Observar una aurora: un espectacle increïble

 

Contemplar una aurora és un d´aquests moments màgics que queden gravats per sempre a la memòria dels afortunats observadors.

 

El Sol emet constantment i en totes direccions una corrent de partícules calentes (en la seva majoria protons i electrons d´alta energia) que sorgeixen de la seva atmosfera i arriben a la Terra a una velocitat mitjana d´uns 450 Km/s. És el que es coneix com "vent solar".

 

El fet que la Terra, a l´igual que Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, tingui un camp magnètic que actua com escut (la magnetosfera terrestre), impossibilita que el vent solar ens impacti directament i es vegi obligat a entrar pels pols, on les línies del camp magnètic deixen un "forat" que possibilita la interacció del vent solar amb l´atmosfera dels pols terrestres.

 

 

 

 

L´Aurora polar, sigui boreal o austral, és un fenomen que es produeix com a resultat de la interacció del vent solar amb els àtoms i molècules de l´atmosfera de la Terra, típicament oxigen (O), nitrogen atòmic (N) i nitrogen molecular (N2), que es troben al seu nivell més baix d´energia, proporcionant-los-hi un estat d´excitació que dura de l´ordre de milionèsimes de segon, per passar posteriorment al seu estat inicial, retornant l´energia "prestada" amb forma de llum de colors diferents. 

 

L´oxigen és el responsable dels colors primaris de les aurores, el verd/groc i el vermell. El nitrogen és el responsable del color blau, mentre que l'heli produeix la coloració púrpura. Aquesta combinació de llum de colors és la que veiem des de terra i que denominem Aurora. 

 

Les aurores semblen cortines de llums amb moviments fantasmagòrics que es produeixen entre 100 i 400 quilòmetres d´altitud de l´atmosfera. Al marge de tecnicismes, la contemplació d´una aurora produeix un estat de excitació brutal, difícilment explicable i que s´ha de viure en directe al menys un cop a la vida. Per a mi comparable tan sols amb l´observació d´un eclipsi total de Sol. 

 

Afortunadament, i ho dic així perquè no sempre és fàcil, el passat dia 8 de setembre (festa major de Tremp) al parc nacional d´Abisko, situat a la província sueca de la Laponia, al costat de la frontera amb Noruega, una representació del Pallars Jussà, Maria Alins (la Mari), Carme Belart, Xavier Palau, Fernando Rivera i Virginia Sánchez, vàrem "viure" en directe una aurora boreal extraordinària, tant per la seva bellesa com per la seva durada, de les 12 de la nit fins més o menys les 3 de la matinada. Una passada!!! Quina festa major!!!!

 

Cal dir que vàrem planificar el viatge sabent que les possibilitats de veure l´aurora són ara més altes, doncs el Sol està en la seva màxima activitat, cosa que incrementa el flux de vent solar i per tant de produir-se un major nombre d´aurores. De fet, s´esperen les aurores més actives per la tardor i hivern proper. Posteriorment, caldrà romandre uns 11 anys per tornar a la situació actual. És el període de variabilitat de l´activitat solar.

 

Us deixem en forma gràfica testimoni del que vàrem viure, encara que cap imatge pot fer justícia a l´espectacle en directe. Podeu veure les fotografies clicant AQUÍ.