La Comissió territorial d'urbanisme de l'Alt Pirineu, presidida pel director general d'
Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha examinat aquest divendres a Sort la regularització de vuit càmpings del Pirineu, quatre dels quals del Pallars Sobirà i un del Pallars Jussà. Els avanços dels plans contenen les mesures necessàries per garantir la seguretat dels usuaris en cas d'avingudes i, alhora, mantenir l'activitat.
Es tracta dels establiments de Senterada (municipi de Senterada), la Mola i Voraparc (Espot), Aigüestortes (Esterri d’Àneu) i el càmping Serra (Lladorre), al Pallars, així com el de Boneta (la Vall de Boí) i Pont d'Ardaix (el Pont de Bar). El càmping La Torre d'Espot es considera exempt d'elaborar el Pla especial perquè no es troba es zona inundable i té totes les autoritzacions en regla.
L'any 2015, la totalitat dels càmpings de Catalunya van signar un acord de col·laboració per gestionar aquells establiments existents situats en zona inundable i que tenen una situació urbanística irregular. Així, els establiments vulnerables davant d'avingudes han de delimitar les zones inundables, garantir els temps d'evacuació, redactar un pla d'autoprotecció i un pla especial urbanístic per regular la seva activitat.
Agustí Serra ha explicat que s'ha abordat un per un cada cas i se'ls ha fet les recomanacions oportunes a cadascun d'ells. Algunes de les recomanacions que s'han fet són de canvi d'ubicació de bungalous o modificar la zona d'acampada a prop dels rius.
El director general ha destacat l'obertura de la comissió d'Urbanisme a la ciutadania. Per primera vegada s'ha convidat alcaldes, arquitectes i tècnics implicats en els diferents punts que es debatien. Amb aquesta iniciativa es pretén que la Comissió sigui més transparent.
Una fornada de 42 plans especials
A la demarcació de Lleida hi ha 61 càmpings, molts d'ells situats en zones considerades inundables. La Comissió de l'Alt Pirineu haurà d'aprovar els plans especials de 42 instal·lacions. Ja va examinar un primer pla especial, el del càmping La Cerdanya de Prullans, que va servir com a prova pilot i com a orientació per a la resta de documents.
Es tracta, doncs, de tota una fornada de planejament que culminarà el treball iniciat fa anys per regularitzar, quan és possible, uns establiments que són font d'activitat econòmica per als municipis on es troben però que, en molts casos, van obrir les seves portes en una situació urbanística irregular.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
