Les comarques del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà, amb un 21% i un 10% menys respectivament, són les comarques catalanes que més botigues han perdut, percentualment, entre 2016 i 2017. Són dades que s’extreuen del Cens d’Establiments Comercials 2018 del
Departament d'Empresa, que s’ha presentat en el marc de la jornada “Comerç, Territori i Vida Urbana” dins la 2a edició de la Setmana del Comerç.
L’anàlisi de l’evolució del nombre d’establiments per comarques revela que al Pallars Sobirà el nombre d’establiments l’any 2017 era de 110, quan al 2016 havia arribat als 140. Això suposa un descens del 21,43%. Al Pallars Jussà el descens no és tan acusat, del 10,04%, ja que d’un any a l’altre s’ha passat dels 229 comerços en el conjunt de la comarca als 206.
Els increments de l’oferta comercial es concentren a l’àrea metropolitana i a les comarques gironines. L’augment del nombre d’establiments a comarques com el Garraf (amb un +4,51%), Baix Llobregat (+3,71%), i Barcelonès (+3,7%) contrasten amb la caiguda a les comarques pallareses o la Cerdanya (-9,74%). No obstant això, aquests descensos es localitzen en comarques on s’hi troben municipis amb elevadíssima densitat comercial, com Sort o Camprodon, un fet que des d’Empresa s’atribueix més a la racionalització que a pèrdua d’oferta.
El Cens d’Establiments Comercials és una eina estadística que permet disposar d’informació actualitzada de l’activitat comercial arreu del territori, a partir de les xifres estadístiques com el nombre d’establiments, la superfície de venda o l’oferta.
L’oferta comercial creix en el conjunt de Catalunya
Segons el Cens, Catalunya compta amb 103.214 establiments (un 1,87% més que al 2016), amb una densitat comercial mitjana de 13,66 establiments/1.000 habitants (xifra que representa un augment del 1,4% respecte 2016). Tot i que en xifres absolutes la ciutat de Barcelona aglutina la major part dels establiments (27.155), és Granollers el municipi de més de 50.000 habitants amb una major densitat comercial, 18,17 establiments/1.000 habitants.
Analitzat per ciutats, com al 2016, Granollers és la ciutat gran (de més de 50.000 habitants) amb una major densitat comercial (18,17 est./1000 hab.), seguit de Girona que consolida la segona posició amb 16,82 est./1000 habitants. Barcelona, tot i que en xifres absolutes és la ciutat amb més comerços, la seva densitat comercial està per sota de les dues anteriors, situant-se en 16,75 est./1000 hab., poc per sobre de la mitjana de Catalunya.
El Cens també revela que els municipis catalans (exclosos els de menys de 1.000 habitants) amb major densitat comercial continuen sent, com al 2016, la Jonquera (82,67 est./1.000 hab.) per la seva proximitat a la frontera; Bossòst (52,68 est./1.000 hab.), Castell-Platja d’Aro (34,83 est./1.000 hab.) pel seu component turístic –amb part dels establiments que estan donats d’alta però que en realitat tenen una obertura estacional–, Camprodon (33,88 est./1.000 hab.); i Sort (30,08 est./1.000 hab.), amb una gran centralitat en la seva àrea d’influència.
La meitat dels comerços catalans no arriben als 65 m2 de superfície
El Cens apunta que la meitat dels comerços de Catalunya tenen menys de 65 m2 de superfície de venda i un de cada 4 no arriba als 34 m2. D’altra banda, el 93,1% dels establiments comercials catalans, i el 83,8% de la superfície de venda se situen dins de trama urbana consolidada, de manera que la immensa majoria de l’oferta comercial està integrada dins els nuclis urbans.
Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.
Subscriu-t'hi
