Efectius del cos d’
Agents Rurals estan fent el seguiment d’una població de mig miler d’esponges d’aigua dolça localitzades a l’embassament d’Escales, situat a cavall entre els termes municipals de Tremp i el Pont de Suert (Alta Ribagorça). Aquests animals aquàtics van ser descobertes per un particular mentre feia una prospecció geològica i ara els agents en recullen mostres per fer un estudi i prospecten la zona de distribució i l’hàbitat.
Les esponges són animals aquàtics incapaços de desplaçar-se activament i estan subjectes a un substrat, generalment pedres o troncs, però també es poden trobar adherits a boies, barques o altres elements artificials. Al pantà d’Escales, els Agents Rurals n’han vist sobre roques, pedres i troncs d’arbres morts. Gran part del seu cos és buit, format per porus i canals interns per on flueix l’aigua i que li permeten alimentar-se i oxigenar-se. Es troben distribuïdes en uns 750 metres de llera al costat est de l’embassament.
Una població molt nombrosa i resistent
Hi ha unes 15.000 espècies d’esponges, la majoria presents en ambients marins, i només unes 150 viuen en aigua dolça. D’aquestes, únicament quatre espècies han estat citades vives a la península Ibèrica. Segons un expert en macroinvertebrats d’aigües continentals, s’ha pogut determinar que les esponges d’Escales són de dues tipologies identificades com a
Ephidatia fluviatilis i
Spongilla lacustri.
Una esponja de l’embassament. Foto: Agricultura
L'
Ephidatia fluviatilis ja està citada a la conca de l’Ebre. Aquesta espècie desenvolupa “dits” o “branques” i la seva mida és relativament gran. És una esponja que es desenvolupa bé en aigües fredes, tot i que generalment ha estat citada en rius. La
Spongilla lacustris és una esponja que forma capes i s’estén sobre les arrels d’arbres, pedres, roques i matèries orgàniques submergides, tant en aigües estancades com en rius.
El nivell d’aigua al pantà d’Escales té una gran variació anual i per aquest motiu es creu que aquesta població d’esponges és molt nombrosa. Aquest tipus d’esponges tenen un cicle anual que, quan s’aproxima un període difícil per a la seva supervivència com les grans fluctuacions del nivell d’aigua o les baixes temperatures, produeix gèmmules, petites esferes amb diverses capes protectores molt resistents a les adversitats ambientals, com ara la falta d’aigua i la congelació.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
