Obras son amores y no buenas razones

"Acortamos distancias. Acercamos personas". Amb aquest rètol tan poc oportú el Ministerio de Fomento rebia els conductors que arribaven a Gerri de la Sal quan van començar, que no acabar, les obres de la variant. Poc oportú perquè aquest eslògan és tota una provocació per a aquells pirinencs que invertim tantes hores de desplaçament per la falta històrica d'atenció del govern espanyol en les comunicacions del Pirineu. Tenim unes carreteres nacionals, l'N-230 i l'N-260, en pitjors condicions que una via local que posen en perill la vida dels que hi passem i que resten oportunitats als pocs que hi vivim, i ens volien fer creure que amb aquest cartell i una única millora, que es va aturar, ens quedaríem satisfets i quiets?
 
Poc oportú perquè el van col·locar en un punt on hi havia un molt reclamat i esperat projecte, el de la variant de Gerri de la Sal, de 43 milions d’euros, licitats, adjudicats i amb un inici d'obres, que, al 2012, es van esfumar, amb la corresponent indemnització a l'empresa adjudicatària, perquè el Govern va renunciar a realitzar-lo per reemplaçar-lo per una millora urbana en la travessia, sense atendre la sol·licitud per part del Govern i de les institucions comarcals de convocar una comissió de seguiment. És l'únic tram de la N-260 en què es van iniciar les obres després d'anys d'estudis i promeses. I el van aturar.
 
Poc oportú perquè patim una manca d'inversió molt preocupant que ens roba oportunitats i seguretat en uns eixos que són de vital importància per a vertebrar totes les comarques pirinenques de Catalunya. Són vies fonamentals per a la dinamització del Pirineu i per a revertir la tendència de despoblament de les zones de muntanya. La falta de millores i condicionament tant de la N-260 com de la N-230 afecten a la seguretat d'aquestes vies arribant, en algun dels seus trams, a ser dels més perillosos de la xarxa viària de Catalunya.
 
N-260

Aquest deute històric en les comunicacions pirinenques es tradueix, en el cas de la N-260, en uns 17 expedients informatius per als diversos trams pendents que, en molts casos daten de 1998, és a dir, 18 anys d'estudis informatius. A excepció de petits trams (algunes rotondes), en cap cas s'han començat les obres, com a molt s'ha redactat el projecte constructiu.
 
L'N-260 uneix el coll de Balietres, a Portbou, que separa les comarques catalanes del Rosselló i l'Alt Empordà i Sabiñánigo, a Aragó. El seu recorregut es situa al llarg dels costat sud dels Pirineus, per això es coneix com a Eix Pirinenc. El 1988, el Govern central va declarar d'interès general antigues carreteres, com la C-1313 de Puigcerdà i Adrall o la C-147 de Sort a la Pobla de Segur, per formar la N-260. Tot i això, la inversió realitzada en la part de la N-260 que transcorre per Catalunya i que creua el Pirineu de Lleida ha estat pràcticament inexistent. En la legislatura passada, si descomptem les legislatures fallides, la pròpia ministra Pastor manifestava, sorpresa, davant la nostra reclamació que, segons ella, feia tant que sentia a parlar d'aquest eix que es pensava que estava acabat i, en veritat, no està finalitzat ni el 20% de tot el seu recorregut. No vam notar cap efecte pal·liatiu.
 
En els darrers pressupostos per Lleida, queden novament per atendre els trams Adrall-Canturri i Xerallo-Pont de Suert, les variants de Senterada, Gerri de la Sal, Seu d'Urgell, Sort i la Pobla de Segur, així com algunes rotondes i cruïlles pendents a l'Alt Urgell i Cerdanya Lleidatana, entre altres.
 
La jugada és que, moltes vegades, en els pressupostos de l'Estat veiem que es doten mínimament aquests projectes, repetint-se exercici rere exercici, que fan impossible avançar les millores i que, alhora, serveixen per a dir que es va invertint. Però, al ritme que es van abordant els projectes, en molts casos, necessitaríem més de 70 anys per acabar alguns trams. No podem esperar.
 
N-230

La mateixa "sort" patim a la N-230. El 2007 es va inaugurar el nou túnel de Vielha, però des d'aleshores no s'ha començat cap obra. L'any 2000 es van obrir els expedients informatius dels dos trams pendents: Sopeira-boca sud del Túnel de Vielha i Boca Nord del Túnel de Vielha-Frontera Francesa. Ja fa 16 anys.
 
Dissortadament, a diferència d'altres carreteres que en el seu moment van passar a mans de la Generalitat de Catalunya i que ja han estat executades, com la carretera C-17 que uneix Barcelona amb Ripoll o la C-16 que uneix Barcelona amb Puigcerdà, els habitants del Pirineu, especialment el Pirineu lleidatà, portem anys esperant una carretera que satisfaci les nostres necessitats de mobilitat.
 
Per això, no ens cansarem de reclamar, explicar, traslladar on calgui la realitat d'aquells que ho vivim i ho patim a diari. Ho hem fet i ho tornarem a fer. Ara que comença una legislatura, ara, que el nou "gobierno" parla d'empatia i diàleg, els representats del Partit Demòcrata hem tornat a instar-lo a que es condicionin tots els trams, que ens presentin un calendari d'actuacions que permeti atendre aquestes infraestructures i que estiguin executades abans del 2020.
 
"Obras son amores y no buenas razones". Aquest és l'esperit amb que esperem, cansats dels incompliments del Gobierno. Res no és fàcil, però mai no defallirem en demanar allò que ens pertany i ens mereixem per afrontar el present i dissenyar el nostre futur.
 
*(Per cert, la gent del territori vam aconseguir que enretiressin els "cartellets" de Gerri de la Sal i endrecessin els materials i maquinàries d'obra que havien quedat plantats quan es van aturar les obres)

Mayte Rivero Segalàs
Presidenta del PDECat a l'Alt Pirineu i senadora