La història d'un intrèpid mastí rescatat a Alt Àneu

El passat dijous 9 de febrer realitzava una sortida d'esquí de muntanya, al pic d'Àtics des d'Alós d'Isil i per poc que no ho explico. Només sortir del poble se'm va afegir un mastí. És una cosa que m'ha passat darrerament en diverses ocasions per lo que no li vaig donar més importància. A aquests gossos els agrada la neu i són curiosos amb els forasters.

L'etapa va ser dura per als dos, la neu estava molt tova i es van allargar les hores però al voltant de les tres ja tenia a la vista el cim. Va ser llavors quan el gos, que no parava d'exposar-se, va fer caure una cornisa que va generar una allau i que per poc no m'arrossega. Llavors el gos va quedar a pocs metres de mi, entre els cingles, però jo no podia fer res. Vaig trucar al 112, i vaig comentar la situació, el gos mentre va anar lliscant fins precipitar-se d'esquena des d'una alçada de 9 metres contra la neu. Vaig pensar que no sobreviuria però la neu va esmorteir el cop.
 
Mentrestant, em van passar amb els bombers i em vaig identificar com a tal, lo que va agilitar les coses. Vaig sol·licitar la intervenció d'un grup de rescat, el cap de guàrdia ho va valorar i va accedir. He de reconèixer que aquest tipus d'intervencions en què s'exposa la vida de companys per un animal que sura pel riu, que ha caigut en un avenc o està en un pis en flames... pot resultar una decisió compromesa, pel risc i fins hi tot pel cost. 

Lo cert és que van passar les hores, altres serveis més importants van sorgir en altres zones del territori i l'helicòpter no va arribar. Vaig canviar de posició per veure si el gos, al veure'm per sota, baixava pel seu propi peu, però aquesta maniobra va resultar inefectiva, i a demés vaig perdre la cobertura del mòbil. Em vaig quedar fins a les 6, enfosquia, no portava roba d'abric i finalment vaig marxar amb un nus al cor.
En arribar al poble, vaig trucar a oficines centrals i em van explicar que durant unes hores van estar desbordats per diversos serveis (un altre rescat a Bassiero i una allau) per això no van venir, però en l'ocàs i camí a l'heliport de Tírvia, es va sobrevolar les coordenades que havia enviat i van veure que el gos estava bé. Al matí es va activar el GRAE i van rescatar el gos. Sa i en perfecte estat.

Doncs bé, aquest gos té nom. Es diu Roni i forma part d'una família de cinc integrants, dos adults i tres nens que estudien a Esterri. La família gestiona el Refugi del Fornet i és un membre més de la unitat familiar. Quan els companys van rescatar el Roni, un mastí de 55 quilos, em vaig sentir molt satisfet de la feina dels companys i era molt conscient de lo encertat de la decisió dels responsables de torn. 
 
De vegades els bombers exposem les nostres vides en favor d'empreses per minimitzar les indemnitzacions de les asseguradores, o ens la juguem en situacions, perquè no dir-ho, innecessàries, com algun foc forestal o per salvar algun vehicle o altres ben materials... Com llavors puc pensar que un animal no mereix un tracte especial?

El meu respecte i reconeixement a tots els companys del GRAE, el seu treball i sobretot l'alegria que transmeten! I a una societat què és capaç de llegir que els bombers rescaten un gos i som capaços de comprendre-ho.

Lionel Pla Ballabriga
Bomber