El Pallars Sobirà dobla el seu reciclatge en dos anys

El Pallars Sobirà és la comarca que separa millor els residus de la demarcació de Lleida. Segons les dades de balanç de residus municipals als àmbits de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran presentades aquest dimarts i corresponents al 2016, la comarca pallaresa ha registrat un índex de recollida selectiva neta del 48,16%, un creixement exponencial si es té en compte que només dos anys abans la mitjana de reciclatge al Pallars Sobirà se situava al voltant del 23%.

Segons el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, el principal motiu ha estat la voluntat política del territori que ha apostat pel reciclatge i hi ha invertit recursos. La comarca amb el percentatge més baix de recollida selectiva neta a la demarcació de Lleida és la Cerdanya, amb només el 19,5%.

A més del Pallars Sobirà, quatre comarques lleidatanes més superen la mitjana catalana que se situa en el 30,41%. Són l'Alt Urgell (42,99%), la Segarra (41,73%), el Pla d'Urgell (37,51%) i l'Alta Ribagorça (32,08%). Per millor les xifres de recollida selectiva a tot Catalunya, Tost aposta per estímuls econòmics i educadors a peu de carrer.

Les xifres, corresponents a les comarques de l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d'Urgell, la Segarra, el Segrià, l'Urgell i la Val d'Aran, indiquen un lleuger augment en la generació de residus en aquesta àrea, tot i que la generació per càpita encara se situa per sota de la mitjana de tot Catalunya. 

Concretament, l'any 2016 a la demarcació de Lleida es van generar 194.356 tones de residus municipals, un 2,29% més que l'any anterior. Les dades situen la generació per càpita en 1,22 kg/hab./dia, per sota de la mitjana de Catalunya, que és d'1,36 kg/hab./dia. La Val d'Aran és la comarca que més residus genera de tot l'àmbit a causa del turisme, amb 983,39 kg/hab./any, i les Garrigues, la que menys, amb 387,77 kg/hab./any. A més de la Val d'Aran, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça superen la generació mitjana de Catalunya.

La Guingueta d’Àneu, el municipi que més recicla

Pel que fa al reciclatge, el municipi que recull més residus separats és la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà), amb un índex del 54,96%, seguit d'Espot (Pallars Sobirà), amb el 54,54% de recollida selectiva neta, Fondarella (Pla d'Urgell), amb el 54,35%, Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà), amb el 54,09%, i Alt Àneu (Pallars Sobirà), amb un 52,28%.
 
A banda de la Guingueta d'Àneu i Fondarella, que encapçalen la recollida selectiva a les seves respectives comarques, els altres municipis de la demarcació al capdavant de la separació són Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), Meranges (Cerdanya), Baronia de Rialb (Noguera), Vall de Boí (Alta Ribagorça), Torms (Garrigues), Conca de Dalt (Pallars Jussà), Sant Guim de Freixenet (Segarra), Verdú (Urgell), Artesa de Lleida (Segrià), i Les (Val d'Aran).

Mesures per afavorir la separació

Segons el director de l'ARC, un factor que pot influir en l'augment de la recollida selectiva és l'increment dels cànons de residus. L'any 2018, el cànon per disposició en abocador passarà dels 30 euros als 35,60 euros per tona; i el gravamen per incineració, dels 14,50 euros als 17,80 euros per tona. L'encariment ha comportat que molts municipis estiguin estudiant adoptar models i sistemes de recollida més eficients que els permetin portar menys fracció resta a disposició.

Tost també ha explicat que aquest darrer trimestre està previst iniciar un procés de consulta prèvia per elaborar una nova Llei de Residus que permeti implantar un model individualitzat de gestió. El model penalitzarà econòmicament, i de forma individualitzada, les llars que no separen la brossa, i afavorirà aquelles que sí que ho fan.

L'ARC també està estudiant ampliar el pressupost destinat a les subvencions per a la millora de la gestió dels residus en el món local ja que, enguany, els imports sol·licitats en algunes de les ordres, com els destinats a la implantació de noves deixalleries; a projectes de prevenció per a la reutilització; o al foment de la recollida de la fracció orgànica dels residus, han superat amb escreix el pressupost de la convocatòria.