Ens rep al seu despatx, on hi tindrem una conversa per repassar els dos primers anys del seu mandat. Aquesta no és la primera experiència de Joan Ubach i Isanta (Tremp, 1954) a l'alcaldia de Tremp. L'any 2005, de manera accidental, ja va ocupar aquest càrrec. Deu anys després, el 2015, va ser escollit per Convergència i Unió per encapçalar la llista que el portaria al capdavant del consistori després de presidir durant quatre anys el Consell Comarcal del Pallars Jussà. Es mostra orgullós de la seva gestió i de l'equip de govern format per l'actual Partit Demòcrata i Esquerra Republicana, però no té decidit si es tornarà a presentar el 2019. Complert l'equador de la legislatura, parlem amb ell per fer balanç d'aquests dos primers anys i preguntar-li què li queda per fer en els dos que resten.
En què ha canviat Tremp els darrers dos anys?
La primera mesura que vam haver de prendre a l'entrar a l'Ajuntament va ser la millora en serveis i instal·lacions deteriorades. La màquina de neteja, per exemple, funcionava en un 25% de la seva capacitat i en vam haver de comprar una de nova. Hem modificat el parquet del poliesportiu del Juncar, que no s'havia revisat en nou anys, i hem dut a terme la reparació de les goteres del mateix pavelló i de la terrassa de la piscina municipal. També hem hagut de reparar el clavegueram de la travessia de Sant Jaume -conegut com el carrer de la Bombilla-, les instal·lacions del cementiri i del tanatori, i ara estem actuant en el manteniment de camins com els de Tendrui, Gurp o Puigcercós. A banda del que ens hem trobat, també hem executat el nostre programa electoral. Crec que Tremp ha fet un pas endavant en participació ciutadana, l'ajuntament ha obert les portes a la ciutadania. Hem fet reunions amb veïns davant segons quins projectes i hem estat al seu costat. Això fa que els ciutadans vegin l'equip de govern més proper que no pas ho era abans. També hem fomentat i consolidat associacions municipals com l'Orfeó o La Casa del Sol Naixent.
Aquesta és la seva segona experiència a l'alcaldia, però la primera en què ha estat escollit com a cap de llista. Quin balanç fa del que porta de legislatura?
Estic content. Tinc un grup jove, format per dos grups municipals que treballem en equip i amb un únic objectiu, que és la nostra gent. Moltes vegades es fa complicat diferenciar si un regidor és del PDCat o d'ERC. Això és el que menys ens importa. Ens uneix la idea de territori, de municipi de Tremp, la ciutat i tots els seus nuclis agregats, per intentar que els nostres ciutadans no perdin oportunitats. No ens preocupa res més que això. Tota la resta és política, que és necessària, però crec que l'equip és el que ha de prevaldre. Aquest fet ajuda que els acords i les decisions que prenem siguin aprovades pràcticament per unanimitat.
Quina relació té amb la resta de l'equip de govern?
Amb l'equip de govern la relació és molt cordial. Comptem amb gent jove que ha entrat a l'Ajuntament molt il·lusionada i amb ganes de treballar i això és molt important. També hi influeixen les relacions personals que hi ha entre els membres de l'equip de govern, que ajuden a tenir un respecte per les opinions que s'hi generen.
I amb l'oposició?
En tinc la meva opinió, però no en vull parlar. La gent que ve als plens o els veu per Internet, que ens consta que és molta, té prou elements com per fer-se una idea del comportament i l'actuació de segons quins membres de l'oposició. I quan parlo de l'oposició pràcticament tot es deriva al cap de l'oposició.
Ha estat fàcil trobar punts en comú amb ERC en aquests dos anys?
Ho ha estat, però ja no tant perquè ho portéssim en comú als programes electorals, que també, sinó per la idea, com et deia abans, de fer equip per treballar per Tremp. No és el mateix estar a l'oposició que estar al govern. Quan entres trobes unes necessitats i també uns projectes que pots desenvolupar que potser no estaven als programes electorals, però que ens hem obligat igualment a tirar-los endavant. Els compromisos electorals els estem tirant endavant i la resta han estat oportunitats, com per exemple la fibra òptica. Tenim una relació d'equip que no ha portat ni el més mínim enfrontament. L'actitud és immillorable. Tot ho hem debatut, tot ho hem consensuat. Estic encantat amb l'equip que formem.
Com s'explica que en menys d'un any i mig dos regidors de l'equip de govern hagin renunciat al seu càrrec?
Són dos casuístiques per temes laborals. En el primer cas, el Jordi Bolado, és un noi jove que es trobava sense feina però fent parcialitats en diferents empreses. Confiava en trobar una feina fixa al Pallars per desenvolupar el compromís que va adquirir amb Tremp en presentar-se a la llista, però no va ser així. Al cap d'un temps va rebre una oferta de Barcelona i ell va prendre la decisió. Vaig entendre que no havia de posar traves a una decisió tant personal. En el cas de la Glòria González, és una farmacèutica que també va venir a la llista molt il·lusionada però que amb els mesos es va adonar que el negoci li ocupava molt temps. Al final va creure que el més oportú era donar pas a una altra persona, ja que veia que no podia complir amb el compromís que havia adquirit amb els ciutadans i amb els seus companys. Fa pocs dies vaig llegir que a la Pobla de Segur el regidor del PSC també ho va deixar, i no fa massa també a Aitona. Són casos que, tot i no ser una normalitat, poden passar.
L'alcalde de Tremp, Joan Ubach, durant l'entrevista a Pallars Digital. Foto: Darío Albert
Vull pensar que estem al final, que només ens queda un entrebanc. Crec que ja ens mereixíem el reconeixement el passat mes de setembre. La nostra és una candidatura potent i ambiciosa, de més de 2.000 quilòmetres quadrats, 19 municipis i dos consells comarcals. El que ens demana ara la Unesco és un estudi comparatiu entre el nostre territori i el Geoparc del Sobrarbe en què es demostri que tot i la proximitat geogràfica no som competència, sinó un complement. I ho som des del moment en que, a banda de les diferències geològiques, nosaltres també tenim una gran riquesa paleontològica, ja que comptem amb els últims dinosaures d'Europa. L'endemà de rebre el requeriment ja ens vam posar a treballar. Tenim previst entregar l'estudi aquest juliol per tal que al setembre ens puguin reconèixer al Congrés Mundial de Geoparcs. Sóc optimista, confiem en aconseguir-ho. Estem en bones mans i fent molt bona feina.
Per què Mercadona va descartar obrir finalment a Tremp?
A finals de 2015 Mercadona es va marcar com a objectiu obrir a la ciutat al desembre de 2016, aprofitant la campanya de Nadal. Nosaltres no podíem negar-los la seva implantació, però sí exigir-los el compliment de la normativa malgrat que la cadena de supermercats ens demanés una certa urgència. L'Ajuntament té un sistema de funcionament àgil i no hem volgut modificar-lo per interessos particulars. Més endavant, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) els va obligar a modificar el projecte, un fet que va alentir el procés, ja que nosaltres no podíem donar-los la llicència d'obres fins que no disposéssim del certificat de l'ACA. És llavors, veient que no podrà obrir en els terminis previstos, quan Mercadona deixa el projecte aparcat. I aquí estem ara. L'Ajuntament senzillament ha aplicat la normativa que ha d'aplicar amb qualsevol comerciant.
Entén les discrepàncies que la seva possible instal·lació va despertar entre el comerç local?
Sí, ja que no deixa de ser una competència forta i tot el que pugui suposar una baixada de negoci és normal que preocupi. Però la gent també ha d'entendre que l'Ajuntament ha d'exigir el compliment de la normativa i que, si es dóna el cas, no podem privar a ningú d'instal·lar-se a la ciutat.
Quines garanties hi ha que continuï l'acadèmia de Talarn? Quin creu que podria ser el seu paper dins un hipotètic futur estat català?
D'entrada ho hauríeu de preguntar a Defensa, això... Nosaltres amb l'acadèmia de Talarn no hi tenim capacitat de decisió, l'únic que hi podem fer és col·laborar. El que sí que tenim és facilitat per poder parlar amb el Ministeri de Defensa per insistir-li amb la conveniència que l'acadèmia continuï a Talarn. Més enllà d'això, la decisió no la té l'Ajuntament de Tremp. En quan al seu paper en un futur, no sé si és factible llogar exèrcits [riu]. La decisió dependria totalment de Madrid i del ministre, seria un tema molt polític, per tant, poc podríem demanar.
Tremp comptarà el proper curs amb un CRAE. En quina situació es troba? Entén les inquietuds que ha generat entre el veïnat?
Actualment l'associació Actua està participant en la licitació. Amb la instal·lació del CRAE a Tremp hi estem a favor els 13 regidors de l'Ajuntament, tant els de l'equip de govern com els de l'oposició. Primer, pels mateixos nens i nenes que l'han d'ocupar i segon, pels 10 llocs de treball que generarà. Crec que és positiu, ja que moltes vegades ens queixem que aquest tipus de serveis estan centralitzats a Barcelona. La segmentació ajudarà els nois i noies a integrar-se amb més facilitat, ja que les visites seran molt més freqüents i el procés d'adaptació serà més ràpid. Entenc la preocupació dels veïns, però és un tema privat en el qual no hi podem intervenir. Si Actua o qualsevol altra entitat o particular ens demana la llicència d'obres i compleix, li hem de donar. Tot i això, ens hem mostrat sempre a la disposició dels veïns. Hem ofert a Actua la possibilitat de buscar algun altre lloc que generi consens una vegada se'ls hagi adjudicat la licitació en aquest immoble, però no és senzill. Hem buscat una desena d'espais, alguns en equipaments públics com l'antic Consell Comarcal o algun pis de l'Ajuntament, però en cap cas són viables. És una llàstima que ens hagi sortit aquest entrebanc en la implantació d'un servei tan important per Tremp, la comarca i l'Alt Pirineu.
Detall de l'alcalde de Tremp, Joan Ubach, al seu despatx. Foto: Darío Albert
És una problemàtica que ve degenerant d'anys enrere, no és un tema exclusiu de Tremp. El que hem fet és reactivar el Comerç Associat de Tremp (CAT), una agrupació de comerciants del municipi que s'havia desfet i que recentment s'ha constituït amb un nou equip directiu. També hem emprès accions dins el projecte
Treball a les 7 comarques, on fins ara demanàvem ajuts en accions geològiques, però que un cop creada l'Associació Geoparc, hem passat a demanar ajuts en temàtica comercial, com reactivar i millorar el comerç o oferir formació i pràctiques. El fet d'apropar el mercat al casc antic crec que també ha ajudat els petits comerciants.
Tres de les grans novetats del seu mandat han estat l'arribada de la fibra òptica, l'anunci de les obres de millora de les adoberies i la recuperació de Ràdio Tremp.
La fibra òptica és un pas més cap a la normalització tecnològica. Ja la tenim instal·lada en equipaments municipals i ja s'ha iniciat la comercialització per part de l'operadora. Pel que fa a la ràdio, ja hem fet un concurs, l'hem adjudicat a una operadora, que és qui la gestionarà, i ara només queda signar el contracte. Un cop fetes les obres d'adequació de l'espai al vestíbul del pavelló del Juncar, on s'instal·larà la ràdio, ja podrem començar. Puc avançar que Ràdio Tremp començarà a funcionar, en fase de proves, aquest estiu, per fer-ho més regularment al setembre de cara a la nova temporada. En quant a les adoberies, el projecte fa més de deu anys que està fet, i ho resoldrem gràcies al 50% dels fons europeus Feder i l'altra meitat de recursos propis. De cara al 2018 ó 2019 iniciarem les obres, que suposaran l'adequació de l'espai des del parc fins al pont de la carretera que va a Vilamitjana.
Quina previsió fa per la finalització de les obres del regadiu de la Conca de Tremp?
Pel que jo conec, el desenllaç de la segona fase no és massa optimista. Fa uns dies els regants i el president del Consell Comarcal es van reunir amb el Departament d'Agricultura a Barcelona. Sembla que Agricultura no està disposada a continuar amb la segona fase del projecte, ja que volen que els agricultors s'hi involucrin més. Per un altre costat, Endesa pressiona en deixar de fer el manteniment dels canals perquè no té les garanties que aquest procés tiri endavant. Està tot a l'aire.
La festa major i especialment la Fira de Primavera han incorporat nous atractius els darrers anys, com les penyes o la trobada de bestiari de foc. Fins a quin punt eren necessaris aquests canvis?
Els temps canvien. Fa vint anys una fira tenia unes singularitats diferents a les actuals. Ens hem d'adaptar a aquests canvis. La sectorització de la Fira de Primavera és positiva i creiem que no ha d'estar tota concentrada en una mateixa zona. La trobada de bestiari de foc l'hem incorporat també recentment amb aquest afany de modernitzar la fira i adaptar-nos a les realitats actuals. Aquesta és la única intenció que tenim quan fem canvis. L'any passat el balanç va ser negatiu, especialment en el cas de la fira, però aquest any hem millorat alguns aspectes i ha anat molt bé. El nou format del tast, per exemple, ha estat un èxit total. L'endemà de les fires o festes ens reunim tot l'equip de govern, fem autocrítica, llistem tot el que podem millorar i ho intentem aplicar de cara a l'any següent.
En el debat electoral de Pallars Digital va fer especial èmfasi en la participació ciutadana i la planificació com a dos eixos bàsics del seu mandat. També va parlar de la creació d'una oficina oberta a la ciutadania. Què s'ha fet en aquest sentit?
En quan a la participació ciutadana hem fet múltiples trobades amb els veïns i hem posat urnes al vestíbul de l'Ajuntament per recollir les opinions dels ciutadans. L'oficina no l'hem obert, no sé fins a quin punt acabarem fent això, o bé intentar perfeccionar el tema de les urnes o mirar d'augmentar les trobades amb els veïns, per petits que siguin els temes a tractar. De totes formes, com deia abans, el ciutadà sempre trobarà les portes de l'Ajuntament obertes.
Què queda per fer en els propers dos anys?
Moltes coses. Per mi és bàsic posar en funcionament Ràdio Tremp i, com deia, ho farem aquest mateix estiu. També ho és adaptar l'heliport als vols nocturns o la instal·lació de la gespa artificial al camp de futbol Pedrasanta. Sobre la gespa, hem fet gestions i tenim el finançament adjudicat verbalment, però l'hem de consolidar. Un cop ho tinguem definit ho abordarem, no sabem si aquest estiu o el que ve. Voldria acabar el meu mandat, i pràcticament m'hi comprometo, amb la gespa artificial instal·lada al camp de futbol. També és bàsic millorar l'enllumenat i la senyalització de la zona de l'estació, així com l'inici de les obres del parc de les adoberies. El 15 de setembre també iniciarem la renovació del clavegueram de la rambla Doctor Pearson, que està molt malmès. En aquest sentit i aprofitant que haurem d'aixecar el passeig, estem pensant, en una segona fase, en canviar totes les rajoles i pavimentar-lo al mateix nivell, tant la carretera com el pas peatonal. Ara mateix només és un projecte, ja que ens falta el finançament, però la voluntat és tirar-ho endavant en un futur.
Anem cap a un passeig exclusivament peatonal?
Hi estem pensant. Si ho tirem endavant ho faríem per passos. Primer i com a prova pilot, tancant el passeig al trànsit només els caps de setmana. Tots els cops que ho hem fet, per la Fira de Primavera per exemple, tothom ho ha agraït. Després, si tira endavant, funciona i la gent hi està d'acord, ens podríem plantejar definitivament el passeig peatonal.
Aviat es complirà un any de la posada en funcionament del nou servei de tren de la línia Lleida-la Pobla. Quin balanç en fa?
Totalment positiu. Com més freqüències tingui més possibilitats hi ha de que hi pugi més gent i, per tant, que guanyi passatgers. Això és evident. Però m'agradaria destacar la comoditat dels nous trens, amb unes condicions molt favorables. Ha escurçat el temps, la comoditat és molt clara. L'únic que faltava era retocar els horaris. Darrerament s'ha fet una reunió, s'han modificat i es tornarà a comprovar si aquest retoc és positiu. S'ha d'agrair a la Generalitat la inversió que ha fet al Pallars. Crec que era bàsic per a l'equilibri territorial.
Què aporta a la ciutat formar part de la Societat de Foment del Pallars?
L'Ajuntament de Tremp s'ha incorporat a Jussactiu amb l'equip de govern actual. El que fa la Societat de Foment és elaborar i participar en projectes de promoció econòmica. Sempre s'ha parlat de la mancança important que tenim pel que fa a la gestió empresarial. Jussactiu intenta ajudar, mitjançant els seus socis i assessors, a tirar endavant projectes de promoció econòmica a les nostres comarques. El seu president és el Josep González de PIMEC, i això obra moltes portes a nivell empresarial i de govern. El fet que l'Ajuntament també formi part del consell d'administració fa que hi tingui participació i dóna la possibilitat d'unir-se en alguns d'aquests projectes.
L'alcalde de Tremp, Joan Ubach, ens atén al seu despatx a l'Ajuntament. Foto: Darío Albert
Aquest és un projecte molt important que estem gestionant i que neix d'una conversa amb la delegada del Govern. Els vols nocturns beneficiarien a molta gent, no solament de Tremp, sinó del Pallars i del Pirineu. Estem parlant de donar solució a patologies com ictus o infarts que ara, en urgències de nit, han de sortir per carretera. En aquest tipus de tractaments el temps és bàsic i poder traslladar els pacients en helicòpter ens permetria millorar en aquest aspecte. El projecte té dificultats, especialment el finançament, però hi estem treballant. De moment ja comptem amb un ajut de la Diputació de Lleida, que finançarà més del 50% del projecte. També estem treballant amb el delegat territorial de Salut perquè la Generalitat pugui aportar la resta del finançament i executar l'obra un cop tinguem tots els permisos.
Com creu que acabarà el procés català?
Penso que bé, estem treballant perquè acabi amb un referèndum. A mi el que m'agradaria és defensar-lo. No entenc com no ens deixen votar. Que la gent voti el que vulgui, però que no se'ns permeti votar no m'entra al cap. L'Estat està enrocat en que no hi hagi referèndum i farà tot el possible perquè no es faci. És molt poderós.
Què votaria en un referèndum?
Per la meva situació política a l'Ajuntament de Tremp es dedueix. Estic en un govern amb el PDECat i ERC, per tant...
Tindria opcions la ciutat per competir per la capitalitat d'una futura vegueria de l'Alt Pirineu i Aran amb la Seu d'Urgell i Puigcerdà?
Sí, però penso que no hem de parlar de la capitalitat. Per què no una doble capitalitat? Dins la proximitat geogràfica, l'Alt Urgell té unes realitats diferents a les dels Pallars o l'Alta Ribagorça. Per què no pensar en una capitalitat per Tremp i una altra per la Seu d'Urgell? Jo hi estaria d'acord. Crec que seria lo més funcional per la gent. Si des de Tremp t'haguessis de desplaçar a la Seu d'Urgell per fer una gestió, valdria més la pena anar a Lleida.
Descarta Puigcerdà, doncs...
Sí, a causa de la seva proximitat amb la Seu d'Urgell. I pel que deia abans. La Seu d'Urgell i Puigcerdà són pràcticament veïns i tenen una realitat similar.
Per acabar: té pensat tornar-se a presentar a les properes eleccions com a cap de llista d'aquí a dos anys?
Estem treballant bé, en equip, em sembla que estem aconseguint coses, i això em dóna moral per continuar. Però per un altre costat, hi ha un tema personal, que és la salut. He tingut algun avís, i això és una necessitat, un aspecte a controlar i a vigilar. Si escoltés al meu metge no em deixaria ni estar ara aquí. No em recomana l'estrès i el que ocupo no és un lloc per no tenir-ne, el contrari. Hi ha dies que pesa més això i penso que potser no val la pena seguir. Però com deia al principi, hi ha altres dies que em plantejo continuar per totes les coses bones que estem aconseguint per Tremp. Tant per un costat com per l'altre, falten dos anys, així que encara tinc temps per decidir-me.
PREGUNTES DELS LECTORS
Vostè ha aspirat mai a anar més enllà de ser alcalde de Tremp?
No. És més, no aspirava ni a ser alcalde de Tremp. M'agrada fer coses pel poble, tota la meva vida he estat vinculat al món associacionista i esportiu de Tremp, al futbol, al bàsquet... D'aquí em van cridar a unes llistes i vaig anar pujant esglaons fins a fer una suplència d'alcaldia ara fa 12 anys. Al 2011 em vaig presentar per primer cop com a cap de llista, per tant, tampoc aspirava a ser president del Consell Comarcal. Tot ha anat venint. Gràcies al món de l'esport he passat al món de la política i la política m'ha portat on sóc.
Per què no arregla el nostre barri? Sóc una veïna del bloc Verge de Valldeflors. Es va comprometre amb els veïns en què arreglaria les clavegueres i portem 4 anys amb aquest problema. Què pensa fer per nosaltres?
Aquesta lectora té raó. És una obra necessària. Els veïns, amb tota la raó del món, s'estan queixant des de fa quatre o cinc anys. Avui els puc anunciar que justament fa un mes ens vam reunir per segon cop amb el director general de l'Institut Català del Sòl per parlar d'aquest tema. Estem a prop de tancar l'acord, només ens falta que els serveis tècnics de l'Ajuntament donin el vist-i-plau a la proposta. Si és així, abordarem l'obra i no només la del clavegueram, sinó també la pavimentació i l'enjardinament de tota la zona. M'agradaria transmetre als veïns que si tot funciona com penso que ha de funcionar, això tirarà endavant. I em satisfà poder-ho fer públic mitjançant
Pallars Digital.
Senyor alcalde, hi ha alguna possibilitat que en aquests dos anys que queden de legislatura es pugui tirar endavant el projecte de la piscina coberta, per així no dependre de les instal·lacions de l'acadèmia militar?
Tenim la intenció d'abordar-ho abans que acabi aquesta legislatura, però dependrà de les vies de finançament des de la Generalitat i dels ajuts que ofereixi el Consell Català de l'Esport. Si tenim la possibilitat, nosaltres hi serem. En el meu anterior mandat teníem adjudicat el 58% del finançament de la piscina coberta, però quan va entrar el nou equip de govern va preferir anular aquest ajut i fer La Lira. En aquella època hi havia un lema que deia que no hi havia d'haver cap capital de comarca sense piscina climatitzada, però no ho vam saber aprofitar. Per tant, tots aquests anys hem hagut d'utilitzar la piscina de l'acadèmia, a qui vull agrair la seva cessió, però cada cop és més evident que necessitem disposar d'una piscina climatitzada municipal per no haver de dependre de ningú.
Que hauríem de fer per poder disposar de l'energia que generem a la Central Hidroelècrica de Talarn? Podríem crear una empresa pública i gestionar l'energia generada, beneficiant així de manera directa a tot el Pallars? Barcelona ja ha creat una empresa anomenada "Barcelona Energia". Podríem prendre exemple en un territori on tenim una magnifica central hidroelèctrica?
És un tema molt complex. No sé fins a quin punt podríem disposar d'aquesta energia, que la genera Endesa. A més, tampoc té a veure amb el nostre municipi. Però sí que es podria fer un conveni entre Endesa i els ajuntaments de Tremp i Talarn. No està entre les nostres prioritats, però ens sembla una gestió interessant. Farem consultes en aquest sentit per buscar-hi una possible viabilitat.
Com valora la implantació al municipi de la moció pels drets de les persones LGTBI aprovada per l'Ajuntament ara fa un any? Què s'ha fet per desplegar-la?
Hi hem donat suport. El dia internacional de l'orgull LGTBI vam col·locar-ne la bandera a la rotonda i vam llegir el manifest. No hi ha dubte que aquest any tornarem a fer el mateix ja que recolzem totalment aquest tipus d'accions. Per damunt de tot existeix el compromís adquirit per l'Ajuntament en la defensa de la normalitat que pensem que mereix un tema com aquest. Si s'escau, autoritzarem les accions que es vulguin fer també a nivell particular.
Quines accions té previstes fer l'ajuntament per tal de fomentar el turisme a la ciutat? No creu que a Tremp li manca una festa tradicional o popular que ens identifiqui com a poble i atregui el visitant?
Crec que no hem de pensar només en un esdeveniment que ens posi al mapa. Nosaltres apostem per la suma de diverses accions com la festa del Corder, la fira, l'organització de finals esportives, campionats, trobades... Hem de potenciar les activitats culturals, esportives i de lleure de manera que a Tremp cada cap de setmana hi hagi alguna activitat, sigui del sector que sigui, perquè la gent ens visiti i ens conegui. Un cop ho faci, tornarà. De petit sempre havia sentit a dir que Tremp era un municipi de pas per anar al Pallars Sobirà, a la Val d'Aran, a Andorra... Ens hem de creure que no som de pas, que tenim valors paisatgístics, culturals i naturals suficients com per no ser-ho. Volem ser destí, per tant, hem de fer venir el màxim de gent possible al nostre municipi. D'aquest
proturisme en sortirà el turisme que genera activitat econòmica.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
