El món rural es mobilitza per aturar (i modificar) la nova Agència de Patrimoni Natural

L'anunci de la posada en marxa de l'Agència de Patrimoni Natural, efectuat pel mateix Rull al Parlament l'1 de març, va encendre les alarmes del sector i ha provocat que es mobilitzi no només per aturar-la, sinó també per reformular-la de manera que el món rural hi participi de forma directa. "Som els últims de Filipines intentant mantenir l'espai abans de claudicar", reflexiona Vila d'Abadal en conversa amb NacióDigital.

Per què rebutgen el projecte, tal i com està plantejat actualment? El malestar del sector, segons Vila d'Abadal, s'explica perquè amb aquesta nova Agència tots els plans de gestió que s'aprovin "hauran de passar per ella". Ara, indica, va al revés: "Som nosaltres els que teníem l'última paraula".

La intenció del món rural -representat pel Consorci Forestal de Catalunya, BOSCAT, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Unió de Pagesos i l'Institut Agrícola Català Sant Isidre- és reunir-se amb el conseller Rull aquesta mateixa setmana i fer-ho també amb tots els grups parlamentaris.

Ja s'han trobat amb la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, i amb el president del PDECat, Artur Mas. I no descarten trobar-se directament amb el president Carles Puigdemont, tot i que entenen que ara mateix, en aquest moment del procés, aspectes com aquest no són la seva prioritat.
 
Les queixes del sector també tenen a veure amb el canvi de competències que hi va haver a principis de legislatura, quan tota l'àrea de medi natural es va moure des d'Agricultura -on tradicionalment havia estat aquest àmbit- cap a Territori. Ja no va agradar, tampoc, una modificació inclosa en la llei d'acompanyament dels pressupostos que modifica la gestió dels espais naturals.

"Diuen que és impossible avisar-nos un per un, però bé que ens troben per pagar els impostos", reflexiona Vila d'Abadal. "Això és una opa hostil", afegeix. El món rural va abordar la qüestió en una reunió amb el secretari general del departament, Ferran Falcó, i es va aconseguir que s'avisés les organitzacions agràries a l'hora de fer els plans especials de parcs naturals.

"Aquí ja diem que no anem bé", ressalta l'exalcalde de Vic, que es queixa de les polítiques que semblen fetes "amb una diagnosi dels conservacionistes i els seus tècnics". Vila d'Abadal vol deixar clar, però, que el posicionament del sector no és una esmena a la totalitat dels plans de la conselleria, sinó un avís per tal que el món rural es faci seves i col·labori en totes les polítiques.

"Hem de fer una nova agència, sí, però hi hem de participar i formar part de la gestió", ressalta el també president del consell nacional de Demòcrates, formació sorgida dels independentistes d'Unió. Recorda que van ser capaços d'entendre's fins i tot amb el conseller Francesc Baltasar, d'ICV, que encarnava posicions ecologistes de forma més ideològica que l'actual executiu.

Un sector en perill

"El que hem de fer és aturar l'Agència com està plantejada, tornar les competències de medi natural a Agricultura i ampliar el Centre de la Propietat Forestal amb espais protegits", defensat Vila d'Abadal. El plantejament de Rull passa per crear el nou organisme des del Parlament, amb un tràmit promogut pels grups, per tal que sigui "garantista" i "ràpid".

En essència, la conselleria espera que el model s'assembli al de l'Agència Catalana de l'Aigua i al de l'Agència Catalana de Residus. El sector, però, lamenta que sembla que no els vulguin. "L'experiència que tenim és que no disposem de capacitat d'influència", afegeix.

Al fons de la qüestió, hi ha la situació del sector, que està "en perill". "La propietat ja no existeix, en l'àmbit forestal", reflexiona Vila d'Abadal, que es queixa de la manca d'impuls a l'economia del sector per part de la Generalitat. "Som el 0,8% de la població activa", assegura el vicepresident del Centre de la Propietat Forestal.

Segons els estàndards europeus, aquest percentatge s'hauria d'acostar al 3% per tal de garantir la supervivència dels qui es dediquen al medi natural. A Catalunya, hi ha unes 59.000 famílies centrades en el món rural i en evitar la "desertització" del país amb les seves activitats.
 
El problema de fons, sosté Vila d'Abadal, és que la ciutat "viu d'esquena" al bosc. "I això també passa en llocs com Vic o Torelló", lamenta. Vila d'Abadal s'ha reunit amb la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, per tal de mirar d'incloure coneixements sobre silvicultura en el model educatiu.

"Tot el que fem és perquè hi hagi aigua, ecologia, biodiversitat i paisatge", manté Vila d'Abadal, que veu "en risc d'extinció" els qui es dediquen econòmicament al medi natural. Fa uns anys hi havia més vocacions -sortien cada any 300 llicenciats en enginyeria de boscos-, però en aquests moments amb prou feines en surten una trentena.

"Nosaltres hi hem de ser, a repensar el model, i no ens ho han d'imposar. Si ens ho imposen, marxarem. I si marxem, qui farà la nostra feina? L'administració? És una discussió que fa 35 anys que dura. L'havíem superat i ara l'hem recuperat", manifesta el vicepresident del Centre de la Propietat Forestal. El sector està a l'espera de la resposta de la conselleria i dels grups parlamentaris per fixar l'estratègia destinada a fer-se valer davant les reformes que prepara el Govern en el món rural.