Prop d'un milió de persones tornen a omplir la Diagonal per la República

Ja en són set. Set Diades en les quals l'independentisme ha exhibit múscul al carrer per reclamar avenços ferms en el procés. Enguany no era un Onze de Setembre qualsevol -és el primer després del referèndum de l'1-O, la declaració de la independència no desplegada del 27-O i l'existència de presos polítics- i fins a l'últim moment ha existit el dubte sobre si l'assistència seria equiparable a les manifestacions anteriors, però la ciutadania ha tornat a respondre.

Prop d'un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, han omplert la Diagonal de Barcelona des de la plaça de les Glòries fins al Palau Reial, on s'hi han situat les autoritats i s'hi fan fet els discursos. La reivindicació de la República, la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats han centrat els càntics.
 

Al voltant d'un milió de persones assisteix a la manifestació de la #Diada2018

— Guàrdia Urbana Barcelona (@barcelona_GUB) 11 de setembre de 2018

Des de primera hora, els carrers de Barcelona s'han anat omplint del color corall, l'escollit per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural per a la vestimenta oficial de la Diada. Des d'una hora abans del moment clau de la mobilització, ja hi havia milers de persones que començaven a omplir aquesta articulació central de la ciutat i, de fet, la Diagonal ha quedat completament plena poc abans de les cinc de la tarda, quan també han  començat acumular-se gent a alguns carrers propers, desbordant, un cop més, les expectatives.

Entre els líders polítics que hi havia, s'hi trobava el president de la Generalitat, Quim Torra, i el Govern en ple, així com el president del Parlament, Roger Torrent, i els membres sobiranistes de la mesa de la cambra. Els advocats dels presos -entre els quals Ben Emmerson, Aamer Anwar, Jaume Alonso-Cuevillas, Andreu van den Eynde i Jordi Pina- també integren el tram de les autoritats.
 
El moment culminant de la mobilització ha arribat a les 17.14, quan una onada sonora ha fet caure simbòlicament un mur situat en un en extrem, "una acció inspirada en altres moment de la història contemporània occidental, on la persistència i força popular han permès fer caure murs en favor de la llibertat", segons proclamava l'ANC. El mur "simbolitza totes aquelles adversitats i dificultats que impedeixen que Catalunya pugui esdevenir un estat independent en forma de República", exposa l'entitat i, en concret, estava muntat amb una infraestructura metàl·lica coberta de lones de 46 metres de llargada per 8 metres d'alçada on hi ha representades rèpliques de diferents murals del territori basats en el referèndum de l'1-O.

Contra el processisme i el rei

Hi destaquen sobretot tres imatges, que han anat caient una darrere l'altre. En una, explica l'ANC, "hi apareix una roda de hàmster, que simbolitza el processisme i l'eterna esperança que l'estat espanyol accepti i permeti un referèndum acordat". La segona és "un rei de bastos, amb una porra a la mà, i amb la inscripció 3-O als extrems, com si fos una carta que representa la monarquia espanyola i el discurs que el monarca va pronunciar aquell dia". Finalment la tercera "és un 155 ben gran amb unes mans lligades a sota, que representa la supressió de l'autonomia catalana" i el record dels presos, exiliats i represaliats. En canvi, han quedat dempeus murals en positiu i de caràcter sobiranista, amb una estelada, uns castellers o unes urnes.
  Durant els parlaments finals, la presidenta del l'ANC, Elisenda Paluzie, ha pressionat el Govern per tal que no fiï la implementació de la República només a la mobilització social i, per tant, que es prepari també per fer-la efectiva quan hi hagi un nou embat a partir del judici per l'1-O. Com és costum després d'aquestes mobilitzacions, les entitats han volgut aprofitar per marcar el rumb i, en aquest sentit, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha instat a defensar els consens bàsics del país, com el referèndum, el republicanisme i la lluita contra la repressió.

Just després, Torra ha apuntat que no pot ser que hi hagi presos i exiliats. "Demanem als ciutadans d'Espanya que s'uneixin a la defensa dels drets", ha apuntat, i ha reivindicat el dret a vot: "Mai renunciarem al dret a l'autodeterminació. Li demano a Pedro Sánchez si sempre hi haurà mateixa resposta de l'Estat. Apliquem la màxima intel·ligència política". En les declaracions prèvies a la manifestació, el portaveu parlamentari de JxCat, Albert Batet, ha sostingut que el missatge és clar: "Davant la violència i la repressió, després del 27-O i el 21-D, el poble de Catalunya demostra que la República és possible ara". El president del PDECat, David Bonvehí, s'ha mostra satisfet amb l'assistència i ha defensart que "avui és un dia per tota aquella gent que no hi pot ser". Marta Vilalta, portaveu d'ERC, ha definit la manifestació com una nova "demostració de força" en defensa dels drets i les llibertats i ha defensaré que hi ha un doble clam: per la llibertat dels presos i dels exiliats i per al país. Lluc Salellas (CUP) ha assegurat que la mobilització no violenta és la millor manera d'assolir la República i ha apuntat que la Diada és l'inici d'una nova "onada" que porti cap a la República.

Acte institucional reivindicatiu

L'arrencada de la Diada es va produir dilluns al vespre, amb l'acte institucional. La Flama del Canigó va arribar al Parlament a quarts de nou del vespre i la comitiva, encapçalada per Torra i Torrent, la van conduir cap a la plaça de Sant Jaume. Va ser davant del Palau de la Generalitat on es va celebrar la part més reivindicativa de l'acte, en el qual van participar els presos polítics i els exiliats a través de versos escrits sobre la llibertat i la lectura de fragments d'autors com Maria Aurèlia Capmany i Maria Mercè Marçal.

En paral·lel, Torra va assenyalar en el discurs de la Diada -el primer que fa com a president- que està diposat a fer "efectiva" la República "de tots". "Ho farem per tots els presos polítics i exiliats i per tots aquells que són perseguits per defensar la llibertat de Catalunya i per haver donat la paraula al poble en el referèndum d'autodeterminació de l'1-O", va indicar.