Les curses i marxes de muntanya es doten d'un codi de bones pràctiques

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, i la directora general d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Montserrat Barniol, van presentar el passat divendres el Codi de bones pràctiques (CBP) en l'organització i celebració de curses i marxes per muntanya.

Aquest document pretén ser un instrument d'ajuda i millora en l'organització i el desenvolupament dels esdeveniments, incloent-ne la planificació, la celebració i les tasques que cal dur a terme un cop acabat, garantint-ne la compatibilitat amb la conservació del medi natural i amb les activitats de la gent i els actors econòmics del territori.
 
El CPB ha estat impulsat per la Fundació del Món Rural i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya a través d’un ampli grup de treball en el qual han estat representats els principals actors relacionats amb l'organització i celebració de les curses i marxes per muntanya, que han debatut durant dos anys.
 
Miralles ha explicat que "el boom de l'accés i de l'ús públic de la natura preocupa molt a tots els actors implicats" en les activitats: "els organitzadors volen veure's reconeguts com a gent que fa bé les coses; els gestors dels espais naturals han de vetllar perquè les curses no provoquin impactes negatius, i també estan els propietaris i custodis dels terrenys per on passen les marxes".
 
La totalitat del contingut del document no està recollit en cap normativa o legislació i el seu compliment té una base voluntària. Tanmateix, els aspectes que s'hi recullen són fonamentals per garantir la pràctica responsable d’aquestes activitats garantint-ne l'encaix al territori, i complementa altres codis vigents promoguts per diverses institucions.
 
Distintiu d'excel·lència
 
El codi respon a la necessitat d’arribar a un consens per realitzar curses i marxes de la manera més sostenible possible, reduint els possibles impactes negatius que puguin provocar, com el soroll, l'augment de les deixalles, els marcatges, l'erosió i la compactació del sòl, la trepitjada de flora, el desplaçament de la fauna, el fracàs reproductiu d'espècies protegides, o el conflicte amb d'altres usuaris dels senders.
   
En aquest sentit, Miralles ha assegurat que "és un document molt útil" tant pels organitzadors, perquè acollir-s'hi "els donarà un distintiu social d'excel·lència", com pels gestors dels espais naturals, perquè "ens ajudarà a tenir les idees més clares".
 
El document també vol aprofitar els beneficis que generen les curses, associats a la difusió i la promoció del territori, el foment de l'esport o la possible contribució a la desestacionalització de les activitats a la muntanya. 
 
Pautes organitzatives
 
Així doncs, el document ofereix pautes per a l'organització dels esdeveniments, tant durant la preparació com en el transcurs i en finalitzar. Per a abans de començar, proposa contactar i aconseguir l'autorització de les administracions locals, de la propietat dels terrenys forestals i de l'Administració ambiental; i preveure com minimitzar els impactes ambientals i la seguretat dels corredors i participants.
 
Durant les curses, es promourà l'actitud responsable de participants, acompanyants i visitants i els valors del territori i l'economia local; i es tindrà previst com actuar en cas d'imprevistos, riscos esdevinguts o emergències. En acabat, haurà de quedat garantida la no afectació sobre el patrimoni natural i la propietat, i restablir els possibles impactes negatius; eliminar tot tipus de residu i rastre de l'activitat; avaluar els resultats de l'esdeveniment amb els actors locals; i preveure millores per a futurs esdeveniments.
 
Les curses de muntanya són una activitat en alça. Des de l'any 2000, no han parat de créixer de manera exponencial, en nombre i en participants. Segons un estudi d'INEFC Lleida, de les 2000 curses celebrades a l'Estat espanyol l'any 2016, el 46% van transcórrer per Catalunya, la meitat de les quals ens espais naturals protegits.