ACN | Investigadors del Grup Aargosaurus-IUCA, de la Universitat de Saragossa, han liderat una investigació, juntament amb membres de la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut Català de Palentologia, que ha permès descobrir al Pirineu d'Osca i al de Lleida petjades dels darrers dinosaures que van viure a Europa. Es tracta de petjades d'hadrosàurids, que van viure fa 65,5 milions d'anys i s'han trobat a Arén (Osca) i a Isona, al Pallars Jussà. El registre fòssil de dinosaures poc abans de la seva extinció, fa 65 milions d'anys, és escàs i circumscrit a pocs llocs del món; ara un d'ells és als Pirineus.
Un grup format per investigadors de la Universitat de Saragossa, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) porten dècades estudiant aquests darrers dinosaures. A la recent publicació de la revista 'PlosOne' han demostrat com els populars dinosaures de 'bec d'ànec' van viure els darrers milers d'anys del Cretaci.
L'estudi s'ha fet a partir de les seves petjades ja que són una evidència de vida, no com els ossos fòssils, que poden erosionar-se i tornar-se a dipositar a les roques més modernes. Amb les petjades l'evidència és irrefutable ja que es van produir en el moment en què vivien els dinosaures.
Estudis que s'han detallat durant més de deu anys als afloraments on es troba el límit Cretaci-Terciari han permès descobrir que aquestes petjades de hadrosàurids són abundants a les arenes formades als canals dels rius. Això no obstant, a partir d'un nivell geològic no es tornen a trobar. Per tant, sembla ser que els hadrosàurids eren relativament abundants a les proximitats dels rius de fa 65,5 milions d'anys.
Malgrat tot, és complicat relacionar les petjades amb una espècie concreta i també és molt difícil trobar les petjades al costat del dinosaure que les va deixar, però els investigadors tenen diverses hipòtesis. Així, a la mateixa formació geològica on s'han trobat les petjades s'han descrit els dinosaures hadrosàurids 'Arenysaurus' a Arén (Osca) i 'Parahabdodon', a Isona (Pallars Jussà). Segons els investigadors, són, sens dubte, dos bons candidats que podrien haver deixat les seves petjades al fang de fa 65,5 milions d'anys, en el que avui és conegut com els Pirineus.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
Subscriu-t'hi
