Un dels grans problemes de conservació amb què es troben al
Parc Natural de l'Alt Pirineu és el tema de la circulació motoritzada. Les autoritats del Parc expliquen que la ubicació d'aquest, fronterer amb Andorra, genera l'entrada de molts vehicles de motor, ja sigui per Tor, per Os de Civís, Civís o Ars. El director del Parc, Marc Garriga, assegura que "algunes vegades es demana permís, la majoria no".
La problemàtica no es genera tant a l'estiu, com es podria imaginar, sinó més a l'hivern i primavera, quan encara hi ha molta neu i, diu Garriga, "es genera molta erosió i fa molt mal". A falta d'un Pla Especial del Parc, que està per aprovar, la fórmula que ha trobat la direcció del Parc, és regularitzar el trànsit a través d'ordenances municipals, ja que els ajuntaments són els propietaris dels camins. Garriga assenyala que l'objectiu és que "els usuaris que vulguin gaudir del parc, en bici, caminant o a cavall, no tinguin una interacció tan forta amb el trànsit motoritzat".
Les ordenances municipals i una major vigilància per part dels
Mossos d'Esquadra són les alternatives que les autoritats del Parc Natural de l'Alt Pirineu han trobat per tal de regularitzar un dels majors problemes de conservació amb el qual es troben, el trànsit motoritzat. Garriga reconeix que la fórmula per reglar el pas de vehicles motor és a través d'un Pla Especial del Parc, però com que aquest no s'aprova han buscat una alternativa.
La titularitat municipal dels camins fa que els ajuntaments hi tinguin autoritat per a decidir quins tipus de vehicles i poden passar i en quines condicions. Garriga ha explicat que és important la coordinació amb Mossos d'Esquadra a qui donen coneixement de les autoritzacions emeses per tal que puguin fer un bon control. A més, afegeix el director, els senyalen els llocs "on la problemàtica és més gran" i els "demanem vigilància especial sobretot en caps de setmana".
La normativa actual marca per a quines pistes es pot circular amb vehicle de motor i en quines no. Garriga apunta que "hi ha tota una sèrie de pistes secundàries que donen a espais sensibles en les quals està prohibida la circulació a motor, en tots els senders, ja que es considera camp a través, i a vegades hi passen motos". També es regula la velocitat, on la màxima és trenta quilòmetres per hora, tot i que això, reconeix Garriga, "és molt difícil de controlar".
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
