L'incendi de les Valls d'Àneu segueix actiu cinc dies després amb 567 hectàrees cremades

Els Bombers de la Generalitat han treballat avui, per sisè dia consecutiu, en les tasques d'extinció de l'incendi que crema a la muntanya de Cerbi, als termes de la Guingueta d'Àneu i Alt Àneu, un foc que es va declarar el passat dissabte i que ja ha calcinat unes 567 hectàrees de pastures. Els efectius del Bombers han centrat avui els treballs en l'extinció de les represes que hi ha hagut al llarg de la nit passada, així com en l'estabilització del perímetre.

La major part d'aquest (que té més de 20 quilòmetres de llargària) es troba assegurat, però hi ha un front que, atesa la dificultat d'accés, continua obert. Es tracta de la zona del Barranc de Lleiter, amb una orografia molt escarpada que impedeix l'entrada per poder treballar amb eines manuals. Aquest barranc es troba entre el Serrat del Broncal i la Serra de l'Obaga, lluny de les poblacions habitades més properes. Tanmateix, i degut a l'orientació, el foc pot ser visible a la nit, però no es tem que pugui avançar ràpidament.
 
La dificultat d'accés a la zona de l'incendi fa impossible als efectius dels Bombers fer una extinció d'atac amb vehicles d'aigua i han d'utilitzar una estratègia de contenció, desplaçant el personal amb els mitjans aeris fins a la zona de l'incendi, i a treballar amb l'ajuda d'eines manuals i foc tècnic. Són terrenys amb forts pendents, molt inestables i amb cingleres mancades de camins, que fan molt lenta i insegura la tasca amb eines mecàniques per part dels efectius.
 
En el dispositiu d'aquest dijous han treballat una cinquantena de Bombers de la Generalitat, amb les unitats GRAF (Grup d'Actuacions Forestals) i EPAF (Equip de Prevenció Activa Forestal) i amb el suport de sis mitjans aeris (quatre helicòpters i dos avions de vigilància i atac) que han fet tasques de transport de personal i descàrregues d'aigua. També s'ha comptat amb dos vehicles d'aigua (Bombes Rurals Pesants) i 16 vehicles lleugers.
 
Els Bombers d'Andorra, els Agents Rurals (amb sis unitats i l'helicòpter) i dos hidroavions del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, han reforçat el dispositiu d'extinció, que no ha pogut comptar amb una unitat BRIF Provinent de l'Aragó ateses les condicions meteorològiques.
 
Segons les darreres estimacions dels Agents Rurals, l'incendi ha afectat 567,23 hectàrees de vegetació. D'aquestes, 399,90 hectàrees pertanyen al municipi de la Guingueta d'Àneu i 167,32 al municipi d'Alt Àneu. La major part de la vegetació cremada és matoll (328,38 ha) mentre que la resta són pastures (78,05 ha), massa arbrada (71,05 ha) i terrenys improductius (32,28 ha). La superfície afectada del Parc Natural de l'Alt Pirineu és de 104,39 hectàrees.
 
Xavier Castellarnau, sotsinspector dels Bombers, ha explicat que les complicacions del terreny sumades a les condicions meteorològiques fan que sigui complicat d'extingir. Castellarnau ha assegurat que han estat "dies durs pel que fa a humitats" i ha afegit que durant la passada nit el foc "ha cremat intensament" pels vents topogràfics descendents. Aquestes condicions fa que el foc es torni a obrir. 

Jordi Palau, responsable d'Interior a l'Alt Pirineu, ha explicat que la població pot estar tranquil·la donat que el foc està lluny dels pobles. Palau ha llençat un missatge tranquil·litzador i ha dit que no hi ha tampoc cap borda o ramat d'animals que estigui en perill.
 
L'alcalde de la Guingueta d'Àneu, Josep Cervós, ha dit que aquest incendi hauria de servir per obrir un debat sobre la necessitat de fer més cremes controlades per evitar cremes descontrolades com la d'aquests dies. Cervós ha dit que per realitzar cremes controlades a alta muntanya hi ha moltes traves i els permisos es dilaten molt en el temps.

Un llamp, la causa més probable

Un llamp que hauria caigut el passat dia 24 d'octubre és la hipòtesi amb la que treballen els Agents Rurals com a principal causa de l'incendi, segons han informat els serveis informatius de TV3 aquest migdia. Les primeres hipòtesis apunten a que el llamp va quedar latent durant cinc dies fins a revifar el dissabte al vespre, dia de l'inici del foc.

Aquesta versió ha aixecat controvèrsia entre molts veïns de les Valls d'Àneu. Alguns d'ells, com el meteoròleg aficionat d'Esterri d'Àneu i col·laborador de la xarxa XOM del Servei Meteorològic de Catalunya, Ramon Baylina, asseguren que a la zona no hi ha hagut cap tempesta des de fa més de 45 dies.
 
La pertorbació que ha d'arribar al Pirineu aquest cap de setmana pot resultar d'especial ajuda per afavorir les tasques d'extinció del foc. Es preveu que a partir de divendres a la tarda i especialment el dissabte i el diumenge es registrin pluges i nevades a la zona que podrien ajudar a apagar el foc.