Les eleccions més excepcionals comencen sense incidents al Pallars

Un total de 5.554.394 catalans estan cridats a votar aquest dijous a les eleccions. Es tracta d'un 0,79% més de votants que en les darreres eleccions del 2015. Del total del cens, 5.328.013 persones són residents a Catalunya i 226.381 ho fan a l'estranger. Les dades les va fer públiques ahir al migdia el delegat del govern espanyol, Enric Millo, un fet insòlit -habitualment a càrrec del Departament de Governació de la Generalitat- que s'explica per les mesures d'intervenció de l'executiu de Rajoy, que va comportar el cessament del Govern.

Segons les informacions facilitades pel delegat espanyol, en aquesta ocasió ha crescut el nombre de votants des de l'estranger fins a arribar a les 39.521 persones, un 85,5% més que el 2015, mentre que ha baixat el nombre de ciutadans que han optat per votar per correu: 78.876 persones, un 26,5% menys.

El govern espanyol incrementa la presència policial

Uns 17.000 policies vetllen aquest dijous per la seguretat. En concret, 12.321 mossos faran vigilància estàtica als 2.680 col·legis electorals juntament amb policies locals, 1.834 dels quals vigilaran, juntament amb 104 vigilants de seguretat privada, 600 locals en exclusiva. La Guàrdia Urbana de Barcelona, per exemple, es farà càrrec de 70 col·legis de la capital catalana. A banda, bona part dels 6.000 agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil vigilaran edificis de l'Estat, infraestructures crítiques i estaran als centres de coordinació.
  El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i el secretari general tècnic del Ministeri de l'Interior, Juan Antonio Puigserver, van assegurar que l'increment de la policia catalana no es deu a cap circumstància concreta, sinó a la voluntat que es desenvolupi una jornada electoral "tranquil·la" i que s'ha vist més "convenient i oportú" que una parella de mossos vigili cada col·legi, en comptes que una sola patrulla es faci càrrec de dos o tres col·legis i facin vigilància dinàmica, com es feia fins ara.

Unes eleccions amb aritmètiques incertes

El context polític i social excepcional pel conflicte obert entre Catalunya i l'Estat fa que les eleccions dibuixin un escenari incert tot i les aproximacions demoscòpiques. La crida al vot útil de Ciutadans ha alimentat la possibilitat que Inés Arrimadas discuteixi la victòria a l'independentisme, tot i que les enquestes atribueixen avantatge a ERC i la possibilitat d'una majoria en escons de les forces que van declarar la República el 27 d'octubre no és gens remota. De fet, la via sobiranista és l'única amb possibilitats de sumar majoria, almenys segons els sondejos.

Ni el bloc constitucionalista -Ciutadans, PSC i PP- ni l'alternativa per trencar els blocs que plantegen els "comuns" -descarta per ERC i PSC- s'endevina ara mateix com a viable, en aquest últim cas per com de taxatives han estat les declaracions en la campanya. En relació a l'opció del tripartit progressista, les posicions es poden estovar després del 21-D. Tot plegat amb una participació que es preveu rècord.