Són cancerígens els edulcorants?

Dolors
 

És un tema controvertit, sens dubte i amb un desconeixement de la població al respecte. Primer de tot, cal saber que els edulcorants que més s’utilitzen a Espanya són: Sorbitol, Manitol, Acesulfamo-k, Aspartamo, Sacarina, Xilitol i Estevia. S'utilitzen tans edulcorants en el món de la indústria per dos motius:

 

· No aporten calories i són fàcils d’utilitzar ja que tan sols amb una petita quantitat poden produir un gran sabor dolç.

· Són utilitzats pels diabètics per tenir un millor control de la glucèmia, ja que eviten pics de glucosa després dels àpats. 
 

Per altra banda els inconvenients són: 
 

· No aporten cap nutrient, ni exerceixen cap acció beneficiosa, ja que tan sols aporten sabor dolç.

· Tenen un cert risc sobre la salut, des d'alteracions nervioses  fins a un cert risc cancerigen sobre la salut si es sobrepassa el IDA (la ingesta diària admissible)

En aquest últim punt s’ha d’aclarir que els edulcorants que estan autoritzats per utilitzar-se al nostre país estan regulats i segueixen unes rigoroses proves de seguretat. Tot està recollit en el Reial Decret 2002/1995 de 7 de desembre de 1995, i les seves modificacions posteriors. Quan es modifica la quantitat permesa d'un additiu o es prohibeix la seva utilització, es deu al fet que l'EFSA (Autoritat Europa de Seguretat Alimentària) avalua de forma contínua la seguretat dels edulcorants i actualitza la realitat amb els nous estudis científics. A vegades es canvien els nivells permesos o es retiren del mercat si són perillosos per a la salut. Aquest és un procés regulat i normalitzat.
 

La pregunta que es fa tothom és si realment pot provocar un efecte negatiu sobre la salut la utilització d'aquests edulcorants a la indústria, ja que es parla de la Ingesta diària admissible (IDA) i és desconeix què significa realment. 
 

Doncs bé, la IDA és la màxima quantitat del medicament (en aquest cas d'edulcorant) que l'espècie experimental pot rebre sense cap tipus de manifestació toxicològica. Però aquesta és la part que es porta a terme en animals de laboratori. Després hem d'alguna manera extrapolar a l'home, cosa que no és fàcil. En general, el que es fa és aplicar a la IDA teòrica de l'animal de laboratori un factor de seguretat que s'ubica normalment en un valor de 100, encara que de vegades pot ser mes baix i, en ocasions, ser elevat a 1000 (quan els riscos ho justifiquen). El resultat es l’obtenció  de l'IDA de l'edulcorant que pot ser consumit per una persona de forma segura i diària.
 

Si que és cert que fa un temps la sacarina va ser tema de controvèrsia ja que basant-se en un estudi molt famós va demostrar que elevades quantitats de sacarina en ratolins provocaven càncer de bufeta. Aquests estudis van ser rebutjats més endavant amb nous estudis científics que demostraven que no hi havia relació entre el consum excessiu de sacarina i càncer. Per això, l'any 2000 va ser eliminat com a cancerígena pel Programa Nacional de Toxicologia.
 

Tot i així, si teniu algun tipus de dubte sobre aquest tema, podeu entrar al NCI (National Cancer Institute) i fer-li un cop d'ull, ja que recull aspectes específics per a cada un dels edulcorants i la seva relació amb el càncer.

 

Espero haver  resolt els teus dubtes i recordeu que ens podeu fer arribar les vostres consultes al correu electrònic: lespiamonso@gmail.com. 
 

Com a excepció d'aquest escrit us deixo 3 ressenyes d’articles on podeu verificar el que s’ha dit anteriorment.
 

Armstrong B, Lea AJ. “Cancer mortality and saccharin consumption in diabetics.” Br J Prev Soc Med. 1976 September; 30(3): 151–157.

 

Menella, J. A., Bobowski, N. K., & Reed, D. R. (2016). “The development of sweet taste: From biology to hedonics.” Review on Endocrine & Metaboli Disorders. 
 

Suez, J. (2014).” Artificial sweeteners iduce glucose intolerance by altering the gut microbiota.” Nature, 514 (7521), 181-186.