Catalunya decideix el seu futur en un paisatge inèdit d'urnes i setge policial

Deia Germà Bel, diputat de Junts pel Sí i polemista per naturalesa, que l'Estat practicaria "terrorisme electoral" en la recta final cap a l'1-O. Feia aquestes consideracions en una entrevista a NacióDigital a principis de juliol, quan l'Estat encara no havia destapat les cartes que faria servir per evitar la votació. Al llarg de la campanya electoral més atípica de la història del país, la ciutadania arriba al dia del referèndum havent presenciat detencions, escorcolls, confiscacions de paperetes i tancaments de pàgines web destinats a acabar amb la convocatòria. Urnes, paperetes i un desplegament policial de l'Estat inèdit -milers d'agents han estat enviats a Catalunya els últims dies- conviuran en la jornada de l'1-O i en marcaran la participació, el recompte i l'aplicació del resultat.

El Govern, fa uns tres mesos, va encunyar l'expressió "com sempre" per definir tot allò relacionat amb la consulta vinculant. Tot el que ha passat fins arribar al dia del referèndum ha posat de manifest que, si no es fa tot "com sempre" -des de la tramesa de notificacions als membres de les meses fins al repartiment d'urnes, el secret més ben guardat del país- és perquè Mariano Rajoy no està disposat a passa per un nou 9-N. En públic, l'executiu català sosté l'obertura dels col·legis està garantida, i va buscar un cop d'efecte ensenyant divendres un model de les urnes que hi haurà diumenge a tot Catalunya. Ningú sap predir amb exactitud què passarà, però tots els consultats destaquen que a mig matí ja es podrà fer un balanç més o menys acurat del paisatge.

5,3 milions de catalans estan cridats a les urnes en els 2.315 col·legis electorals, on s'hi podrà votar des de les nou del matí fins a les vuit del vespre

El gabinet de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, que votarà a primera hora arreu del territori, assegura que té "alternatives" pensades -i a punt d'executar- en cas que hi hagi incidències a l'hora d'obrir els col·legis. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar dimecres a la tarda a totes les policies -Mossos d'Esquadra, policia nacional espanyola i Guàrdia Civil- precintar tots els locals. El cos català ja ha fet nombroses visites als col·legis electorals arreu del país, però assegura que prioritzarà "garantir la convivència" abans que tancar locals. La idea és acatar l'ordre del TSJC i, en cas que hi hagi molta gent als col·legis, optar per no actuar argumentant -com en el cas dels desnonaments- que hi ha risc "d'alterar l'ordre públic".

"El dubte és què faran els cossos policials espanyols", sosté un alt dirigent consultat. Els partits independentistes i les entitats han elevat durant els últims dies de campanya les crides als agents de la Guàrdia Civil per tal que "desobeeixin" les ordres dels seus superiors. El sobiranisme espera un desplegament fort de les forces estatals a l'àrea metropolitana de Barcelona i sobretot a la capital catalana, perquè és on hi ha més vots potencials i més col·legis electorals. Les crides a la "resistència pacífica" són una constant per part de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, els líders de les quals estan en el punt de mira de l'Audiència Nacional per "sedició" arran de les manifestacions contra les detencions dels alts càrrecs d'Economia del 20 de setembre.

Participació, resultat i aplicació

Segons el cens del Govern, 5,3 milions de catalans estan cridats a les urnes en els 2.315 col·legis electorals disposats arreu del país. El recompte, si se segueixen els plans previstos, es farà públic al vespre. A les deu del matí hi haurà un primer contacte informatiu al centre internacional de premsa organitzat per Mediapro en què es farà el balanç de l'obertura dels col·legis electorals. Puigdemont, que vota a les 9.30 a Sant Julià de Ramis, farà una declaració institucional a Palau acompanyat de tot el seu Govern cap al vespre. La participació i el resultat seran fonamentals a l'hora d'abordar l'endemà. La llei del referèndum, aprovada el 6 de setembre, preveu una declaració d'independència 48 hores després de la validació del recompte.

A primera hora també es coneixerà l'equip d'experts que l'executiu ha triat per supervisar la votació després que es dissolgués la sindicatura electoral original per les multes imposades pel Tribunal Constitucional -12.000 euros diaris-. Un dels problemes que han sorgit a última hora és l'escorcoll que està fent la Guàrdia Civil a la seu del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), que podria impactar en el recompte. El conseller de la Presidència, Jordi Turull, nega que hi hagi afectacions en aquest procediment, però alerta que es poden posar en perill serveis quotidians destinats a la ciutadania. Tenir dades al final del dia és clau pel 2-O.

La Guàrdia Civil inspecciona el CTTI per tal de dificultar el recompte de vots, un component essencial per clarificar el resultat i la seva aplicació

El ple del Parlament de dimecres arrencarà amb la votació encara calenta, i està previst que Puigdemont hi detalli els plans que té per al futur immediat, que ja estan sent àmpliament debatuts a porta tancada entre partits i entitats. El xoc amb el govern espanyol és un fet: Mariano Rajoy ja no considera el president i Junqueras com a interlocutors vàlids per a l'escenari que s'obre a partir de dilluns. El màxim dirigent espanyol seguirà la jornada des de la Moncloa i estarà en contacte permanent amb el rei Felip VI -desaparegut de l'escena pública-, Pedro Sánchez i Albert Rivera. 

Els partits catalans seguiran la jornada des del seu quarter general i, en funció del desenvolupament del referèndum, aniran desfilant per l'escenari que han preparat l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Plaça Catalunya. El seu president, Jordi Sànchez, deia fa unes hores que seria un "èxit desbordant" aconseguir un milió de vots, però Òmnium -en privat- se'n va desmarcar. El pols amb l'Estat arriba al seu punt culminant després de cinc anys de procés i la veu la tenen els ciutadans. Catalunya decideix el seu futur i ho fa en un context de setge policial que impregna des de fa dies el paisatge.