Divendres, 22 de novembre de 2024
Procés català

Quim Torra, investit 131è president de la Generalitat

El candidat de JxCat supera la votació gràcies a l'abstenció de la CUP i enfila la formació d'un Govern que haurà de revertir els efectes del 155

Oriol March Parlament de Catalunya | 14 de maig de 2018 a les 16:00
Quim Torra, aplaudit en un moment del debat d'investidura | Adrià Costa
Quim Torra i Pla (Blanes, 1962) ja és el 131è president de la Generalitat. Els vots a favor de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, sumats a l'abstenció de la CUP, li han permès ser escollit en la segona votació del debat d'investidura. Torra enfila ara la formació d'un Govern que haurà de revertir els efectes del 155, posar les bases del procés constituent, lluitar per la llibertat dels presos polítics i mantenir viva la flama de la legitimitat de Carles Puigdemont, el seu predecessor, que seguirà jugant un rol clau des de l'exili. La presa de possessió del nou president es farà a partir de dimecres.

Al llarg de les properes hores, Torra es reunirà amb les cúpules de les formacions que integraran el Govern -JxCat, el PDECat i ERC- per tal d'escollir els consellers que s'asseuran a la taula del consell executiu. Els perfils ja han estat avaluats, i una de les novetats -avançada per NacióDigital- és el probable nomenament de dirigents empresonats o a l'exili com ara Josep Rull (Territori), Jordi Turull (Presidència) i Lluís Puig (Cultura), almenys de manera temporal fins que siguin suspesos. Els noms forts del nou Govern seran Elsa Artadi -de JxCat, primer a Governació o Empresa, possiblement després a Presidència i probable portaveu- i Pere Aragonès, vicepresident i conseller d'Economia i, per tant, peça clau d'ERC dins de l'executiu.


La feina d'aquest executiu, definida per Torra, té dos eixos principals: defensar la República -proclamada però no desplegada- de manera "inclusiva" i plantejar un pols al Tribunal Constitucional (TC) per les lleis suspeses durant l'anterior legislatura. En el discurs de la segona sessió del debat d'investidura, el ja president ha instat l'independentisme a fer autocrítica dels fets d'octubre i ha demanat disculpes pel contingut dels tuits i els articles que l'oposició hagi pogut considerar ofensius. El contingut d'aquests textos ha aparegut amb força en les intervencions d'Inés Arrimadas, líder de Ciutadans, i de Miquel Iceta, primer secretari del PSC.

Torra aposta per una República "de tots", no concreta les funcions de la Hisenda pròpia i crearà una nova empresa pública d'Aigües Ter Llobregat

"La República catalana només pot girar a l'entorn de les persones. Llibertat i cultura: aquí és cap on hem d'anar", ha recalcat el president investit, que ha recordat -de nou- la legitimitat de Carles Puigdemont, l'excepcionalitat de la legislatura -que l'oposició preveu curta- i la voluntat d'encetar el procés constituent en un context polític i judicial molt complex. "Hem d'anar de la recuperació de les institucions a la recuperació de la democràcia, amb l'elaboració d'una constitució", ha apuntat el candidat, que ha esmentat l'Espai Lliure d'Europa, el Consell de la República i l'Assemblea de Càrrecs Electes com a pilars polítics de la nova legislatura.

El seu discurs ha repassat més mesures concretes que no pas dissabte, quan va optar per una intervenció més política. S'ha compromès a posar en marxa una nova empresa pública d'Aigües Ter Llobregat, privatitzada en temps d'Artur Mas; ha defensat fixar el salari mínim en 1.100 euros mensuals bruts, sense concretar terminis; i ha apuntat la necessitat d'acabar amb el desplegament de la Hisenda catalana malgrat no comprometre's a recaptar tots els impostos. Un pla de xoc per l'habitatge públic i mesures contra la violència masclista i a favor de la igualtat també han tingut espai en la intervenció de Torra, que s'ha allargat durant quaranta-cinc minuts.

La CUP marca distàncies

L'abstenció de la CUP, que a la pràctica equival a permetre la investidura de Torra, no augura una legislatura tranquil·la per al president. Bàsicament perquè els anticapitalistes, molestos amb la manca de concreció de les mesures republicanes, prefereixen situar-se a l'oposició i aposten per "un independentisme inclusiu i no identitari". "Una part de les classes populars catalanes són de clara identitat nacional espanyola", ha apuntat Carles Riera, cap de files de la CUP a la cambra. Torra els ha demanat que aixequin el braç en el moment en què "torni a l'autonomisme". El president insisteix, sempre que pot, que el projecte republicà té 70 diputats. "Estem en alerta màxima", li ha respost en l'última intervenció Riera.
 

Carles Riera, aquest dilluns, al Parlament. Foto: Adrià Costa


L'abstenció dels anticapitalistes ha motivat les crítiques de Catalunya en Comú Podem, que també ha aprofitat per carregar contra ERC. "No s'han cansat de dir que el procés era d'una majoria progressista i porta el país cap a l'esquerra. Tenien cinc mesos per proposar un candidat progressista a la presidència", ha apuntat Xavier Domènech, portaveu parlamentari de la formació. El PSC, a banda, ha instat el president electe a no provocar l'aplicació -de nou- de l'article 155 de la Constitució. Un article que JxCat vol que passi aquesta setmana a la història. "Posi dia i hora, senyor Rajoy", l'ha desafiat Eduard Pujol, portaveu parlamentari del grup parlamentari de Puigdemont.

La CUP adverteix que està en "alerta màxima" per si Torra desplega un programa de govern autonomista, i el nou president recorda que el projecte republicà necessita els 70 diputats independentistes

El primer dia del debat d'investidura, Torra es va oblidar de respondre'l, i avui li ha passat el mateix amb ERC. "Deu ser que ens estima molt", ha dit amb humor Sergi Sabrià, portaveu parlamentari dels republicans. Els socis de Govern del president han lloat les disculpes emeses en la sessió d'investidura i han celebrat la "diversitat" de Catalunya. Xavier García Albiol, a la banda contrària, ha acusat Torra de considerar "forasters" els catalans que no són independentistes. El dirigent de JxCat s'ha mostrat preocupat per les "amenaces" d'Albiol sobre el futur judicial del seu executiu.

Puigdemont segueix el discurs

Puigdemont, des de Berlín, ha seguit el discurs de Torra, i l'ha felicitat. El president a l'exili es troba immers en la defensa jurídica del seu cas -amb una demanda d'extradició pendent de resoldre's per part d'Alemanya- i aspira a tenir pes en les grans decisions estratègiques de la legislatura. "Gràcies per la serenor, el rigor, el compromís i la dignitat amb què has amarat el teu discurs d'avui", ha assenyalat el líder de JxCat des del seu perfil de Twitter. En alguns moments de la retransimissió de TV3 s'ha pogur veure la imatge de Puigdemont observant en directe el discurs del seu successor.
 
Nascut només un dia després que Puigdemont, Torra ja té a les mans el càrrec polític més rellevant del país. Agafa la responsabilitat en un moment polític complex, marcat per la presó, l'exili i cinc mesos de bloqueig que pesaran sobre els primers compassos del mandat. Un mandat que arribarà a un punt culminant quan arrenqui, a finals d'any, el judici del procés al Tribunal Suprem i que es podria convertir, si així ho decideix, en el principi del final de la legislatura en cas de convocar noves eleccions.
 

El ple d'investidura de Quim Torra Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb Pallars Digital.
Subscriu-te al diari per només 3€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Subscriu-t'hi

Participació