Les places de les poblacions pallareses s'han tornat a omplir, aquest cop per donar resposta als atacs i crítiques d'adoctrinament que ha rebut l'escola catalana. Els ajuntaments de Tremp, la Pobla de Segur i Sort van acollir les manifestacions convocades pel Marc Unitari de la Comunicat Educativa (MUCE) i els Comitès de Defensa de la República del Pallars.
Amb el lema
No ens toqueu l’educació, la protesta va voler visibilitzar la unitat de la comunitat educativa per defensar l'actual model d'escola i immersió lingüística, que qualifiquen "d'èxit" i on asseguren que no acceptaran ingerències. Les concentracions van ser prèvies a la jornada de vaga convocada als instituts i universitat d'arreu del país.
A Tremp, la convocatòria va ser més tard que a la resta de poblacions ja que es va voler celebrar la concentració mitja hora abans de l'inici del ple de l'Ajuntament, que
va aprovar una moció de rebuig a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i una altra per exigir la llibertat dels presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, respectivament.
Unes 300 persones concentrades a Tremp a favor de l'educació catalana. Foto: Jordi Ubach
Al Pallars Sobirà, pares, mares, professors i alumnes van recórrer els carrers de Sort per defensar el model educatiu català tant qüestionat en els darrers dies.
Un dels actes més destacats va tenir lloc a la Pobla de Segur. La jornada va començar amb el taller de cartells i pancartes i, després de llegir el manifest, es va fer la lectura d'una emotiva carta escrita pel senyor Guixa, mestre jubilat, molt apreciat a la població.
Carta del Sr. Guixa
He decidit escriure aquestes ratlles perquè m'he indignat tant aquests dies que m'he quedat esmaperdut. Als meus 85 anys em sento novament humiliat i escarnit d'escoltar totes aquestes floretes que els grans mandataris ens dediquen als catalans, colpistes, terroristes etc etc etc, com diu el Sr. Rufian. Però sobretot dol sentir-se dir: sou uns NAZIS, aquest insult ha fet vessar el vas del meu subconscient, és l'insult més terrible que et poden dir i que ens el diguin els que encara no han condemnat cap crim del franquisme resulta una macabra ironia.
I tot perquè un bon dia unes persones valentes i decidides van dir: "prou de dir amén, sí senyor i gràcies". Vam demanar de forma pacífica, de genolls (si calia) fer una pregunta (referèndum) als catalans, no demanàvem la independència, com han fet creure als espanyols, catalans i europeus. Resposta: Denunciats al Tribunal de la Santa Inquisición. Delicte: Gosar qüestionar la Unitat d'Espanya. Condemna: Presó incondicional sense fiança.
Llavors ens diuen antidemocràtics, que si una minoria vol dominar una majoria... Però en aquest últim referèndum s'ha demostrat que som una majoria malgrat les carícies de cop de porra de la policia i la guàrdia civil.
Ara diuen que aquesta majoria no es vàlida, perquè el referèndum no va existir, les "carícies" no es van produir i tot es culpa dels mestres que ensinistren als nens perquè odiïn Espanya.
Per sort ens han sortit pacificadors de gran trajectòria democràtica, des de Felip VI fins al clergat oficial. Menció especial mereix el "nostre" exministre, poblatà il·lustre, que aconsellava no boicotejar el cava català com a gest de pau, en una manifestació unionista amb presència de 12 organitzacions d'extrema dreta. Tot molt propi d’un expresident del Parlament Europeu en una Unió Europea ofegada en l'avarícia d'unes elits disposades a qualsevol cosa en nom del capital (con la pela hemos topado querido Sancho).
Voldria dir a aquests mandataris, prepotents i mediocres i també als mediadors i homes de pau aquella cèlebre frase d'Unamuno: Vencerás pero no convencerás.
