Catalunya ja té un Govern efectiu que liquida l'etapa del 155. Els consellers han pres possessió en un acte marcat pel simbolisme, amb presència de familiars dels presos i exiliats, que ha tancat el president Quim Torra amb un discurs encapçalat pels noms de tots els membres de la cúpula del procés que estan tancats a Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco o bé exiliats en diversos països d'Europa. "El nostre compromís és la seva restitució", ha ressaltat Torra, que ha destacat el seu lideratge "ètic i polític". El president ha instat Pedro Sánchez -acabat d'investir- a "prendre riscos", a negociar "de govern a govern", per bé que l'ha avisat que vol tirar endavant la República, "la casa de tots", sense fer "ni un pas enrere". El mandat de l'1-O, ha indicat, és cabdal.
"Els familiars pagueu més que ningú el preu de la repressió. Els presos i exiliats són un far, un exemple que fa obrir els ulls a tota Europa. Aquest Govern assumeix el compromís d'avançar d'acord amb l'1-O, és a dir, un estat independent en forma de República. No serà un camí fàcil, hi ha interessos molt poderosos que ho volen impedir", ha destacat el president de la Generalitat, que ha agraït la valentia amb la qual el vicepresident i els nous consellers han assumit el càrrec.
"La responsabilitat serà nostra i només nostra", ha destacat el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat), que ha indicat la sort que suposa "representar el país". "Som un Govern per a tothom, tenim un mandat republicà", ha apuntat Torra, que ha apostat per les polítiques socials per als 7,5 milions dels catalans. Un dels primers plans que aprovarà l'executiu serà recuperar les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional (TC) en el temps en què el govern espanyol ha estat al capdavant de la Generalitat.
El 155 s'acaba, ha constatat Torra, que ha anunciat que hi haurà un pla per revertir els efectes de la intervenció. De fet, hi haurà un comissionat que se n'encarregarà específicament. El president ha volgut agrair la feina feta pels treballadors de la Generalitat en aquestes circumstàncies, i també ha tingut paraules per tots aquells que s'han vist afectats per la repressió de l'Estat.
Presa de possessió del nou Govern
Els familiars dels presos polítics i exiliats
s'han convertit en els protagonistes de la presa de possessió dels nous consellers. Filles i parelles de Josep Rull, Toni Comín, Lluís Puig i Jordi Turull han llegit cartes dels dirigents -ja sigui des de la presó o bé des de l'exili- per tal de recordar la seva legitimitat i desitjar encerts al nou executiu. "Tenim els drets polítics intactes", ha assenyalat Rull per carta, llegida per la seva dona, Meritxell Lluís. Alba Puig, filla de Lluís Puig -abans a Cultura-, i Betona Comín, germana de Comín -abans a Cultura- han ressaltat la necessitat de restitució.
En les missives, tots ells han agraït a Torra que els nomenés en un primer moment, per bé que després les exigències del govern espanyol fessin renunciar el president a mantenir-los en el càrrec. "Fem un pas al costat", ha destacat Comín, al mateix temps que reivindicava la "legitimitat" que manté a pesar del cessament i de la impossibilitat de fer efectiva la restitució en el càrrec. Torra s'ha compromès -
és un "objectiu vital- a tornar-los a fer consellers en el moment en què sigui possible.
Les familiars dels presos i exiliats llegeixen les cartes de renúncia dels consellers legítims que finalment no formaran part de l'executiu
Turull, en una carta des d'Estremera, ha lamentat la "disfunció" de la separació de poders a Espanya, i ha reivindicat trobar solucions a cada problema "pensant en el bé de la Generalitat". L'exconseller de la Presidència ha indicat que la independència és una "causa justa i noble", i ha carregat contra el govern espanyol per voler "empetitir" la democràcia a l'hora de frenar el procés català. "Patirem i costarà, però si anem tots a l'una i actuem pacíficament ens en sortirem", ha apuntat el dirigent del PDECat.
Bernat Pegueroles, marit de Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, ha estat l'encarregat de llegir un document que també parlava de la resta de presos, com és el cas d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i d'exiliats. "Van deixar que el poble votés", ha destacat Pegueroles.
Autoritats i simbolisme
Un dels moment més emotius de l'acte ha estat l'entrada dels familiars, que han arribat al Saló després que entressin Quim Torra i Roger Torrent. Els crits de "llibertat, llibertat" han ressonat a Palau durant uns minuts. Ha estat un gest simbòlic per part de l'executiu. Marcela Topor i Susanna Barreda, parelles de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, han estat algunes de les familiars que han fet acte de presència al Palau de la Generalitat.
A la presa de possessió hi han assistit exconsellers amb Puigdemont, com és el cas de Carles Mundó i de Meritxell Borràs. La nòmina d'autoritats ha estat liderada pels expresidents Artur Mas, José Montilla i Pasqual Maragall. Mas s'ha assegurat al costat de la dona de Torra, Carola Miró, davant de la qual hi havia un llaç groc en record als empresonats i exiliats. Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, també hi ha assistit.
Reunió a la vista
L'assumpció del càrrec per part dels membres del Govern
ha arribat al mateix temps que Pedro Sánchez pren possessió com a nou president del govern espanyol. Torra, en una intervenció davant del consell nacional del PDECat, va reclamar un diàleg "de govern a govern" per tal d'encetar una nova etapa sense oblidar el mandat de l'1-O i del 21-D. És previsible que al llarg de les properes setmanes se celebri una trobada entre els dos nous presidents que exemplifiqui l'obertura d'una nova etapa de diàleg.
Un dia abans de la presa de possessió, Torra va anunciar a través d'un comunicat que havia presentat una querella per prevaricació contra Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría per no haver publicat al
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) els nomenaments de la
primera alineació de consellers disposada pel president. Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, des d'ahir, ja no ocupen càrrecs públics.
Aquests són els protagonistes d'un Govern que ja és efectiu.
Debat d'investidura de Quim Torra, 131è president de la Generalitat Foto: Adrià Costa
El 131è president de la Generalitat va ser designat per Carles Puigdemont
el 10 de maig per evitar noves eleccions. Quim Torra (Blanes, 1962) va anar de número onze a les llistes de Junts per Catalunya (JxCat) i ha estat un dels encarregats de negociar amb la CUP en els primers compassos de legislatura. En el discurs d'investidura va
reconèixer la legitimitat de Puigdemont -les primeres paraules com a president van servir per
comprometre's a investir-lo tan bon punt sigui possible-, va assumir el mandat de l'1-O i va defensar posar en marxa el procés constituent. En el primer acte després de ser investit, en una roda de premsa conjunta a Berlín, Torra va demanar una
reunió a Mariano Rajoy. Va ser
acceptada pel president espanyol, però el va avisar que no es mouria de la legalitat espanyola a l'hora d'atendre qualsevol demanda.
Vicepresident i Economia: Aragonès
Pere Aragonès serà l'home fort d'ERC al Govern. Foto: Adrià Costa
Viva imatge del que no fa tant es coneixia com a JASP -"Jove, tot i que sobradament preparat", en les seves sigles en castellà-, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) sembla que hagi mamat política tota la vida. Portaveu de les joventuts d'ERC entre 2003 i 2007, va bregar-se durant onze anys al Parlament encarant-se progressivament cap a qüestions pressupostàries i fiscals, sobrevivint a cada canvi de líder al partit, fins que Oriol Junqueras el va triar ma dreta al seu departament com a secretari d'Economia. Arran dels empresonaments i exilis dels darrers mesos, aquest representant del sector liberal d'ERC
ha estat ungit com a home fort dels republicans a l'interior i ara també serà la seva cara més visible al Govern en una àrea en què haurà de bregar amb la intervenció financera que
l'Estat ja ha anunciat que mantindrà.
Elsa Artadi, durant un ple del Parlament Foto: Adrià Costa
Mà dreta de Puigdemont en campanya, Elsa Artadi (Barcelona, 1976) tindrà un rol fonamental en el Govern com a consellera de Presidència i portaveu. Serà la dona forta de JxCat dins de l'executiu i, amb el seu
coneixement de l'administració -va ser alt càrrec amb Andreu Mas-Colell a Economia i després va fer el salt a Palau, al capdavant de la direcció general d'Afers Interdepartamentals-, serà un dels pilars de Torra. La seva entrada al Govern deixarà vacant la plaça de portaveu parlamentària a la cambra catalana, fet que obligarà a un pas endavant d'Eduard Pujol i, previsiblement, d'Albert Batet. El nom d'Artadi havia circulat
amb molta força com a successora de Puigdemont, però es va descartar.
Empresa i Coneixement: Chacón
La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, en una imatge d'arxiu. Foto: ACN
Maria Àngels Chacón (Igualada, 1968) no es mourà del departament d'Empresa i Coneixement, on exercia el càrrec de directora general d'Indústria des de l'estiu passat, quan va substituir Núria Betriu. Ha dedicat tota la seva trajectòria professional al món empresarial i, en política, és també regidora i primera tinent alcalde de la capital de l'Anoia. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i especialitzada en Comerç Internacional, la dilatada experiència de Chacón té els fonaments en l'àmbit de les exportacions del sector paperer en mercats d'Orient Mitjà i Europa de l'Est.
Polítiques Digitals i Administració Pública: Puigneró
Jordi Puigneró, en una imatge d'arxiu Foto: Adrià Costa
És un dels fitxatges del PDECat que s'integren dins del Govern. Fins ara era secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, un àmbit en el qual Puigdemont hi tenia molt interès. En incorporar competències sobre política digital-que perd Afers Religiosos i Habitatge, la primera destí Justícia i la segona, a Territori, Jordi Puigneró (Sant Cugat del Vallès, 1974) és considerat l'home adequat per
liderar el nou departament de Política Digital i Administració Pública de l'executiu. Forma part d'un grup d'alts càrrecs sorgits de Sant Cugat del Vallès, com ara Marta Subirà i Damià Calvet. En l'anterior legislatura tenia sota el seu comandament del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), a qui s'ha atribuït un paper important en el referèndum de l'1-O.
Josep Bargalló, en un acte a Palau. Foto: ACN
Retirat de primera fila institucional des del 2010, aquest filòleg, escriptor i catedràtic de secundària té una llarga trajectòria política darrere, a l'Assemblea de Catalunya de Torredembarra, el PSUC, el PSAN i Nacionalistes d'Esquerres fins que el 1995 va entrar a ERC, partit pel qual va ser regidor a Torredembarra i diputat. Josep Bargalló (Torredembarra, 1958) ja va ser conseller d'Educació el 2003, fins que el cessament de Josep-Lluís Carod-Rovira com a conseller en cap va motivar que ell n'agafés el relleu. Posteriorment, va ser director de l'Institut Ramon Llull i, ja fora del Govern, ha estat coordinador de l'Institut de Ciències de l'Educació de la URV. Ara el partit l'ha repescat en un moviment que aposta per l'experiència en contrast amb l'auge d'algunes cares noves i joves a l'executiu, per tal que blindi la immersió lingüística i defensi els professors contra les acusacions d'adoctrinament que arriben de l'Estat.
Alba Vergés a la mesa del Parlament Foto: Adrià Costa
ERC ha fiat a una dona de partit el relleu de l'independent Toni Comín al Govern. Alba Vergés (Igualada, 1978) és l'especialista dels republicans en salut, ostentant el càrrec de secretària de salut i benestar a l'executiva del partit i especialitzada en aspectes sanitaris des que va entrar al Parlament, el 2012, fins al punt que va presidir la comissió de salut de la cambra, en la darrera legislatura. Exponent de la nova fornada de joves dirigents d'ERC, havia treballat d’economista en el sector social de la gent gran abans de ser diputada i actualment és la secretària quarta de la mesa del Parlament.
Miquel Buch, exalcalde de Premià de Mar i expresident de l'ACM Foto: Junts per Catalunya
Pes pesant del PDECat, exalcalde de Premià de Mar i expresident de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch (Premià de Mar, 1975) arriba a la conselleria de l'Interior en un moment especialment delicat. Els Mossos d'Esquadra han estat un dels col·lectius de l'administració que més han patit els efectes del 155, començant per la decisió d'
apartar el major Josep Lluís Trapero i acabant per la
destitució de la cap de comunicació per haver fet un tuit crític amb la sentència contra la Manada. Amb experiència en la gestió municipal, bon creador d'equips, Buch es posa al capdavant d'un dels departaments més sensibles i amb més pressió dels que hi ha al Govern.
Damià Calvet, en una imatge d'arxiu Foto: ACN
Damià Calvet (Vilanova i la Geltrú, 1964) agafa el relleu de Josep Rull com a conseller de Territori. Va ser una de les incorporacions que va fer Carles Puigdemont a la
war room de Junts per Catalunya, i amb el temps s'ha convertit en una peça imprescindible en l'engranatge de la candidatura. És habitual veure'l al Parlament amb un feix de carpetes i envoltat de la plana major de JxCat. Amb àmplia experiència dins la conselleria -ha estat director de l'Incasòl-, assumeix una de les conselleries amb més projecció de l'executiu.
Laura Borràs, en una imatge al Parlament. Foto: Europa Press
És difícil trobar a algú del món cultural català a qui no li agradi Laura Borràs (Barcelona, 1970). La seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), de 2013 a 2018, va servir per presentar en societat una dona empàtica i entusiàstica, infatigable, d'aquelles que s'arremanga, que sempre fa acte de presència i que procura ser a tot arreu on se la demana o allà on el càrrec la porta. També una dirigent de gran oratòria, amb un bagatge intel·lectual sòlid i amplíssim en lectures. Filòloga de formació, és especialista en teoria de la literatura i literatura comparada, així com en la difusió de la literatura en entorns digitals. La seva vida a les xarxes socials és, de fet, d'una intensitat inusualment entusiasta.
Ester Capella i Carles Mundó, en una imatge del setembre del 2017 Foto: ACN
El departament de Justícia serà la primera experiència política a nivell nacional d'aquesta advocada, amb experiència a l'ajuntament de Barcelona i a Madrid, com a senadora i fins ara com a diputada al Congrés. Ester Capella (Barcelona, 1963) va entrar al consistori de la capital el 2007 com a independent, quan era presidenta de l'Associació Catalana de Juristes Demòcrates, de la mà de Jordi Portabella, llavors líder del partit a la ciutat, de qui es va anar distanciant. Com a consellera, tindrà l'encàrrec de posar en marxa
l'Oficina per la Defensa dels Drets Civils i Polítics, per perseguir l'auge de les agressions ultres, així com assumirà la tasca de memòria història i afers religiosos.
Treball, Afers Socials i Famílies: El Homrani
Chakir El Homrani, en un acte de partit. Foto: ERC
Mentre l'unionisme
s'esforça per penjar l'etiqueta de xenòfob a Quim Torra pels seus polèmics escrits, el nou president nomenarà el primer conseller amb arrels marroquines de la història de la Generalitat (va néixer a Barcelona, però els pares són d'origen marroquí). Després de quatre anys com a líder d'Avalot -la branca juvenil d'UGT-, regidor a Granollers des del 2015 i diputat la legislatura passada -ara ha recuperat l'acta arran de diverses renúncies a ERC-, Chakir el Homrani (Barcelona, 1979) agafa el relleu de Dolors Bassa en una conselleria amb molts camps candents a gestionar, com la posada en marxa de la renda garantida de ciutadania i l'Agència Catalana de Protecció Social, o la lluita contra l'emergència habitacional -tot i els vetos del TC a les lleis del Parlament-.
Afers Exteriors: Maragall
Ernest Maragall al Parlament Foto: Adrià Costa
Qui ocuparia el departament d'Exteriors que liderava Raül Romeva era una de les incògnites, i ja s'ha resolt: el relleu l'agafa Ernest Maragall. Conseller amb el tripartit i provinent de les files del PSC, el veterà dirigent -ara ja amb carnet d'ERC- assumirà les competències exteriors en un moment delicat perquè l'Estat hi estarà, més que mai, al damunt. Té el repte de tornar a desplegar les delegacions i el Diplocat.
Teresa Jordà, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa
Aquesta exalcaldessa de Ripoll és una de les cares carismàtiques del front de Madrid d'ERC, d'on és diputada des del 2011. Aquell any, va liderar la candidatura dels republicans al Congrés a la circumscripció de Girona, malgrat que Oriol Junqueras apostava perquè el cap de llista fos precisament Quim Torra -militant de Reagrupament, amb qui feien coalició-. Teresa Jordà (Ripoll, 1972) i la cúpula del partit en aquelles comarques, però, ho van evitar i ara els dos coincidiran en el consell executiu. Propera a Joan Tardà, representa l'ala més d'esquerres de la formació, amb un verb afilat i sense pèls a la llengua.
Secretari del Govern: Cullell
Víctor Cullell, en una compareixença al Parlament Foto: ACN
Torra ha determinat que Víctor Cullell (Barcelona, 1976) segueixi en el seu càrrec com a secretari del Govern. Hi va entrar després de la
remodelació de l'executiu del mes de juliol, que va acabar amb l'adeu de Joan Vidal. Cullell va ser un dels arquitectes de la desconnexió dins de Palau, en coordinació amb Carles Viver i Pi-Sunyer, i ja va formar part -com a secretari- del Consell Assessor per a la Transició Nacional.
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
