Divendres, 22 de novembre de 2024
mirades: converses amb gent de la terra

Xavier Gabriel: «Les coses que no són complicades, no són divertides»

Conversem amb Xavier Gabriel, emprenedor pallarès i propietari de l'administració de loteria La Bruixa d'Or de Sort

Imma Gallimó 15 de gener de 2017 a les 20:39
"Les coses que no són complicades, no són divertides" diu Xavier Gabriel, partner de la Bruixa d'Or, l'administració de loteria de Sort, que va començar fa més de 25 anys i ha revolucionat el negoci de la sort o, com diu ell: "el de la bona sort que fas l'esforç de sortir a buscar", fins a convertir el seu negoci en lloc de pelegrinatge com un fundador de religions de la nova era del màrqueting.

L'administració de loteria de la Bruixa d'Or és la primera en vendes d'Espanya...


Posem d'Europa, ara expandint-nos cap a Xina, Sudàfrica i aviat l'Univers. Quan faci el viatge a l'espai, als marcians els penso vendre loteria, sens dubte!

Una feliç coincidència que el nom del poble Sort s'ajunti amb el de la fortuna: la sort. Saps d'on prové el topònim?

Dels romans. Hi ha tres versions sobre el nom però jo en tinc una quarta: els romans van tenir una visió extraordinària en arribar a la vall, el clima, el riu, l'orientació, tota la Verneda i una guixera per poder construir les cases que van dir: "quina sort que tenim, aquest serà el poble de la sort!" (somriu divertit).

Es nota que estàs enamorat de Sort. També hi has portat la sort. Et sents recolzat?

En una entrevista a Ràdio Nacional estàvem amb l'Agustí López, aleshores alcalde de Sort, i ell comentava que Sort volia dir pont, lloc del pont i parlava de la central hidroelèctrica. Quan vaig intervenir, al final, molt clar li vaig dir que ell havia de mirar pel poble, i mirar pel poble no és dir que hi ha un pont o dos, perquè el Xavi no ha muntat una central elèctrica sinó una loteria, i com que tenim la loteria, que recolzi la loteria, que Sort és sort i ara no ho pot discutir ningú, que no cal embolicar-se en fer la competència a Fecsa amb la central. 

Caram!

Sí, vaig ser dur i clar. Parlo clar i precisament les enemistats que tinc les he fomentat, sense ganes perquè a ningú li agrada tenir-ne, per parlar clar. Continuaré sent clar i a qui no li agradi... ho tindrà clar!

De petit t'explicaven històries de bruixes?

Mai! La meua mare, que portava un estanc, sempre citava dites o frases fetes, llegia molt i era intel·ligent. Aleshores no les entenia del tot però les recordo, són un referent.

La simbologia de la bruixa, tens una bruixeta daurada, rossa...

I jove!! Ella és apolítica, vol donar premis, ajudar a uns i altres, a l'hora de repartir vola arreu, una bruixa que passa de bajanades i amiga de tothom, madrilenys, andalusos, catalans o espanyols. 
 

Xavier Gabriel brinda per un dels premis que ha repartit els darrers anys. Foto: ACN


Sí, i jove. Qui la va dissenyar?

Un amic. Fa més de trenta anys que ens vam conèixer i encara som molt amics, a més capta perfectament el que jo voldria, la idea; si li demano que em dibuixi una bruixa pescant però que la pugui fer servir, com a mínim per a quatre coses més, ho aconsegueix. Cada any en trec unes quantes.

Els colors que combines al logo, groc i negre, com les salamandres que s'associen a bèsties màgiques que surten del foc sense cremar-se, m'evoquen les bruixes cremades als primers processos per bruixeria, que es van iniciar al Pallars. És una mena de rescabalament?

No, no té res a veure. És per la MARCA. La marca d'una empresa és massa important com per no parar-t'hi a pensar molt. Donar-hi tombs. Anaves per qualsevol carrer de Barcelona i miraves els rètols: els que més cridaven l'atenció eren els de la casa Kodak. 

I tant! Els rodets de fotografía Kodak, el groc i el negre.

Juguem amb el negre i el groc-daurat, la combinació dels dos colors que defineixen la marca de la Bruixa d'Or.

Sorprèn comprovar que personalment t'ocupes d'assumptes dels publicistes

Ja t'he dit que la marca és massa important per deixar-la en mans d'algú que es dediqui al màrqueting. Mira, m'han donat 36 premis de màrqueting i jo n'he donat uns 32 en loteria. Quan em van lliurar el primer premi l'any 1990, el Marketing Winners, no sabia res de teoria del concepte, encara ara penso que ha de ser senzill i ho poso a la pràctica cada dia de manera natural. També he escrit alguns llibres com El creador de la Bruja de Oro, Las 13 claves de la suerte, Nada es imposible, on l'autor del pròleg és l'honorable Artur Mas.

En aquest punt em posa a les mans una peça de plata massissa, premi d'Esade, mentre mostra la col·lecció de premis que llueix al seu despatx. Em pregunto si els pallaresos sabem que a les escoles de negocis com Harvard, ESADE, IESE, UOC, Universitat Complutense de Madrid etc. estudien aquest fenomen implícit de Sort i si ens adonem de l'oportunitat de projecció.

Aquest Nadal he vist al Metro de Barcelona cartells publicitaris de la Bruixa d'Or.

A les sis estacions més importants. No sabria ni com agafar el metro: ningú no pot dir que m'hi ha vist perquè no hi he entrat mai però em fixava que pel forat del metro sempre hi entra o hi surt algú, gent, sempre. Agafo el taxi i observo. Els taxistes de Barcelona ja em coneixen, si ara anéssim a una parada de taxis ho veuries, dirien: "mira, el de la loteria". Un taxista m'ha arribat a dir: "jo a vostè el vaig agafar fa un mes". I quan li preguntava on m'havia portat resulta que realment era un trajecte que feia sovint. Te n'explicaré una altra de molt divertida i que em serveixi perquè, si algún dia li demano diners a un pallarès a Barcelona, no es sorprengui, sóc molt despistat.

Pujo al taxi, arribem a la plaça Francesc Macià i rondaven uns homes encorbats que pidolaven, tenien un nom que no recordo però sempre rondaven per allí fins que els van treure. Quan els havies donat la propina, ja s'adreçaven i caminaven bé. El taxista va aturar-se i els va increpar amb algunes paraules fortes: "estos cabrones...". Mentrestant, jo em buscava la cartera per pagar, res, no la portava, ni un duro. Li dic: "bueno, hablando de cabrones, yo de verdad que no lo soy pero no llevo ni un duro". L'home em clava una mirada i abans que pogués dir-me res afegeixo: "soy de la lotería de la Bruja de Oro y no llevo nada pero no se preocupe que ya le pagaré". Aleshores respon: "mira lo que tengo aquí". No m'hi havia fixat però assenyalava una enganxina de la Bruixa d'Or que duia al taxi. "Si te tengo aquí ¿cómo te voy a cobrar?".

Vaig insistir que em donés una targeta i quan vam ser a Sort li vam enviar un dècim. Per no enviar-li un número qualsevol, ho vaig fer divertit, el 00003. Aquell any per Nadal el premi va acabar en 03 i el taxista va cobrar 18.000 pessetes. És el taxi més ben pagat de Barcelona, ningú ha pagat mai 18.000 pessetes a un taxi per l'estona que el vaig fer rodar.

És una anècdota molt curiosa, gairebé un relat sobre la casualitat i les probabilitats. En declaracions al diari ABC deies que si molta gent compra la loteria a la teva administració, les possibilitats que toqui es multipliquen, les matemàtiques no menteixen. Si has venut la cinquena part de números, tens el 18,6 de possibilitats de donar el premi. Algún matemàtic assegura que és impossible pretendre que et toqui un primer premi a la loteria, fins i tot un mitjanet. Ara hi ha una mala ratxa?

No, acabem de donar quatre premis, un anterior i un posterior. Estar de bona ratxa no vol dir donar el primer premi ni un 15 a les travesses -fa dos mesos vam donar un 14-. Donar un posterior o un tercer també és guapo, un quart és guapíssim i un cinquè és preciós. Els matemàtics poden saber molt de matemàtiques però no tenen ni idea de números per la quantitat de bajanades que han arribat a dir sobre la loteria. Si es paressin a mirar què és l'Euromillón, la Primitiva, les travesses de futbol, no sé què dirien: a la Primitiva són 144 milions de probabilitats, a la Loteria són només 100.000. De cent mil fins a cent quaranta-quatre milions hi ha molta diferència, no? Llavors, tots aquests matemàtics juguen a la Primitiva i a les Travesses, no saben jugar i gaudir del que és i et dóna un dècim de la loteria. Un any vam aconseguir fer el sorteig a Sort, ho vam estar demanant fins que ens ho van concedir. I que els dècims portessin la foto del poble de Sort fa 17 ó 18 anys, són cent milions d'impactes. Saps què significa això per Sort? Això és una campanya brutal.
 

L'administració de loteria de La Bruixa d'Or a Sort. Foto: ACN


Una altra campanya va ser l'anunci del teu viatge a l'espai amb Virgin. Com ho tens?

Aquesta és la millor campanya publicitària des de Cristòfor Colom. Aquí als arxius hi guardo les més de sis mil entrevistes que m'han fet, unes mil són sobre el viatge de Virgin, amb la repercussió a la premsa de molts països i en els rotatius més importants del món. Han sortit a Estats Units, al New York Times, Forbes, ho ha llegit moltíssima gent. Hem donat a conèixer Pallars, Lleida, Sort. Aquí hi ha una guia del Japó on recomanen als japonesos que ens visiten a Barcelona que el dissabte vagin a Sort a la Bruixa d'Or i el diumenge al temple de la Sagrada Família. L'any 2013 vam sortir al Guinness World Records. Que no ho vulguin veure la gent d'aquí...

La gent d'aquí, suposo que com la de tot arreu, veu el decorat, els daurats, l'aparador de la teua botiga i tants projectes fantàstics que has aconseguit fer realitat, potser fas por i tot. Què els diries?

Que quan faci alguna cosa bona, no miris que he estat jo, ni diguis si sóc un xulo, sinó que és bo i prou. Recolza-ho per anar endavant tu i els teus fills. Tot és possible i tu també ho pots fer.

Doncs aquí queda!

És difícil que em donin suport a les iniciatives perquè sóc difícil des dels començaments: irrites els contraris i et fas enemics, encara que imagino que sortirien per ajudar-me al moment que sorgís algú al Pallars per desbancar-me, aleshores s'unirien contra l'atacant: "ja t'ho diva jo, que ho fessis així o aixà". 

Et consideres un guanyador?

Guanyar és el que aconsegueix la persona que sap el que és perdre. Del fracàs se n'aprèn sempre. I si t'aixeques després de caure, no solament no hauràs fracassat sinó que hauràs aconseguit el primer èxit. Em considero un emprenedor, el que hi posa ganes, diners, risc i il·lusió mentre altres es queden a la pedra esperant que caiguis. Però en els negocis mai no s'hi perd, unes vegades guanyes i altres n'aprens. Les coses que no són complicades, no són divertides.

Estic segura que passaràs a la nostra història com un mite, un personatge de llegenda com el rei Mides del que n'explicaran contes i rondalles d'aquí molts anys. 

"Si eres capaz de crear un cuento adecuado para hacerlo partícipe de un mundo mágico, habrás dado vida a un inanimado: la marca de la empresa. Crearás una historia que es y será un mito, que te diferenciará de toda competencia y que hará que el espectador te conserve en su memoria. Y ya sabes: la publicidad es la intermediaria entre la compra y la venta. La marca, una máquina de fabricar sueños". Fragment del llibre Nada es imposible, de Xavier Gabriel.
 

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació