Municipalitzem les centrals, nacionalitzem l'energia

Privatitzar és l'acció de transferir al sector privat allò que és públic, és a dir, fer de pocs el que és de tots. Això és el que va iniciar Felipe González i va finalitzar Aznar durant les dècades dels 90 i principis d'aquest segle. No és casual que aquests dos senyors estiguin ara cobrant centenars de milers d’euros anuals com assessors del sector elèctric, l'un a Gas Natural Fenosa i l'altre a Endesa, juntament amb quaranta exministres com Josep Borrell, Elena Salgado, Pedro Solves, expresidents com Leopoldo Calvo-Sotelo, expresidents autonòmics i pares de la constitució com Roca i Junyent. 

Juntament amb el sector bancari (amb 15 exministres i alts càrrecs), l'energètic és el sector de l'economia productiva que requereix de més polítics per a assessorar-se. És també el sector que acumula més beneficis des que es va privatitzar, són molt llestos els nostres polítics, quan estan al govern les empreses estatals s'enfonsen i quan les venen, hi treballen d'assessors i tenen beneficis multimilionaris. 

Aquesta situació de portes giratòries explica perquè a l'estat espanyol es legisla a favor de les cinc grans empreses energètiques que controlen el mercat (oligopoli), o perquè es penalitza la producció d'energia solar i es rescaten centrals nuclears obsoletes, o perquè a Catalunya es va exemptar a les hidroelèctriques de passar tràmits de llicència ambiental. Això explica també perquè cada ciutadà de l'estat deu més de 600 euros a les elèctriques i els hi paguem amb interessos, amb el que a la nostra factura de la llum s'especifica com a dèficit tarifari. Una bossa de 30.000 milions d'euros que les elèctriques diuen que van deixar de guanyar durant uns anys per una part de la tarifa elèctrica que està regulada per l'estat, i que el senyor Soria (el dels papers de Panamà i el rescat del Castor que l'estat va voler col·locar al Banc Mundial) va reconèixer com a deute de tots nosaltres quan era ministre d'indústria. 

Després que la factura de la llum ha augmentat més d'un cinquanta per cent durant els anys de crisi, aquest dèficit tarifari tan sols s'ha reduït en 4.000 milions d'euros, entre altres coses perquè les sis filials d'Endesa i les més de vint d'Iberdrola, domiciliades en paradisos fiscals, declaren que no tenen beneficis en aquest país.

Per si el robatori del segle no fos prou evident, el sistema de facturació de l'energia a l'estat espanyol funciona en base a un mercat de subhasta diària d'energia, el que les empreses productores (Endesa Generacion, Iberdorla, Gas Natural, etc.) posen a la venda els kilowatts que produeixen i les compren societats "comercialitzadores" com Endesa Energia, bancs, asseguradores i fons d'inversió internacionals, controlats per la màfia siciliana (Endesa és de capital 70% italià), que especulen amb el preu de l'energia en funció de la demanda que preveuen, obtenint rendibilitats per sobre del 20%.  Per això, quan ve una onada de fred puja el preu, no perquè pugi la demanda, sinó perquè com que preveuen que pujarà la demanada fan pujar el preu per assegurar-se més beneficis.

O sigui que amb unes empreses que eren de tots, uns pocs privilegiats (expolítics, pirates financers i gàngsters internacionals) s'estan fent d'or a costa nostra i amb els nostres recursos naturals.

Municipalitzar és el procediment previ per a la gestió directa de serveis de caràcter econòmic, mercantil o industrial per part dels municipis. Nacionalitzar és posar sota el control de l'estat allò que està controlat per particulars, és a dir, tornar a fer de tots el que s'han quedat uns pocs.

A les comarques del Pallars, l'Alta Ribagorça i la Val d'Aran més de quaranta centrals i minicentrals hidroelèctriques aprofiten la força de l'aigua dels nostres rius per a generar electricitat. En aquestes quatre comarques hi ha una potència instal·lada superior als 1.500 Mega Watts, la mateixa potència que els dos reactors nuclears de Vandellós junts (quan funcionaven tots dos).

El consum elèctric d'aquestes comarques tot just arriba al 4% de l'electricitat que es produeix, ja que, a banda de la baixa densitat de població, el pes de la indústria al Pirineu és nul (a diferència d'altres zones productores d'energia on sí que hi ha molta indústria), pel que gairebé tota l'electricitat es transporta a les zones de consum de l'àrea metropolitana, a través d'un paisatge cosit a línies elèctriques.

Un cas paradigmàtic és el de la Vall Fosca, amb 500 Mw instal·lats en cinc centrals hidroelèctriques (com mitja central nuclear) i dues línies de molt alta tensió (autopistes elèctriques) que transporten cadascuna 400.000 volts a través d'una vall que no arriba a setanta metres d'amplada en algun punt. Els veïns i veïnes de la Vall Fosca necessitem el 0'24% de la potència energètica que es produeix al nostre municipi. Fora lògic pensar que els veïns i veïnes de la Vall Fosca, com els de la resta del Pirineu, haurien de beneficiar-se del fet que hi hagi empreses multinacionals que exploten els seus territoris i els seus recursos naturals. 

Malgrat que l'Alt Pirineu i l'Aran fem una aportació cabdal al sistema elèctric, amb una energia renovable que aprofita els nostres recursos naturals, les elèctriques no només no retornen ni una engruna dels seus beneficis al territori (fins i tot hem de pagar diners públics perquè alliberin aigua a hores determinades per fer aprofitaments turístics dels rius), sinó que a més no respecten els convenis i contractes que tenen alguns municipis on es genera l'energia.

Ja és hora que l'aigua dels nostres rius torni al control dels municipis i no de la màfia internacional, ja és hora que les centrals que vam construir amb la nostra suor, sobre les nostres muntanyes retornin als nostres municipis. Ja és hora que l'energia de l'aigua, del sòl, del vent, del petroli i de l'àtom, que són recursos naturals de tota la humanitat retorni al control de la societat i no estigui sota el control de polítics corruptes, mafiosos i banquers sense escrúpols que ens espolien, ens empobreixen i ens humilien. Ja és hora que els que hem de pagar el rescat del Castor, els que financem els seus beneficis, els que hem d'acollir magatzems de residus nuclears i pagar pel desmantellament de les centrals que els han fet d'or, els que hem de respirar l'aire enverinat i els que hem de veure els nostres rius secs i morts tinguem el control de l'energia i dels recursos naturals. Municipalitzem les centrals i nacionalitzem l'energia. Aquesta ha de ser l'energia del nou país i no pas la que ara ens empobreix.

Josep Plasencia i Loncà
Veí d'Envall