Senyor director,
En relació a la carta al director publicada al seu diari sota el títol
Observacions a la noticia publicada sobre el ministre Josep Borrell.
Naturalment que ningú ha de demanar perdó per dir que un polític ens avergonyeix i tampoc condemnar la llibertat d’expressar-ho públicament. Jo, per exemple, m'avergonyeixo dels escrits d'un tal Torra, i aquí en deixo pública constància. Ara bé, si fem servir els espais públics amb pancartes, rètols, llaços i
tutti quanti, aviat això semblarà el mercat de Calaf.
Doncs sí, ara n'hi ha molts que es posen en boca la paraula democràcia, i passen tranquil·lament de les lleis que entre tots en hem donat, com són l'Estatut i la Constitució. I efectivament hi ha servidors públics, alguns han abandonat el gec i serveixen des de l'estranger, i administrats, que som la majoria. És clar que un, des del seu càrrec públic, pot haver fet moltes coses, però no deixava de ser la seua obligació, i per això cal oblidar-ho.
Respecte als GAL, recordem uns policies van matar uns membres d'ETA, això no cal oblidar-ho, ni tampoc que el Josep Borrell llavors era Ministre d'Obres Públiques i no Ministre d'Interior. Sí, a la vida de les persones hi ha molts clarobscurs, tants que on uns hi veuen impunitat, d'altres hi veiem justícia.
I ara entrarem a les paraules insultants: és una gran insult dir “mossèn" a una persona? O bé que cal desinfectar les ferides abans de curar-les? Quins insults més, si hi són? En una democràcia (torna a sortir la paraula), tothom es pot manifestar amb qui li sembli bé, o no?
Dolor a la humanitat el causen les guerres, l'atur, la pobresa, la manca de solidaritat, les vagues dels CDR que impedeixen el pas per fer-se el tractament als malalts de càncer, etc.
Doncs sí, em sento molt honorat, primer de ser amic del Josep Borrell, i després de que un poblatà hagi arribat tan alt com ell i efectivament, necessitem representants polítics dignes, que ara diguin una cosa i no en facin un altra, que respectin les lleis, que governin per a tothom, que no es barallin entre ells, que no s'embutxaquin un 3%, etc.
Té molta raó el Sr. Borrell quan diu que néixer en un lloc o un altre és pur atzar (es devia recordar del seu pare que va néixer a l'Argentina), no cal dir que ciutadans del món ho som tots (potser uns més que uns altres). Natres tenim la gran sort de viure en un petit espai-temps de pau (una mica enterbolinada, la veritat), com és aquest tros de terra pallaresa al 2018. Crec que per a tots és motiu d'agraïment i que no és anecdòtic per ningú i molt important per a tots.
Joan Coloma i Llevot
Com participar al "Dis la teva"?
Amb tu, el periodisme al Pallars és possible!
A Pallars Digital treballem per oferir-te una informació rigorosa, lliure i honesta. Per mantenir-ho, necessitem el suport i el compromís de persones com tu.
Subscriu-t'hi
