ACN | El saló Municipàlia serà el marc, aquest divendres, del naixement de l'Associació Espanyola de Municipis i Entitats de Muntanya, una entitat destinada a defensar els interessos de les zones de muntanya de l'estat espanyol i que en el seu inici compta amb 150 municipis de 8 comunitats diferents i ja ha rebut l'interès d'una cinquantena de poblacions més. L'associació és una iniciativa conjunta de diversos senadors i alcaldes catalans i aragonesos i té el suport de la Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional de la Universitat de Lleida (UdL). Precisament aquesta càtedra ha programat per a aquesta setmana a la capital del Segrià una jornada sobre polítiques de muntanya.
La nova organització esdevé la primera d'aquest àmbit creada a l'Estat i segueix el model d'altres similars creades als Alps. La iniciativa, oberta a tots els municipis del país, pretén crear un instrument àgil i eficaç per promoure la col·laboració i l'intercanvi d'experiències i bones pràctiques entre els municipis de muntanya de l'Estat. A més, i segons ha explicat el senador lleidatà Francesc Boya, durant la presentació de la nova entitat que s'ha fet aquest dilluns a Lleida, l'Associació Espanyola de Municipis i Entitats de Muntanya vol recollir, consensuar i defensar els interessos comuns d'aquests municipis, "constituint-se en un interlocutor que aglutini aquest col·lectiu i li doni força davant les administracions".
Boya, que ha estat promotor d'una Comissió d'Estudi sobre les Problemàtiques de Muntanya al Senat, considera que a banda d'aquesta comissió "necessitem un instrument pràctic que reculli tota aquesta feina i que abordi de forma seriosa una problemàtica que condemna a les zones de muntanya, que constitueix el 38% del territori estatal, a la qual podríem anomenar una geografia de la desertització".
Els responsables de la iniciativa recorden també que el desenvolupament socioeconòmic és una obligació recollida a la Constitució espanyola, ja que l'article 130 estableix que "els poders públics atendran a la modernització i al desenvolupament de tots els sectors econòmics i, assenyaladament, de l'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'artesania, a fi d'equiparar el nivell de vida de tots els espanyols. Amb la mateixa finalitat es donarà un tractament especial a les zones de muntanya".
Els promotors de l'associació, que incideixen en que aquesta no té cap signe polític, expliquen que "estem parlant de municipis que en molts casos pateixen una densitat demogràfica molt baixa i una estructura econòmica afeblida, amb mancances d'infraestructures i equipaments bàsics".
L'Associació Espanyola de Municipis i Entitats de Muntanya compta ja amb uns 150 municipis d'Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella-Lleó, Catalunya, País Valencià i Galícia. A banda dels municipis confirmats, els organitzadors han explicat que n'hi ha una cinquantena més que ja han mostrat també interès en adherir-se a l'entitat.
La roda de premsa de presentació de l'associació ha comptat també amb la presència de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros; Xavier Esteve, alcalde de Bassella, i Marcelino Iglesias, alcalde de Bonansa.
Debat sobre les polítiques desenvolupades a les zones de muntanya
La creació de l'associació anirà acompanyada d'unes jornades tècniques sobre 'Les polítiques de muntanya a Espanya: una assignatura pendent' destinades a obrir un debat sobre les polítiques desenvolupades a les zones de muntanya i fer propostes per a actuacions futures. Les jornades tindran lloc els dies 24 i 25 d'octubre al Campus de Cappont de la UdL i a la Llotja de Lleida, respectivament.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-la, necessitem el suport de persones com tu.
Subscriu-t'hi
