El contingut de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República ja és públic. L'han donat a conèixer aquest dilluns Junts pel Sí i la CUP, després d'una roda de premsa en què han
explicat la seva filosofia general. En tot cas, la llei només entraria en vigor en cas que el "sí" s'imposés en el referèndum de l'1 d'octubre, així com seria vàlida només mentre no hi hagués la Constitució catalana definitiva aprovada després del procés constituent
previst i regulat en aquest mateixa norma.
Serà el text normatiu essencial de transició sobre el que dependria tot el marc legal durant la transició i fins la consolidació del nou estat. En essència, adopta i es fa seva la normativa espanyola actual, ja que les forces independentistes entenen que els canvis en profunditat s'han de poder discutir durant el procés constituent amb totes les forces -fins i tot aquelles que no optin per la independència-, però explicita algunes excepcions concretes, estableix algunes institucions i mecanismes necessaris per al funcionament de la nova república -ja que l'estat espanyol i els seus organismes desapareixerien del país-, i marca els passos a fer per culminar el full de ruta sobiranista.
Tal com s'havia avançat, el primer article estableix que "Catalunya es constitueix en una república de Dret, democràtica i social". En aquests termes s'han expressat Lluís Corominas, Jordi Orobitg, Benet Salellas i Gabriela Serra, els relators de la normativa per part de Junts pel Sí i la CUP, respectivament, els quals també han explicat que, a partir d'aquesta normativa, el Govern haurà de desenvolupar la teranyina legal de transició a través de decrets, i els més importants hauran de ser validats pel Parlament. Així, per exemple, la llei finalment no explicita quines lleis espanyoles deixaran de ser aplicables a Catalunya, ja que aquest llistat l'haurà de concretar l'executiu català a posteriori.
El Govern haurà de desplegar aquesta llei a base de decrets, els més importants dels quals hauran de ser validats pel Parlament
Un dels elements que sí que preveu un dels seus primers articles és que la norma "no exigeix la renúncia de la nacionalitat espanyola ni de qualsevol altra", un element que obligarà a promoure un acord amb l'estat espanyol per fer viable aquesta qüestió.
Així mateix, la llei incorpora el dret de la Unió Europea (UE) i el dret internacional i preveu la forma d'aconseguir la nacionalitat catalana. En un primer moment, la tindrien aquells que gaudissin de la nacionalitat espanyola i estiguessin empadronades a Catalunya el 31 de desembre de 2016, així com els que tenen la nacionalitat espanyola i hi viuen des del 2017, abans de l'1-O, a partir dels dos anys de residència. A banda, també es preveuen altres casuístiques, com les dels fills dels nacionals catalans, de catalans residents a l'estranger o d'apàtrides.
L'adquisició de la nacionalitat
L'adquisició de la nacionalitat catalana s'obtindria automàticament a partir dels cinc anys de residència a Catalunya, per a aquells que ho sol·licitessin. En tot cas, aquest període es computaria des de la data d'arribada del nouvingut, no des del referèndum, segons consta en la versió que han presentat a la sala de grups del Parlament. Aquest és un element novedós, ja que, segons ha asseverat Benet Salellas, la normativa espanyola és "extremadament racista, ja que desgrana entre comunitaris i no comunitaris, i entre aquests segons, entre els que venen d'excomunitats espanyoles i els que no". En canvi, la llei de transitorietat no distingeix entre ciutadans europeus o d'altres continents.
A diferència de la normativa espanyola, aquesta llei no distingeix els procediments per adquirir la nacionalitat entre europeus i no europeus
"La novetat és que no hi ha novetat", ha assegurat Orobitg, en referència al fet que el castellà seguirà sent llengua oficial a Catalunya. Els drets fonamentals es "mantenen", segons ha indicat el diputat de Junts pel Sí. Una de les idees clau del text és que seguirà vigent bona part de l'ordenament jurídic i que els drets estan "garantits". Pel que fa als funcionaris, es preveu que tots aquells que treballen a Catalunya puguin seguir fent la seva funció, sense canvis en la tasca o la retribució, però no se'ls obligarà a fer-ho. Per això, com que pot haver-hi necessitat d'incorporar persones, especialment en alguns sectors sensibles, com el de la justícia, també es preveuen processos més ràpids que les oposicions per fitxar personal.
De la mateixa manera, la llei de transitorietat blinda el cobrament de les prestacions socials. "Es reconeix el dret a percebre les prestacions socials públiques, incloses la Seguretat Social i altres sistemes alternatius, reconegudes a l'entrada en vigor d'aquesta llei. Es reconeixen també els períodes de cotització al sistema de Seguretat Social realitzats al territori de Catalunya, a efectes de carència i de càlcul, així com al d'altres estats d'acord amb el dret de la UE i els convenis internacionals aplicables", manté la norma.
El president, cap d'Estat
La llei de transitorietat assenyala que el president de la Generalitat es convertirà en el cap de l'estat català, i delimita totes les seves funcions, que són exactament les mateixes que les actuals. L'estructura governamental -amb vicepresident i consellers- es manté.
Els promotors de la norma han insistit que el títol més feixuc de la llei és el de successió d'administracions. Això vol dir, en resum, que la Generalitat passa a governar tot allò que ara mateix està en mans de l'administració espanyola. Els actes administratius tenen continuïtat, això com també les concessions i llicències atorgades.
El TSJC es converteix en el Tribunal Suprem català, que assumeix les competències del Suprem espanyol i del TC
Pel que fa a la sindicatura electoral catalana, sí que hi ha alguna novetat. De fet, és un òrgan que crea la llei del referèndum per controlar el funcionament de l'1-O, però la llei de transitorietat eleva els seus membres de cinc a set, mentre que fixa que es crearan sindicatures electorals comarcals, i no només provincials i de l'Aran, com preveu la llei del referèndum. En aquest cas, a més, es podrà demanar empara en el Tribunal Suprem de Catalunya (TS) en cas que dicti alguna decisió en què no s'estigui d'acord.
De fet, aquest Tribunal Suprem de Catalunya seria el vigent Tribunal Superior de Justícia de Catalunya reconvertit. Es dividiria en les mateixes sales de l'actual Tribunal Suprem espanyol, excepte la sala militar, que desapareix, així com es crearia la sala superior de garanties. Aquesta darrera assumiria les tasques del Tribunal Constitucional, com l'empara de drets fonamentals. En tot cas, protegiria tots els drets reconeguts en la llei i en els tractats explicitats, no només els que protegeix actualment l'alt tribunal espanyol, que en són una minoria. El dret a l'habitatge, per exemple, podria ser que fos exigible legalment als tribunals.
Tots els drets fonamentals contemplats en la llei de transitorietat i els dels tractats allí citats seran exigibles judicialment
Com a òrgans de govern del poder judicial, se'n creen dos. Per una banda, la sala de govern del TS, el que vindria a ser el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) català, que actua com a govern dels jutges, el qual resoldrà les destinacions d'aquests, i, a diferència del CGPJ, estaria format exclusivament per jutges. Per altra banda, crea la comissió mixta, un espai per garantir els mitjans materials i tot un seguit d'altres funcions, i estaria format la meitat per membres de la sala de govern del TS i l'altra meitat per membres del departament de Justícia. Sigui com sigui, es permetrà treballar amb igual retribucions i places als magistrats que actualment ho fan a Catalunya, si ho desitgen, com en la resta de funcionaris.
Amnistia als encausats pel 9-N i l'1-O
Igualment, la llei preveu una amnistia a totes les persones encausades per procediments relatius a la independència o la construcció de la República. "No és una amnistia a la corrupció, és una amnistia a les persones que han treballat per un procediment de manera pacífica i democràtica sobre la independència", ha subratllat Benet Salellas.
En tot cas, l'Audiència Nacional desapareixeria de Catalunya i els seus procediments, com els del Tribunal Suprem espanyol i altres jutjats espanyols com el Constitucional passarien a ser jutjats per tribunals catalans.
L'Audiència Nacional desapareix de Catalunya i la fiscalia general catalana serà triada pel Parlament, no pel Govern
Així mateix, la fiscalia general catalana serà designada pel Parlament, i no pel Govern, i gaudirà de plena independència, sense dependència jeràrquica, per garantir que no es produeixi la politització de l'actual fiscalia espanyola.
Per la seva banda, el Consell de Garanties Estatutàries passaria a ser el Consell de Garanties Democràtiques i els seus dictàmens sobre els projectes i proposicions de llei, ara sí, passarien a ser vinculants a l'hora d'aprovar les normes de la nova República catalana.
Elements oberts encara
En tot cas, diversos elements encara queden oberts. Ja sigui perquè s'hauran de tractar a fons durant el procés constituent per deixar-los fixats en la futura Constitució catalana o perquè dependran de negociacions polítiques -entre grups o amb l'estat espanyol- o concrecions del Govern a través de decrets dels propers mesos. És el cas de la llei electoral amb què es faran les eleccions constituents o els terminis amb què l'Agència Tributària de Catalunya passarà a recaptar tots els impostos dels contribuents catalans.
Pel que fa a
les amenaces de grups com el PP de suspendre l'autonomia per frenar aquesta llei, el president del grup de Junts pel Sí, Lluís Corominas, ha lamentat que "intenten imposar el "no" sense votar, i això cap català no ho permetria". "Parlar de cops d'estat de forma continuada quan demanem urnes i votar significa que potser són ells els que no entenen què passa a Catalunya", ha criticat.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
