52 estudiants pallaresos s'examinen de la selectivitat

Fins a 52 estudiants de les comarques pallareses -33 del Pallars Jussà i 19 del Pallars Sobirà- s'examinen de la selectivitat des d'avui a les nou del matí fins al dijous. Els alumnes han d'aprovar les proves per poder cursar un grau universitari el curs vinent

En el conjunt de Catalunya, més de 32.000 estudiants han carregat la maleta per afrontar la primera jornada de les proves d'accés a la universitat, les PAU. Els exàmens arrenquen aquest dimarts al matí amb els de llengua castellana i catalana, i es tancaran dijous a la tarda amb les darreres assignatures optatives, com ara grec, biologia o tecnologia industrial.

Els alumnes en tenen prou amb un quatre de mitjana perquè la nota quedi incorporada en el còmput final, que es calcula sumant els resultats de les PAU i els de les assignatures de primer i segon de Batxillerat. Superar els exàmens és relativament senzill i, de fet, més d'un 97% dels estudiants ho aconsegueix cada any. El repte, però, passa per obtenir una bona nota final que els permeti entrar a la universitat i al grau desitjats.

Dels 32.055 joves que des d'aquest dimarts i fins dijous s'examinaran a algun dels 155 centres habilitats per dur-hi a terme les proves, gairebé 27.000 són alumnes de segon de Batxillerat. N'hi ha prop de 3.000 més que afronten les PAU després d'haver cursat un cicle de grau superior i poc més de 2.000 que provenen de l'anomenada matrícula lliure. 

Unes novetats que preocupen

Però les PAU d'aquest any angoixen més que de costum els alumnes que les cursaran. El motiu? Els canvis de darrera hora que s'han incorporat a les proves. Per primera vegada des de l'aprovació de la Lomce l'any 2013, els exàmens de selectivitat s'han adequat a la normativa espanyola. Inicialment, el redactat de la llei preveia que fossin una espècie de revàlida. El Departament d'Ensenyament ha aconseguit superar aquest escenari i mantenir el format habitual, però ha hagut d'introduïr-hi algunes modificacions que neguitegen els estudiants.
 
Les noves proves d'avaluació d'accés a la universitat -així s'anomenaran a partir d'ara- són gairebé idèntiques a les PAU: consten d'una fase general obligatòria que han de cursar tots els matriculats i d'una altra d'específica que permet als alumnes intentar pujar nota. La primera part dels exàmens continuarà avaluant els coneixements dels estudiants sobre quatre matèries: català, castellà, anglès i història o filosofia.

Els participants completen aquest bloc general amb una altra assignatura pròpia del tipus de Batxillerat que hagin cursat (social, científic o humanístic). Les novetats arriben en aquest punt. Fins ara, els estudiants podien escollir la cinquena matèria de la primera fase de la selectivitat entre una vintena d'assignatures. Ara, en canvi, els l'assigna directament el Departament d'Ensenyament en funció de la branca dels estudis de Batxillerat que hagin desenvolupat.

"Aquesta cinquena assignatura que entra a la fase obligatòria ja no la pots escollir a la part específica i, per tant, perds l'oportunitat de pujar nota", explica la professora de secundària Vanesa Fernández, que fa més de cinc anys que tutoritza grups de Batxillerat. Ensenyament ha anat corregint i esmenant els canvis al llarg del curs arran de les queixes dels estudiants, una estratègia que encara ha generat "més confusió" entre els joves, que "no sabien ben bé com afrontar els exàmens quan faltaven només tres mesos per la selectivitat", segons la tutora.

Obtenir una bona qualificació a la fase general de les PAU és vital per als estudiants que volen entrar a alguna carrera amb una nota de tall molt alta, com ara medicina. Tanmateix, per a molts d'ells encara és més important poder escollir una assignatura que coneguin bé de cara a la fase específica de les proves, ja que és la part que els permetrà millorar la nota i acabar aconseguint una qualificació que s'acosti el màxim possible als 14 punts (la màxima puntuació que es pot treure si es sumen les notes de totes dues fases).