Els disruptors endocrins i el càncer

"Hola Laura, he llegit alguna cosa sobre disruptors endocrins i càncer, en podries fer un article explicatiu?"
Amb motiu del Dia Mundial del Càncer, la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica va fer un informe amb el recull de dades d'incidència, mortalitat, supervivència i prevalença de càncer a Espanya i es va concloure que el càncer segueix constituint una de les principals causes de mortalitat al món. Aquest informe, anomenat  "Les xifres del càncer 2017", afirma que el nombre de nous casos de càncer detectats (l'anomenada "incidència" = nombre de casos nous d'una malaltia en una població i en un període determinats) augmenta de forma constant des de fa 20 anys. De fet, s'assoleixen les previsions estimades per al 2020, amb gairebé 250.000 nous càncers detectats a l'any. 

A Espanya, disposem de les dades recentment publicades per Redecan. D'acord amb aquestes dades, el nombre total de nous casos de càncer a Espanya el 2015 va ser de 247.771 (148.827 en homes i 98.944 en dones).
 
Els quatre tumors més freqüentment diagnosticats en homes a Espanya l'any 2015 van ser pròstata (33.370 casos), colo-rectal (24.764 casos), pulmó (22.430) i bufeta (17.439). En dones dels quatre tumors més freqüentment diagnosticats a Espanya el 2015 van ser el càncer de mama (27.747), colo-rectal (16.677), cos uterí (6.160) i pulmó (5.917).

L'augment del nombre de tumors diagnosticats en aquests últims 20 anys a Espanya és degut, no només a l'augment poblacional, sinó també a les tècniques de detecció precoç i l'augment de l'esperança de vida (ja que el risc de desenvolupar tumors augmenta amb l'edat).

A més, en aquesta tendència s'identifiquen factors controlables associats als factors de risc que poden augmentar o disminuir el risc concret d'aparició de tumors com el tabac, l'alcohol, la contaminació, l'obesitat, etc.

Com es pot observar els dos tipus de càncer amb major incidència a Espanya són el càncer de mama en dones i el de pròstata en homes,  tots dos relacionats, a més dels factors de risc anteriorment anomenats, amb l'exposició a disruptors endocrins. 
 
¿Què són els disruptors endocrins?

Un disruptor endocrí o alterador hormonal és una substància química capaç d'alterar l'equilibri hormonal, podent provocar diferents efectes adversos sobre la salut de les persones. Aquestes substàncies poden ser causa de perjudicis per a la salut com el càncer, alteracions del comportament i anomalies reproductives.

Els més importants els podem trobar en els següents productes: 

· Pesticides d'ús habitual i insecticides d'ús domèstic: Entre els pesticides que poden actuar com alteradors endocrins hi ha el DDT, que és potser el que més s'ha estudiat. A causa dels seus efectes reproductius negatius sobre la fauna i la tendència a persistir en l'ambient, el DDT es va prohibir als EUA el 1987 i a Espanya en els anys 70. No obstant això, la presència d'aquests productes està permanentment entre la població.

· Cosmètics, cremes, cremes solars, perfums, desodorants, productes per als cabells, gels, xampús, pasta de dents... Contenen entre d'altres conservants com parabens, fragàncies com galaxolide, tòxics en desodorants i productes per als cabells com els cyclic-methyl-siloxans (cyclomethicone) o bactericides (triclosan).

· Plàstics en forma de Ftalats o Bisfenol A. En el cas dels Ftalats, la Unió Europea ha limitat l'ús d'aquesta substància química però continua tenint presència en productes d'ús quotidià, com l'esmalt d'ungles, perfums, plàstics, roba.. En el cas del bisfenol A és un producte que s'utilitza per fer un tipus de plàstic rígid transparent que serveix per elaborar envasos d'aliments i altres objectes. El seu ús està prohibit en la fabricació de biberons.

· Restes d'anabolitzants i de medicaments.

· Metalls pesants com el plom, arsènic, mercuri o cadmi. Els més susceptibles de contaminar són el peix i els crustacis, que és habitual que s'acumulin arsènic i mercuri, i els cereals, que emmagatzemen cadmi. L'exposició a aquestes substàncies a través dels aliments és molt difícil d'evitar.

· Altres agroquímics: Chlordanos, Chlordecone, Mirex, Trifenilestano, Toxafeno. Lindano, HCB. Linurón. Acetoclor y Alaclor. Maneb, Thiram, Metam y Zineb. Vinclocin. Atrazina. DDT.Tributilestany.

Per reduir la seva presència a la cuina és recomanable:

· Guardar els aliments en recipients de vidre, tant per a l'emmagatzematge al rebost com a la nevera.

· En l'ús del microones, emprar també envasos de vidre.

· Ajustar els temps de cocció que indica el fabricant quan s’escalfa un aliment al microones.

· Intentar no consumir peix cru. Això és molt útil en el cas del mercuri i del arsènic.

· Triar envasos "lliures de bisfenol A".

· Rentar bé fruites i verdures.

No obstant això, i malgrat que les xifres de mortalitat són molt elevades, els estudis indiquen que la supervivència dels pacients amb càncer ha augmentat de forma contínua en els últims anys en tots els països europeus, especialment per allimfoma no Hodgkin i el càncer de recte (és probable que estigui relacionat amb els avenços en el tractament), i per al càncer de pròstata (és probable que estigui relacionat amb el diagnòstic precoç).