El Parc Natural de l’Alt Pirineu compleix 15 anys

El Parc Natural de l’Alt Pirineu celebra avui, 1 d’agost, el seus 15 anys d’història, coincidint amb l’anunci aquest mateix estiu de l’ampliació dels seus límits geogràfics en més de 9.500 hectàrees. A banda de les trobades transfrontereres del port de Salau, Tavascan i Boet i la propera signatura del protocol de col·laboració internacional per la creació de la marca comuna “Parc Pirinenc de les Tres Nacions”, es preveu commemorar l’efemèride fent balanç de la feina feta durant aquests anys, i l’evolució que ha patit aquesta àrea protegida entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell des del 2003.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu va ser creat per decret l'1 d'agost del 2003 (Decret 194/2003) , després d'un important procés de negociació del govern amb el territori que va tenir lloc entre el 2001 i 2003, arran d’una proposta inicial el 1999 duta a terme pel Centre Excursionista Catalunya i la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) i l’impuls embrionari exercit prèviament per l’ADF Mig Pallars en el marc del projecte LIFE “Pirineu viu”. Ara bé, la necessitat de protegir certes zones que avui en dia configuren el Parc es va constatar ja fa temps:

- L'any 1932 el Regional Planning (primer intent de planificació integral del territori de Catalunya) proposava una xarxa d'espais naturals; dins d'aquests, es pretenia incloure les zones de Sant Joan de l'Erm, la vall de Santa Magdalena, els boscos de Soriguera i altres sectors adjacents.

- El 1966 es va crear per llei la Reserva Nacional de Caça de l'Alt Pallars-Aran; l'àmbit d'aquesta Reserva comprèn bona part de l'àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

- La primera consideració legal com a espai protegit, però, arriba mitjançant el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat pel Govern de la Generalitat mitjançant el Decret 328/1992, de 14 de desembre. La major part de l'àmbit del Parc el formen tres espais del PEIN: l'Alt Àneu, capçaleres de la Noguera de Vallferrera i la Noguera de Cardós, i la vall de Santa Magdalena.

- D'altra banda, el novembre del 2001, el Govern de la Generalitat va aprovar, pel que fa a la regió biogeogràfica alpina, la proposta catalana d'espais naturals que calia incloure a la xarxa comunitària Natura 2000. En aquesta proposta s'inclouen els espais PEIN abans esmentats, a més de l'espai Alt Pallars i també la Torrassa.
 
Així, es va crear inicialment amb l’objectiu de conservar i protegir el patrimoni natural i cultural d’una àrea 69.850 hectàrees que abastava 15 municipis: Alins, Alt Àneu, Esterri d’Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, La Guingueta d’Àneu, Lladorre, Llavorsí, Montferrer i Castellbó, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia, Vall de Cardós i Valls de Valira.
 
Deu anys després de la seva creació, es va veure la necessitat de donar nous passos, i, a petició de diversos ens locals, es va impulsar l’ampliació dels límits del parc, com a eina per millorar la gestió d’aquesta àrea, incloent nous sectors d’alt interès natural que havien quedat exclosos inicialment, i aprofitar també les possibilitats que ofereix aquesta figura com a dinamitzadora de l’economia local.
 
Així, amb l’aprovació del Govern dels nous límits el passat 3 de juliol, el Parc abasta ara una àrea de 79.317,21 hectàrees, 9.500 hectàrees més que abans, distribuïdes en 7 nuclis diferents (Farrera, Rialp, Les Valls de Valira, Alt Àneu, Llavorsí, Soriguera, i Alins). El Parc Natural de l’Alt Pirineu és un espai protegit únic a Catalunya, per la singularitat d’espècies animals i vegetals que acull, el seu llegat arqueològic i geològic, i el patrimoni cultural.
 
En aquest sentit, comprèn més de 200 hàbitats diferents, així com 25 espècies de flora amenaçades o rares, i 284 espècies de vertebrats. És l’únic indret a Catalunya on creix la savina turífera (Juniperus thurifera), així com poblacions  d’espècies  amenaçades  o  rares  com  l’almesquera, el trencalòs, l’os bru, el gall  fer, la perdiu  blanca, el mussol pirinenc, el pardal d’ala blanca, el pela-roques, la sargantana pallaresa o el tritó pirinenc entre d’altres.
 
A més, conté set espais d’interès geològic inclosos en l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya així com un important patrimoni arqueològic en forma de jaciments vinculats a l’activitat ramadera des del neolític i la mineria del ferro des de l’època romana, i jaciments paleontològics com els d’antics arcosaures del triàssic.