La seu de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya de Tremp ha acollit aquest dilluns la primera reunió del Consell territorial consultiu i de coordinació de salut pública de l'Alt Pirineu i Aran, un òrgan amb base territorial que es planteja treballar i millorar de forma transversal totes aquelles polítiques que tenen incidència en la salut pública.
L'acte ha estat presidit per la delegada del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Rosa Amorós, i ha comptat amb la presència dels representants dels diferents departaments de la Generalitat; del secretari de
Salut Pública, Joan Guix; la subdirectora general de Coordinació de la Salut Pública a la Catalunya Central, Camp de Tarragona, Lleida, Alt Pirineu i Aran i Terres de l'Ebre, Mercè Bieto; així com representants del món local i proveïdors de salut.
Guix ha explicat que amb la creació dels Consells territorials de Salut Pública el que busca el Govern és aconseguir millores "completament diferents de les habituals" en el terreny de la salut i "defugint del sistema sanitari", a través de la coordinació dels diferents agents polítics, com són els ajuntaments o els consells comarcals.
Pla de Salut Pública
La confluència de factors econòmics, socials, polítics i ambientals, el que coneixem com a determinants socials de la salut, configuren la forma de viure i emmalaltir de les persones. El 80 per cent d'aquests determinants es troben fora del sistema sanitari. Entre aquests condicionants, trobem les drogodependències, la seguretat alimentària, la salut laboral o la prevenció, entre d'altres factors.
El
Pla Interdepartamental de Salut Pública (PINSAP) aprovat pel Govern l'any 2014 vol precisament incidir en els determinants socials de la salut amb accions realitzades en àmbits no sanitaris. La millora de la qualitat de l'aire, l'augment de la seguretat viària i l'esforç per disminuir el fracàs escolar són exemples d'actuacions sectorials amb impactes en salut.
En el marc de la sessió d'avui, s'ha presentat un primer diagnòstic de salut del territori a partir de les dades demogràfiques, de desigualtat, i d'acord amb els indicadors bàsics de salut, estils de vida i determinants socials per dur a terme una estratègia de salut a totes les polítiques.
En aquesta primera reunió ha quedat palès que la salut és un bé individual, però també és un patrimoni comú a cuidar i una responsabilitat de tots que mereix l'esforç conjunt de tots per promoure la salut, l'equitat i la sostenibilitat, en la línia dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides.
Fruit del debat generat, on han estat presents les especificitats i necessitats percebudes des d'aquestes comarques, s'han identificat diferents oportunitats de millora que es treballaran en comissions tècniques. L'envelliment, la baixa densitat de la població o el despoblament, han estat algunes de les problemàtiques més destacades que s'han detectat durant la sessió.
L'Alt Pirineu i Aran, territori pioner
La delegada territorial ha valorat molt positivament el fet que s'hagi escollit l'Alt Pirineu i Aran com a territori pioner a tot Catalunya per iniciar els Consells territorials consultius i de coordinació de Salut Pública, ja que a diferència de la resta del país, l'àmbit de l'Alt Pirineu i Aran té els condicionants de la comunicació, les estratègies d'actuació i la cohesió interna, fet que suposa un esforç afegit de l'administració per oferir els serveis amb la màxima qualitat.
En aquest sentit, Amorós creu crucial la creació d'aquest consell com una font de treball transversal entre les diferents administracions per conciliar les actuacions en salut, clau per millorar aspectes com la qualitat de vida dels ciutadans, augmentar la capacitat d'aprenentatge, enfortir les famílies i comunitats, així com millorar la productivitat, i per tant contribuir al creixement econòmic.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
