L’
Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), en el marc del projecte
Life MEDACC i amb la col·laboració de l’empresa l’Espigall, acaba de publicar l’estudi
Adaptació al canvi climàtic del sector agrícola de l’Alt Pirineu i Aran: riscos i oportunitats, on es demostra que el canvi climàtic afectarà significativament l’agricultura de l’Alt Pirineu i Aran.
Segons es desprèn de l'estudi, l'augment de les temperatures farà penetrar d’una manera evident el clima mediterrani sec cap a les valls més frescals en l’horitzó 2030-2050. Alhora, el rigor dels hiverns serà menor i els dies de gelada es reduiran dràsticament a tot l’àmbit. Els estius seran més llargs, calorosos i, especialment, secs.
Tot això vol dir que si els ingressos bruts del sector agrícola al Pirineu s’estimen en 84,3 M€, en l’escenari 2030-50 hi haurà una reducció estimada d’ingressos del 8,9%. Evitar aquest impacte negatiu ha de ser el motor que impulsi un canvi que haurà de ser especialment important a les grans zones de l’àmbit on no hi podrà arribar o no està previst que hi arribi el regadiu.
Tipus d'hivern Foto: OCCC.
Increment de la pastura i dels conreus per a alimentació humana
En aquest sentit, des de l'OCCC, en l'estudi signat pels doctors Jordi Puig i Anton Montsant, es valora que el repte que comporta el canvi climàtic pot ser, precisament, el desllorigador per iniciar una modificació a fons de l’economia agrària de l’Alt Pirineu i l'Aran que s’hauria de basar en:
— Primer, increment de la pastura extensiva als prats alpins i a les zones no agrícoles de les valls com a garantia per alliberar pressió sobre el sòl agrícola i revertir la tendència a l’embosquinament i a la pèrdua de biodiversitat associada.
— Segon, amb aquesta proposta d’intensificació de la pastura extensiva es podrien alliberar 26.103 ha de superfície agrícola destinables a produccions per alimentació humana en funció del màxim rendiment econòmic i del mínim consum d’aigua. Els ingressos bruts del sector agrícola en l’escenari futur podrien arribar als 181,1 M€ (78,3% corresponents a la part dels 10 cultius enfocada a alimentació humana) enfront dels 84,3 M€ actuals o dels 76,7 M€ previstos per al mateix escenari 2030-50.
Tanmateix, segons el autors de l'estudi, cal tenir present que aquest potencial futur tan encoratjador pot tenir alguns constrenyiments, com ara:
— les dificultats de gestió que pot suposar l’extensibilitat de la ramaderia,
— les través d’accés als drets de plantació de vinya,
— la manca d’efectius agraris o d’infraestructures agràries que puguin suportar aquesta diversificació,
— la necessitat de modernització dels regadius per adaptar-los a una agricultura moderna i més eficient en l’ús de l’aigua.
Malgrat tot, com s’ha pogut demostrar en aquest estudi, els demèrits productius que generarà el canvi climàtic poden ser àmpliament superats gràcies a enfocar els cultius cap a l’alimentació humana (que, d’altra banda, incrementarien la sobirania alimentària de l’àmbit) i a optimitzar les zones de secà i de regadiu. I tot aquest procés pot ser compatible amb el manteniment de la ramaderia per mitjà d’una necessària extensibilitat a les nombroses zones de pastura del territori pirinenc.
Canvi en el model agrícola: més vinya i fruiters, menys cereals
Les dades de l’estudi indiquen que si no es fa un canvi en el model agrícola vigent perquè s’adapti a les projeccions climàtiques, les pèrdues econòmiques seran importants. D’aquí que es proposi un canvi radical de l’agricultura de l’Alt Pirineu i Aran, en base a la priorització del menor consum d’aigua i els màxims ingressos bruts generats per cadascun dels cultius proposats. Els valors així obtinguts indiquen que alguns cultius quedarien fora de la proposta d’implantació (com ara l’olivera), ja que el rendiment econòmic seria més baix que el de la vinya en condicions de secà. El nou model d’implantació generaria un total de 141,8 M€ d’ingressos bruts, dels que la mongeta seca n’acumularia el 66,1% del total. A continuació, ja en terres de secà, la vinya generaria el 17,7%, seguit de la perera (10,1%), la pomera (3,6%) i, ja a major distància, la patata (2,1%) i el sègol (1,6%).
L’espelta, l’olivera i el fajol resten fora del nou model d’implantació degut a què tenen menys ingressos bruts per unitat de superfície que el sègol i la vinya. Val a dir que, malgrat hagin estat descartats, en moltes zones es podrien implantar ja que la diversificació de cultius garanteix una major estabilitat d’ingressos. Alhora, en territoris on no es pugui implantar la vinya o les demandes productives siguin diferents, l’olivera, l’espelta o el fajol prendran el relleu als cultius de més ingressos bruts.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi