El projecte 'Perseguits i salvats' que la Diputació de Lleida impulsa explicarà a través de 4 rutes com uns 20.000 jueus van fugir de l'horror nazi via el Pirineu català. Les rutes donaran a conèixer els llocs de pas i d'acollida, les presons i els espais de concentració. L'ambaixador d'Israel a l'Estat, Alon Bar, ha visitat alguns dels punts claus de les rutes d'evasió i ha beneït el projecte. Per Bar servirà perquè familiars d'aquells jueus puguin conèixer fets concrets del passat dels seus familiars. "L'objectiu és recuperar la memòria històrica i donar a conèixer uns fets poc coneguts que es van produir durant l'Holocaust", ha dit el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé.
La iniciativa vol fer una aportació a la memòria històrica i alhora consolidar el creixent protagonisme del turisme hebreu a les comarques lleidatanes. Alon Bar ha parlat de facilitar a molts jueus poder trobar les seves arrels en aquests jueus evadits. Dels 80.000 refugiats pels Pirineus un 20% eren jueus.
L'ambaixador d'Israel a l'Estat espanyol ha utilitzat una dita hebrea, "salvar una ànima és salvar un món sencer", per referir-se a aquest episodi i als veïns pallaresos, aranesos i urgellencs que van ajudar a milers d'evadits que fugien de la barbàrie nazi.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha explicat que aquestes rutes que se senyalitzaran serviran per posar en valor el que va succeir fa uns 70 anys i evitar que no tornin a succeir fets com aquells.
Durant el conflicte, molts jueus van creuar el Pirineu lleidatà en direcció sud per fugir de la persecució per part del nazisme, utilitzant diferents rutes que quedaran senyalitzades amb l'objectiu de recuperar la memòria històrica d'uns fets que acostumen a ser poc coneguts pels catalans. Durant el transcurs de la jornada, l'ambaixador israelià ha visitat Tavascan, on hi ha una d'aquestes rutes i on també s'hi ha instal·lat una fita commemorativa del projecte.
En aquest monòlit s'hi pot llegir; 'Tornem pel record als vells passos d'aquest camí' de Salvador Espriu. Aquest text està traduït a l'hebreu, català, francès i anglès.
La iniciativa es desenvoluparà en dues fases. La primera consistirà en la senyalització de vies de fugida de refugiats jueus pel Pirineu lleidatà durant la Segona Guerra Mundial, i es complementarà amb la segona, que marcarà punts de referència com passos, llocs d'acollida, presons i espais de concentració, que eren utilitzats per a les deportacions del fugitius capturats.
La senyalització es complementarà amb explicacions històriques sobre aquestes rutes que unes 80.000 persones van creuar a través de 200 passos, en molts casos per fugir de la mort i assolir la llibertat.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha acompanyat l'ambaixador d'Israel en la presentació del projecte 'Perseguits i salvats' a Sort i en el posterior desplaçament a Tavascan, on han visitat una de les rutes. A l'acte hi ha participat els representants dels consells comarcals del Pallars Sobirà, Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i la Cerdanya, així com el Síndic d'Aran.
El nom del projecte 'Perseguits i salvats' fa referència als perseguits per règims totalitaristes i salvats per ciutadans que moltes vegades es jugaven la vida per aquestes persones que arribaven pels Pirineus en molt males condicions com a conseqüència dels viatges llargs i durs tant per l'orografia com per la meteorologia a l'hivern. Per no ser trobats i morir a mans dels policies sempre escollien els camins més difícils i complicats.
A Catalunya, cal destacar el treball en aquest àmbit al Pallars Sobirà
Des de l'any 2000, l'Ajuntament de Sort ha dut a terme una important tasca per recuperar aquest episodi i donar-lo a conèixer a través de la museïtzació de la seva antiga presó, lloc pel qual passaren al voltant de 3000 evadits, uns 800 de jueus.
La senyalització d'aquests itineraris, a través de les comarques del Pallars Sobirà, la Vall d'Aran, l'Alt Urgell i la Cerdanya, coincidirà l'any vinent amb el 20è aniversari de la recuperació del Chemin de la Liberté (Camí de La Llibertat), un itinerari transfronterer que durant els anys de la Segona Guerra Mundial va esdevenir una de les rutes principals de pas des del departament francès d'Arieja fins al Pallars Sobirà per a centenars de refugiats de l'Europa ocupada pels nazis.
D'altra banda, des de l'any 1994 s'organitza també una travessa commemorativa que parteix de Seix i arriba a Esterri d'Àneu a través del port de la Pala de Clavera.
20è aniversari del Camí de la Llibertat
Aquest itinerari transfronterer va ser recuperat per l'associació Le Chemin de la Liberté, de Seix (Ariège). Durant els anys de la Segona Guerra Mundial va esdevenir una de les rutes principals de pas des del departament francès d'Ariège al Pallars Sobirà per a centenars de refugiats de l'Europa ocupada pels nazis.
L'objectiu principal d'aquests actes és perpetuar i transmetre el record d'aquesta via de llibertat i del paper dels Pirineus com a lloc de fugida, que va permetre que al voltant de 80.000 persones poguessin escapar de la persecució i la barbàrie.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
