El referèndum ja té llei

 
El debat ha transcorregut amb més calma que en la jornada matinal, marcada per la crispació de l'oposició. Junts pel Sí i la CUP, representats per Lluís Corominas i Anna Gabriel, respectivament, han reivindicat la norma com a via per "donar veu al poble". Corominas ha volgut tenir un record cap a Muriel Casals, exdiputada de la coalició que va morir poc després d'iniciar la legislatura. "El dret a l'autodeterminació no es defensa en la teoria", ha destacat Gabriel, en referència a Joan Coscubiela.

Coscubiela ha impedit intervenir les veus favorables a l'1-O que existeixen dins de Catalunya Sí que Es Pot i Rabell ha carregat durament contra l'independentisme

El portaveu parlamentari de CSQEP s'ha convertit en un dels protagonistes del debat, perquè ha impedit parlar les veus de la confluència més favorables als plantejaments unilaterals. Lluís Rabell, president del grup parlamentari, ha fet una intervenció molt dura contra l'independentisme i ha defensat l'Espanya "plurinacional" davant "l'immobilisme" del PP. "S'ha imposat un procediment antidemocràtic", ha ressaltat Rabell. "Han burlat la ciutadania. La fractura del Parlament es pot traslladar a la societat catalana", ha manifestat el president del grup de CSQEP.

Finalment, però, Albano Dante Fachin, cap de files de Podem a Catalunya, ha pogut intervenir. "Ens veiem l'1 d'octubre", ha assegurat enmig d'aplaudiments de totes les files sobiranistes.

El PP amenaça amb les "conseqüències"

Xavier García Albiol, del PP, ha indicat que la llei només estaria vigent "durant unes poques hores d'autocomplaença", i ha observat que el sobiranisme queda fora de les "nacions lliures d'Europa". També ha titllat de "covards" Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, a qui ha responsabilitzat de la "pitjor crisi institucional" i del "cop a la democràcia". "No se'n sortiran amb la seva", ha volgut garantir Albiol. "El referèndum no es farà perquè és un atac a la llibertat", ha destacat el líder del PP, que ha amenaçat el Govern amb les "conseqüències" d'impulsar l'1-O fins al final.
 
Miquel Iceta, primer secretari del PSC, ha criticat Carme Forcadell no ha estat "la presidenta de tots". Iceta ha indicat que el procés pot causar un mal "profund i durador" a les institucions catalanes. "Creiem que emparar el dret a l'autodeterminació en el dret internacional és ingenu", ha assegurat el dirigent del PSC, que ha defensat l'Espanya federal a través d'una profunda reforma de l'Estat. En la part final de la intervenció, Iceta ha agraït la feina dels lletrats del Parlament i ha reiterat que l'independentisme està "trencant" la legalitat catalana. "Això és una vergonya", ha dit.

Inés Arrimadas, cap de files de Ciutadans, ha assegurat que el debat d'avui ha estat "demencial". "S'ha passat per sobre del reglament i dels lletrats, s'ha publicat l'admissió a tràmit de manera clandestina i s'han negat informes al CGE", ha assegurat Arrimadas, que considera "vulnerat l'estat de dret". "Forcadell ha actuat com la delegada del Govern al Parlament", ha insistit. "Ha estat vergonyós recordar-li que ja no és la presidenta de l'ANC", ha reiterat. Arrimadas ha destacat, a banda, que des que Artur Mas és president el full de ruta només passa per la "desobediència".

Cap a la convocatòria

Amb aquesta votació, el Parlament dona un mandat el Govern perquè convoqui l'1-O, un gest que previsiblement realitzarà en les properes hores de forma col·legiada, així com també protegeix legalment tant els membres de l'executiu perquè impulsin els preparatius de la votació com els diputats perquè elaborin l'estructura legal de la nova República, en cas que s'imposi el sí. Igualment, però, també empara aquells ciutadans i empreses que col·laborin en aquest procés que ha de desembocar en el referèndum, malgrat els eventuals advertiments i actuacions de l'aparell de l'Estat per frenar-lo, ja que apel·la als tractats internacionals subscrits pel govern espanyol que reconeixen el dret a l'autodeterminació.
 
Així mateix, l'articulat de la llei preveu que la pregunta a votació serà "Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?", en català, castellà i occità, i fixa que no hi haurà una participació mínima i que, en cas que hi hagi més vots a favor del sí que del no, el Parlament declararà la independència 48 hores després de la proclamació definitiva dels resultats. Igualment, preveu que el Govern elabori el cens -que ha de ser el mateix que en unes eleccions ordinàries-, confeccioni el mapa de locals de votació, seleccioni i formi els agents electorals encarregats d'aquests i convidi observadors internacionals. Al seu torn, el Parlament ha de nomenar una sindicatura electoral catalana i tindrà lloc una campanya electoral de 15 dies en què les entitats que ho vulguin podran disposar del 30% dels espais gratuïts.

La responsabilitat, després de l'aprovació de la llei, recau en el Govern, que convocarà en les properes hores el referèndum

Els diputats de Junts pel Sí i la CUP passen ara la responsabilitat al Govern perquè executi totes les mesures necessàries per a la realització del referèndum, amb totes les garanties que l'executiu es va comprometre a preservar. Sigui com sigui, la portaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, ha assegurat que la Generalitat ja té preparat el cens i ja disposa de les urnes i els locals necessaris, malgrat que l'Estat està preparat per activar tots els mecanismes legals per evitar que aquests preparatius s'efectuïn amb normalitat.