentre que la resta (6) estan ocupats per tres adults, dos mascles i una femella. Són els que s'anomenen trios poliàndrics. La comarca del Pallars Sobirà és la que concentra el major nombre de parelles.
 
Tot i que el nombre total de territoris s’ha incrementat respecte als del 2015, el total de polls s’ha reduït lleugerament, passant de 14 a 12. D’aquests, dos han nascut fora de l’àmbit territorial de Catalunya, l’un a la franja amb Aragó i l’altre a la Vall d’Aulús (França), tocant a la Vall Farrera.
 
El Parc Natural de l’Alt Pirineu compta amb el 25% de les parelles de Catalunya, esdevenint el parc que concentra el major nombre de trencalossos. A més, de la mateixa manera que els tres darrers anys, ha estat on millor han criat, ja que han volat el 25% del polls del conjunt de Catalunya. Aquest parc és l’indret on s’ha constatat un major increment del nombre de parelles. A començaments dels anys 90 del segle passat només disposava d’un únic territori reproductor mentre que actualment ja en té nou.
 
Lenta però progressiva recuperació
 
En les properes setmanes es faran les reunions anuals de coordinació entre França, Aragó, Navarra, Andorra i Catalunya per a avaluar la situació al conjunt dels Pirineus. Aquestes dades s’incorporen a les reunions que se celebren també a escala europea dins del marc de les estratègies de conservació del trencalòs. A la serralada pirinenca, Catalunya disposa del major nombre d’efectius després d’Aragó. La seva tendència al llar dels darreres 30 anys ha estat força positiva, mostrant una lenta però progressiva recuperació.
 
Malgrat l’augment d’efectius, la mortalitat s’ha incrementat a conseqüència de la ingestió de verins, intoxicacions pel plom dels cartutxos utilitzats en la caça i la col·lisió amb cables, com a factors més destacables.
 
A través d’un conveni de col·laboració entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Fundació Vulture Conservation (VCF), els centres de recuperació de fauna salvatge de Vallcalent (Lleida) i de Torreferrussa (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) crien exemplars de trencalòs en el marc del Programa de cria en captivitat europeu (EEP) per a projectes de recuperació i reintroducció a la Unió Europea. Des de l’any 2009, s’hi han criat reintroduït 23 exemplars