Les tempestes de les últimes hores al Pirineu de Lleida han obligat a traslladar la tradicional trobada de germanor occitano-catalana del port de Salau a l'església d'Isil, al Pallars Sobirà. Pujar a més de 2.000 metres d'altitud amb les condicions meteorològiques d'aquest diumenge a la zona no era recomanable i l'ascens al port s'ha descartat justament l'any del 30è aniversari de l'esdeveniment, que cada primer diumenge d'agost reivindica els llaços d'unió entre els veïns d'una banda i l'altra del Pirineu. En tot cas, tant la festa amb intercanvi de productes com la part més institucional es mantenen, segons ha explicat la presidenta del Cercle d'Agermanament Occitano-català (CAOC), Núria Ontiveros.
Aquest any es recorda que el de Salau ha estat durant segles un camí d'exili per als qui fugien de conflictes bèl·lics buscant refugi. A més, la trobada també està vinculada a l'actualitat i aquest 2017 celebra que les paperetes del referèndum de l'1-O siguin també en occità (a banda de català i castellà) a tot Catalunya, una opció que inicialment només estava previst per a la Val d'Aran. Aquesta era una demanda dels organitzadors, el Cercle d'Agermanament Occitano-català, que finalment s'ha inclòs a la llei de Referèndum.
Aquest any un element central de la festa havia de ser la descoberta dalt del port d'una placa de la Generalitat que homenatja els exiliats que han passat el pas pirinenc al llarg de la història fugint de conflictes bèl·lics. No es podrà fer en aquest emplaçament però el record es trasllada a l'església d'Isil amb els parlaments de la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme Garcia, i també el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas. Com a acte previ, aquest dissabte a la tarda l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu ja va acollir la conferència "El port de Salau, camí d'exili, camí de pau", a càrrec de l'historiador Josep Calvet.
"La pujada sempre ha reivindicat que els Pirineus són més un lloc d'unió que no pas una frontera entre les nacions catalana i occitana i aquest any, coincidint amb la 30a edició, hem aprofitat per donar a conèixer que el port de Salau ha estat tradicionalment un camí d'exili, un pas estratègic per a refugiats en diferents moments de la història", explica Núria Ontiveros, presidenta del Cercle d'Agermanament Occitano-Català.
L'any passat l'esdeveniment va commemorar els deu anys de l'oficialitat de l'occità a Catalunya i aquest 2017 el vessant més polític s'ha dedicat al referèndum, i més concretament a celebrar que les paperetes que s'han de distribuir l'1 d'octubre estaran escrites en les tres llengües oficials a tot Catalunya: català, castellà i occità. "Estem molt contents d'haver-ho aconseguit perquè és un signe de normalitat i és com s'hauria d'haver plantejat des del principi", remarca. Ontiveros afegeix que "és una manera fantàstica de començar un nou país, l'occità també és llengua pròpia i l'hem de fer servir de manera normal".
Segona vegada en 30 anys que no es pot pujar per culpa del temps
La pujada al port de Salau és un clàssic del primer diumenge d'agost que ha celebrat un 30è aniversari passat per aigua. Segons Ontiveros, és la segona vegada a la història de l'esdeveniment que no es pot pujar per culpa del mal temps. En tot cas, els anys que la pluja no fa la guitza els participants pugen a peu al cim del Port des dels dos costats. Des de la part catalana el recorregut comença al refugi del Fornet, a Alòs d'Isil. Caminant es triga més de dues hores però hi ha l'opció de pujar en tot-terreny per una pista forestal fins uns 45 minuts a peu abans del Port. Des de la vessant de l'Arièja, passant pel poble de Salau, hi pugen els occitans, que han de fer quatre hores de camí a peu amb un desnivell de més de mil metres. Un cop a dalt, els organitzadors i les autoritats fan els seus parlaments i comença la part més festiva. Els participants comparteixen formatge occità i vi català i la festa acaba amb música i danses tradicionals al ritme dels acordions.
Els organitzadors rememoren així les relacions d'amistat, culturals o comercials que al llarg de la història hi havia hagut entre les valls pirinenques catalanes i occitanes, i que per qüestions polítiques van quedar estroncades. Recorden que el Port de Salau va ser un indret determinant en les comunicacions entre els dos vessants del Pirineu fins ben entrat el segle XX i que fins i tot hi havia duana a Alòs d'Isil.
Núria Ontiveros ha remarcat que "aquesta jornada és al cinquanta per cent festiva i reivindicativa; posa en relleu una demanda de dues nacions que han de lluitar per fer-se veure i simbolitza tot allò que ens agermana a catalans i occitans, que és la història, la cultura i unes llengües germanes".
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
