Isil i Alós es planten contra la construcció d’un hotel de luxe a la vall de Bonabé

L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) d’Isil i Alós i les entitats Ipcena, Depana i la Fundación Oso Pardo han presentat prop d’una trentena d’al·legacions contra el projecte que promou l’empresa Life Explorer SL per construir un hotel rural de luxe amb una desena d'habitacions a la borda de Socampo, a la vall de Bonabé, al municipi d'Alt Àneu. En les al·legacions, sostenen que no es pot construir un hotel d'aquestes característiques en una zona del Parc Natural de l'Alt Pirineu propera a la capçalera del riu Noguera Pallaresa afectada per la Xarxa Natura 2000 i pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya.

A més, consideren que, tenint en compte que s'ubicaria en una zona no urbanitzable, caldria que el projecte es tramités com un Pla especial urbanístic i, per tant, també requeria d'avaluació ambiental. L'Ajuntament d'Alt Àneu va treure a informació pública el projecte durant el mes d'octubre, quan l'EMD i els ecologistes van presentar les seves al·legacions contràries al projecte. En cas que el consistori no les atengui, no descarten recórrer a la via contenciosa-administrativa.

En el plec d'al·legacions presentades, l'EMD d'Isil i Alós i les tres entitats ecologistes posen de relleu sobretot motius mediambientals i urbanístics. D'una banda, coincideixen a destacar que no es pot dur a terme la construcció d'un hotel d'aquestes característiques en una zona adjacent a la capçalera del Noguera Pallaresa i ubicada dins l'àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu, afectada per la Xarxa Natura 2000 i inclosa dins el PEIN de Catalunya i en la Reserva natural parcial per a la protecció d'espècies en perill d'extinció. 

El president de la Fundación Oso Pardo, Guillermo Palomero, ha remarcat que aquestes figures de protecció de la naturalesa que afecten la zona on es vol construir l'hotel rural de luxe pretenen garantir la preservació de la fauna que hi habita, entre la qual s'inclouen diverses espècies protegides com ara l'os, el gall fer, la llúdriga o el trencalòs.
 
La presidenta de l'EMD d'Isil i Alós, Sofia Isús, ha explicat que els terrenys on s'ha projectat l'hotel no són urbanitzables i, per tant, requeririen una tramitació diferent a la que està duent a terme l'Ajuntament d'Alt Àneu. Segons Isús, el consistori està tramitant el projecte com una rehabilitació de la borda, amb una llicència simple d'obres, però per les seves característiques s'hauria de fer com un Pla especial, requerint per això una avaluació ambiental. A la vegada, també denuncien que l'hotel s'ubicaria en una zona inundable, molt propera a la capçalera del riu. 

Des de l'EMD i les entitats ecologistes consideren que es tracta d'un projecte "especulatiu" en mig d'un espai natural dels Pirineus. Així mateix, veuen que podria suposar un precedent per tal que s'obri la porta perquè altres bordes i cabanes de l'àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu puguin acabar esdevenint complexos hotelers, segons ha assenyalat el president d'Ipcena, Jordi Pedrós. En aquest sentit, Isús ha explicat que la mateixa firma promotora, Life Explorer SL, ha adquirit moltes de les cases del nucli de Llaborre, que es troba gairebé deshabitat. 

D'altra banda, l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu va realitzar el 2006 un inventari d'elements prioritaris del patrimoni arquitectònic i etnogràfic del Parc Natural de l'Alt Pirineu que va incloure la borda de Socampo. D'aquesta manera, la construcció de l'hotel també suposaria "una vulneració patrimonial". 

Un petit hotel de luxe

El projecte de construcció promogut per Life Explorer SL a la borda de Socampo, amb un pressupost d'inversió de 2,5 milions deuros, preveu la construcció d'un hotel de 10 habitacions, i ampliar la planta baixa i la primera planta de la borda en cinc plantes. D'aquesta manera s'incrementaria la superfície construïda en un 40%, passant dels 680 metres quadrats actuals a 1.279.

A més de l'hotel, el projecte també inclou un restaurant amb una capacitat de 50 persones i un spa, amb unes necessitats d'aigua de 7.800 litres/dia, així una depuradora biològica soterrada, un estable en una zona propera i un pont, entre altres actuacions que afectarien terrenys comunals, més enllà de la propietat privada que acull la borda.