Divendres, 22 de novembre de 2024
Mossegada de salut

Els grups sanguinis i l'alimentació

La nutricionista Laura Espia respon les preguntes dels nostres lectors sobre els grups sanguinis i la seva relació amb l'alimentació

Laura Espia 24 de novembre de 2016 a les 18:22
"Hola Laura, me han hablado de una dieta moderna que va relacionada con los grupos sanguíneos, ¿me puedes explicar más sobre esta dieta y de qué se trata? Gracias"
Dolores
 
 

Hola Dolores, aquest tipus de dieta va ser investigada pels naturòpates James D'Adamo i Peter D'Adamo (pare i fill) els quals la seva experiència els va dur a adonar-se que, per exemple, mentre la dieta vegetariana li anava molt bé a algunes persones i la seva salut millorava, a altres no semblava fer-los efecte, i a algunes persones fins i tot els hi anava malament i empitjoraven.

Allò els va sorprendre portant-los a la conclusió evident que no a totes les persones els hi anava bé el mateix tipus d'alimentació, i van intuir que, com la sang era la font principal de nutrició de l'organisme, la resposta podia ser allí. Van decidir doncs, investigar, i al llarg de molts anys van prendre notes de forma que es poguessin comparar entre elles, i va ser, d'aquesta tan senzilla però perseverant manera, com van arribar a adonar-se que el tipus d'alimentació estava relacionat amb els diferents grups sanguinis plasmant-ho en el best-seller, titulat Eat Right 4 your Type.

Tot i que les dades proposades són molt discutides -a dia d'avui no han estat demostrades-, D'Adamo va definir un tipus d'alimentació concreta segons el moment de l'aparició de cada un dels grups sanguinis. Al grup 0 l'anomenà el grup dels caçadors, el grup A va rebre la denominació d'agricultors, el grup B la dels nòmades, i el grup AB el va definir com un grup heterogeni.

Per fer-nos-en una idea més explícita, hem de fixar-nos amb la història. A mesura que la raça humana es desplaçava, es veia obligada adaptar la dieta a les condicions canviants, la nova dieta provocava adaptacions al tracte digestiu i al sistema immunològic per sobreviure i  prosperar en cada nou hàbitat. Aquest nous canvis es reflecteixen en el desenvolupament dels tipus de sang (o grups sanguinis), que semblen haver sorgit en moments crítics del desenvolupament humà:

El caçador: L'ascens de l'ésser humà a la cúspide de la cadena alimentària va donar com a resultat el grup sanguini O.

L'agricultor: Del canvi de caçador/recol·lector a un estil de vida agrícola més domèstic, va sorgir-ne el grup sanguini A.

El nòmada: La fusió i migració de les races des d'Àfrica, fins a Europa, Àsia i América va desenvolupar el grup sanguini B.

I finalment, de la mescla moderna de grups sanguinis en va sorgir l'últim, el tipus AB.
 

Aquesta evolució dels grups sanguinis els confereix propietats diferents, com per exemple el grup sanguini O, el qual, sempre parlant en general, tenen un sistema immune potent i molt actiu, capaços de realitzar exercici físic molt intens, un exercici físic similar al que realitzaven els avantpassats prehistòrics alhora de caçar per poder sobreviure. Tenen un tub digestiu molt eficient capaç de digerir dietes riques en proteïnes, pel contrari els làctics i els cereals no els hi són tan beneficiosos com a la resta de grups sanguinis. 

En el cas del tipus A els quals els seus avantpassats eren agricultors i, per tant, la seva dieta més beneficiosa serà la vegetariana, amb grans quantitats de verdura i llegums, pel contrari una dieta rica en proteïna, làctics i farina de blat els perjudicarà. A més a més, tenen un sistema immunològic més fràgil i un tub digestiu més vulnerable.

El grup sanguini B, un grup més evolucionat que els anteriors, tenen un sistema immunitari més adaptat al medi i un aparell digestiu més eficient que li permet digerir una dieta variada i equilibrada amb llet i làctics però que pel contrari posseeix poca tolerància als embotits, carn de porc, marisc, llavors i fruits secs. 

I finalment, la dieta del grup sanguini AB és la més complexa, ja que de norma general els aliments que els hi són perjudicials als grups sanguinis A i B, també ho seran del AB. És el grup sanguini que té major complicació alhora d'escollir aliments, i això es tradueix en un tub digestiu fràgil.

Tot i que l'exposat per D’Adamo (pare i fill) són tan sols simples teories que en molts casos no s'aproximen a la realitat, es poden donar casos on hi hagi certes coincidències.

Si dubteu en algun aspecte sobre la vostra alimentació podeu enviar les vostres consultes a l'email lespiamonso@gmail.com.

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació