La Diputació de Lleida lliura, a Israel, una carta de 1944 a la seva destinatària

La Diputació de Lleida ha fet lliurament aquest matí, a la ciutat de Rishon LeZion (Israel), d'una carta de 1944 a la seva destinatària, Rachel Furstenberg –abans de casar-se, Rachel Gewürz–. Es tracta de la carta que la seva germana bessona, Fanny Gewürz, li va escriure des de Sort, després de creuar clandestinament els Pirineus, fugint de la persecució nazi.

Rachel, que aleshores residia a Tel Aviv, al Protectorat Britànic de Palestina, on havia aconseguit refugiar-se anys abans, no va arribar a rebre mai el document, que li ha estat entregat avui. Després d'un llarg recorregut per Espanya, Portugal i Egipte, la carta havia estat retornada a Sort. Va ser retrobada al març de 2017, amb altres documents que conservaven els fills dels antics propietaris d'un hostal on s'havia allotjat Fanny Gewürz.

En el marc del projecte Perseguits i Salvats, que té com a principal objectiu recuperar la memòria del pas pel Pirineu lleidatà de milers de jueus que fugien de la persecució nazi durant la Segona Guerra Mundial, l'historiador Josep Calvet va aconseguir localitzar la família Gewürz a Israel per retornar el document a la seva destinatària.

Rachel Furstenberg, de 93 anys, ha rebut la carta acompanyada del fill de la difunta Fanny i la resta de la família, en un acte carregat d'emoció i simbolisme. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha explicat que l'entrega del document representa un "acte de justícia" i ha destacat, també, la rellevància històrica del document, per constituir un testimoni de primera mà de com van ser les fugides pel Pirineu, les dificultats per les quals van passar els fugitius i també dels seus pensaments i il·lusions.

“Ens ajuda a reconstruir uns fets i una història i, alhora, posa noms i cognoms a les persones que aconseguiren salvar les seves vides a través de les comarques de Lleida”, ha afegit Reñé. Juntament amb Joan Reñé, l'acte ha comptat amb la presència de la vicepresidenta de l'IEI (Institut d'Estudis Ilerdencs), Rosa Pujol, i d'altres membres de la Diputació de Lleida, així com de diverses personalitats locals, com l'alcalde en funcions de Rishon LeZion, Moti Agamí.

La família Gewürz

A principis dels anys trenta del segle XX, la família Gewürz, d'origen polonès, residia a Karlsruhe (Alemanya). Max Gewürz i Dvora, de soltera Weiss, s'havien casat l'any  1920. Del matrimoni naixeren quatre fills: Chaja, Israel Oser i les bessones Gertrud (després Rachel) i Fanny.

Els pares moriren en un dels guetos que els nazis construïren a Polònia, mentre que els seus fills s'amagaren en diversos indrets. Chaja i Israel Oser es refugiaren a Anglaterra i Rachel aconseguí emigrar a Palestina l'any 1939. Mentrestant, Fanny romangué a França fins que, el 1944, davant l'amenaça dels nazis, decidí escapar a Espanya formant part d'una expedició de joves jueus que creuà caminant el Pirineu de Lleida.

Fou detinguda el 13 de maig de 1944, juntament amb la resta d'integrants del grup i, a continuació, conduïda a Sort, on, gràcies a les gestions d'una organització jueva de suport als refugiats, s'allotjà a l'hostal Martín Cases i va evitar, així, la presó. Dos dies després escriví una emotiva carta a la seva germana Rachel, comunicant-li la bona nova i anunciant-li el seu desig de reunir-se amb ella a Palestina.
 
El projecte

Perseguits i salvats és una iniciativa de la Diputació de Lleida, la qual -a través de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, el Patronat de Turisme i la col·laboració d'ajuntaments i consells del territori- té com a principal objectiu recuperar la memòria del pas pel Pirineu lleidatà de milers de jueus que fugien de la persecució nazi durant la Segona Guerra Mundial.

En el marc d'aquest projecte, la Diputació, juntament amb la Xarxa de Comunicació Local, ha estrenat recentment el documental "Perseguits i Salvats", que ressegueix sobre el terreny la travessa d'alguns dels refugiats amb els seus descendents i els mateixos supervivents.