Avui en dia conceptes com paritat o igualtat estan molt presents quan parlem de dones i homes; un, la paritat, per necessari i l'altre, la igualtat, perquè encara és inexistent en gairebé tots els àmbits de la nostra societat.
La paritat serà necessària mentre no hi hagi equitat, un terme que m'agrada molt més que igualtat; serà necessària mentre no és tinguin en compte les aptituds d'una persona, per a desenvolupar una activitat concreta, en lloc del gènere.
Del masclisme i, més concretament, dels micromasclismes, en canvi, no se'n parla tant i estan molt presents en el nostre dia a dia; perquè, encara que no ens agradi admetre-ho, el masclisme encara existeix, molt sovint inconscient, però existeix.
Fa poc mantenia una conversa sobre la paritat, la persona amb qui parlava m'explicava que no hi estava d'acord amb aplicar-la, creia que s'havien de tenir en compte les aptituds de la gent i no posar una dona en un lloc rellevant només pel fet de ser dona. Puc dir que hi estic completament d'acord amb aquesta afirmació, però discrepant en que això només podrà passar quan realment les dones siguem tractades i tingudes en compte igual que els homes. La prova és evident, hi ha poques dones en llocs de direcció de les grans empreses, hi ha poques dones en alts càrrecs polítics, hi ha poques dones en els llocs de presa de decisions, i quan n'hi ha una és notícia per inèdit. Les dones pel sol fet de ser-ho, s'han de treballar molt més un lloc de responsabilitat que un home, i jo em pregunto: i per què?
Molt sovint, i més ara que sóc un càrrec públic al servei dels ciutadans, tinc la sensació que per demostrar que les dones som igual de valides que els homes, hem d'invertir-hi el doble d'esforç. Fins ara, en la meva feina se'ns valorava per les aptituds i la capacitat per resoldre les situacions que se'ns presentaven a cada moment; ara la cosa ha canviat.
El món de la política, continua sent un món d'homes, és així, i tot i que hi ha grans dones, molt capaces, que s'hi dediquen, ells en són els amos. Si ets dona i a més jove, encara has de demostrar molt més la teva vàlua. No fa molt una senyora em deia que era impossible que pogués fer la meva feina ben feta perquè era massa jove. A la societat actual sembla que li costi confiar en les dones i en els joves per continuar treballant pel futur. Així doncs despertem i actuem perquè cada cop siguin menys els i les que ens vegin així.
Acceptem-ho, encara som una societat masclista, i un cop ho tinguem assumit, tant homes com dones, podrem canviar-ho. Per fer-ho necessitem lleis que fixin quotes perquè les dones estiguin en el poder públic, també en els llocs de direcció de les empreses, lleis per a eradicar la violència masclista; i, sobretot, lleis com la 17/2015 d'igualtat efectiva dones i homes, per cert suspesa per un Tribunal Constitucional format per deu homes i dos dones, que ens dóna la certesa que estem anant cap a la direcció correcta.
Ahir va ser 25-N, el dia internacional contra la violència de gènere, una xacra de la societat, una xacra que en el que portem d'any 2016, en l'estat espanyol s'ha cobrat la vida de 39 dones en mans d'homes; 5 a Catalunya, només pel fet de ser dones. Això s'ha d'acabar, i per això hem de començar acceptant el masclisme que tenim al nostre entorn més immediat, treballant conjuntament per a que desaparegui; arremanguem-nos i continuem lluitant per combatre'l. Fem-ho, però fem-ho junts i fem-ho bé.
Anna Azamar
Senadora d'ERC de l'Alt Pirineu i Aran
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
