Ja ha quedat clar en diversos articles anteriors: el Pallars és ple de tresors naturals i paisatgístics. Sens dubte, un d’aquests tresors és la Vall Fosca. La seva gran bellesa natural, i la mà de l’home, han acabat creant un impressionant paisatge de pobles escampats, muntanyes agrestes i salvatges, natura exuberant i llacs impertorbables.
De fet, si per alguna cosa és coneguda la Vall Fosca arreu és per això. Tot i així, dins el món científic i naturalista, la Vall Fosca comença a ser popular per un altre tema: les aus.
L’origen de tot: El Projecte Científic MigraVallFosca
L’any 2010, l’Estació Biològica del Pallars Jussà (EBPJ) va iniciar el projecte científic MigraVallFosca. Aquest projecte, que encara continua en l’actualitat, té com a objectiu estudiar la migració de les aus al Pirineu. Per dur-lo a terme, es fan campanyes d’estudi i anellament al camp durant la primavera, quan moltes espècies d’aus viatgen a Europa des d’Àfrica per criar; i a la tardor, quan les aus tornen a Àfrica a la recerca d’un clima més càlid per passar l’hivern.
Un dels fets que fa aquest estudi realment interessant – i de fet li ha donat un ressò prou important – és la zona on s’ha realitzat. I és que a les vessants que queden per sobre del poblet d’Aguiró, a la zona del Solà de la Vall Fosca, s’hi conserven uns paisatges que estan desapareixent arreu del Pirineu, i que tenen una gran importància per a les aus migradores.
Els prats de dall sobre Aguiró, el punt d'estudi d'anellament d'aus. Font: EBPJ
Aquests espais són els anomenats prats de dall: àrees d’alta muntanya conreades, on es deixa créixer l’herba per alimentar el bestiar. Precisament, en aquestes zones hi abunden les llavors, els fruits, els insectes i altres petits animals, aliments ideals per a les aus migratòries.
A la primavera, en ple viatge cap al centre i nord d’Europa, aquestes aus han de creuar els cims pirinencs, unes zones molt exposades a les inclemències meteorològiques i amb molt poc aliment. Els prats de dall de la Vall Fosca són, per ells, llocs ideals on aturar-se a menjar i acumular energia per aquest llarg viatge. A la tardor, just el contrari: les aus arriben exhaustes després de creuar el Pirineu, i abans de reprendre el viatge cap a Àfrica, paren en aquestes zones per recuperar energies.
El mosquiter de doble ratlla, una espècie siberiana vista al Pallars. Font: EBPJ
Per tot això, els prats de dall de la Vall Fosca s’omplen de quantitats enormes d’aus d’un gran nombre d’espècies diferents durant la tardor i la primavera. Com a dada, a l’actualitat s’han anellat més de 9.500 aus de fins 75 espècies diferents. Els resultats, a nivell científic, han suscitat un gran interès, fins el punt que han estat presentats en congressos científics i, segurament, en els pròxims anys els resultats es publiquin en articles científics, que faran referència principalment a la Vall Fosca.
Veure-ho com una oportunitat
No és d’estranyar, doncs, que cada cop més naturalistes, amants i estudiosos de les aus siguin coneixedors de la gran diversitat d’aus de la Vall Fosca, i s’animin cada cop més a visitar els seus espais naturals. De fet, iniciatives científiques com aquesta podrien acabar representant oportunitats econòmiques per al territori.
No ens hem d'enganyar, però: és cert que el turisme naturalista, i particularment el turisme d’aus, tenen un impacte més aviat petit a casa nostra. Tot i així, és curiós veure l’enorme magnitud que aquest representa en altres zones d’Europa, com el Regne Unit o Escandinàvia.
Ara bé, més enllà de tot això, iniciatives com aquest estudi també han de tenir ressò al nostre territori. I és que representen una nova oportunitat perquè els pallaresos i les pallareses ens fem nostre, ens estimem i ens sentim orgullosos del nostre abundant patrimoni natural.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
