En suport als ramaders del Pallars

Dijous de la setmana passada va haver-hi una concentració de ramaders a Sort i no és pas la primera que s’hi fa. De fet concentrar-se i manifestar-se és el que fan la majoria de col·lectius quan volen que les seves demandes siguin escoltades i ja en èpoques passades algunes de les mobilitzacions d’aquest sector van ajudar a fer visibles algunes problemàtiques i que des de les  administracions es comencessin a buscar les possibles solucions. 

Però segur que tothom podem arribar a imaginar-nos com ens sentiríem si la nostra feina, el nostre mitjà de subsistència es veiés amenaçat, i aquest és el sentiment que alguns d’ells, amb preocupació, m’expressen; així doncs d’entrada tot el meu suport a un col·lectiu, els dels ramaders de muntanya, amb les seves petites explotacions, que fa temps que cada vegada ho tenen més difícil per subsistir.

Tot i així perseveren i continuen lluitant per tirar endavant les seves explotacions familiars, per cuidar del territori com ha fet sempre la pagesia perquè en definitiva s’estimen la feina que fan i tot allò que en resulta. 

I això és el que ens hauria d’empènyer a les diferents administracions ha ser capaços d’esforçar-nos encara més per anar resolent els problemes, alguns de complicats, que en aquest moment hi ha sobre la taula. Des d’una nova perspectiva on han de confluir el sentit comú dels avantpassats que ja menaven el bestiar per aquestes pastures amb l’actual preocupació pel medi ambient recollint els plàstics d’embalar, vetllant pel correcte sanejament dels animals o incorporant les noves tecnologies per facilitar la feina diària. També és del tot necessari que tothom revisi la seva part de responsabilitat quan hi ha temes que no acaben de funcionar.

Però sobretot, ens ha de permetre començar a afrontar els reptes de futur i tots plegats, amb un veritable treball conjunt entre els tècnics de les diferents conselleries, els ramaders i altres actors necessaris, començar a dissenyar quin és el model de ramaderia de muntanya pel s.XXI que volem i quin territori volem deixar als nostres fills i als nostres nets, perquè en algunes comarques com en el cas del Pallars Sobirà aquestes preguntes van del tot lligades i ha de continuar sent així perquè no es tracta només del mitjà de subsistència de nombroses famílies sinó també de com es té cura del paisatge, de com es dóna valor a la qualitat d’uns productes alimentaris dins d’un entorn privilegiat que atrau el turisme, etc. i tot això sense els ramaders no és possible.

De ben segur que podem trobar models en d’altres contrades semblants i que adaptats a la nostra realitat permetrien fer un salt qualitatiu. Ara que engeguem una nova legislatura potser és que ha arribat el moment.

Imma Gallardo
Diputada de JxCat per LLeida