El Govern admet 27 atacs aquest estiu però es manté ferm en la reintroducció de l’os al Pirineu

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, ha defensat avui el projecte de consolidació de l’os al Pirineu, com una “aposta doble del Govern per la biodiversitat i la convivència amb l’activitat humana”. Durant una roda de premsa, Miralles ha posat en valor “la valuosa feina feta al voltant del projecte Piroslife” de consolidació de l’os al Pirineu central, que a més de la Generalitat, implica el Conselh Generau d’Aran, la Fundación Oso Pardo, Forestal Catalana i la Universitat de Lleida, des del 2015.

Miralles ha reconegut que “la presència de l’os significa una molèstia addicional per al sector ramader afectat”, perquè obliga a retornar a la vigilància i protecció del ramat, un hàbit que s’havia abandonat pràcticament en els últims 30 anys, però ha recordat que “des del Govern es treballa per la cohabitació entre aquesta espècie i la ramaderia”.

Amb tot, ha dit que els danys provocats per la fauna salvatge “no són el principal problema de la ramaderia de muntanya”, sinó que s’afegeix “a la resta de problemàtiques que viu el sector”. Miralles ha recordat l’esforç que la Generalitat i els socis del projecte Piroslife estan duent a terme per implementar mesures preventives i per compensar pèrdues en el ramat vinculades a la convivència amb l’os.
 
Miralles ha explicat que el projecte Piroslife compta amb un pressupost global de gairebé 2,5 milions per desenvolupar diverses accions vinculades a la consolidació de la població d’ossos al Pirineu central, el 75% aportat per la Unió Europea. De moment, en els 4 anys en marxa del projecte, i fins al 31 de maig, s’han invertit 1,7 milions, el 71% del total, i la majoria dels quals destinats a la ramaderia. 

L’any 2019, quan acabi el suport del programa Life, la Generalitat s’ha compromès a mantenir l’esforç en matèria de prevenció i de gestió de l’os, com a mínim, en els nivells dels darrers anys. També està previst culminar el traspàs de competències en gestió de fauna al Conselh Generau d’Aran. El cost global del dispositiu s’estima en 500.000 euros/ l’any.

Ajuts i compensacions econòmiques

La Generalitat ha fet públic que el 2017 les indemnitzacions a ramaders per danys de l’os van representar 33.000 euros, i 10.000 euros el 2016. Les quanties venen fixades en cada cas per Decret, i es liquiden en un termini d’entre 4-5 mesos. També el Parc Natural de l’Alt Pirineu atorga ajuts al sector ramader i al foment de la ramaderia extensiva. Enguany, d’un pressupost de prop d’1,5 milions, hi ha dedicat 428.503 euros, gairebé un terç del seu pressupost total.
 
A banda de les indemnitzacions i ajuts, Catalunya, a diferència d’altres territoris, ha posat en marxa un dispositiu de prevenció dels danys, amb un equip tècnic a la Val d’Aran i el Pallars Sobirà. Entre les mesures preventives impulsades en el marc del projecte Piroslife de reintroducció de l’os al Pirineu, l’agrupament de ramats d’oví és dels que presenta uns millors resultats. El 2017, els ramats no protegits o protegits de forma incorrecta han tingut 20 vegades mes depredacions que els ramats ben protegits pel projecte Piroslife.

El cas concret de Goiat

Davant la conducta “anòmala" de Goiat, aquest any es va posar en marxa un dispositiu  especial per foragitar l’animal, en primer lloc, i es va encarregar una valoració tècnica sobre caràcter problemàtic de l’exemplar sense descartar cap escenari, inclòs el de la seva extracció del medi.

Miralles ha sentenciat que la presència de l’os al Pirineu “no té volta enrere i un sol exemplar no pot posar en perill la feina de 20 anys”. La decisió del futur de Goiat, ha recordat Miralles “no es prendrà en calent sinó en base a una avaluació tècnica que s’està elaborant” i a un “Protocol d’intervenció i gestió d’ossos problemàtics” consensuat pel conjunt d’administracions. El Departament ja va exposar el passat mes de juliol la voluntat d’extreure aquest exemplar del medi, tot i que manera imprescindible primer cal l’avaluació tècnica i jurídica en què s’està treballant.

Per això, a nivell tècnic s’està treballant per consensuar un protocol per catalogar objectivament els exemplars d’ossos problemàtics, inclosos aquells que ho siguin per la seva conducta predadora, consensuat per totes les administracions implicades, que sigui la referència a l’hora de prendre decisions.
 
Un dels principals punts del nou protocol és la inclusió, entre les tipologies d’ossos problemàtics, de la figura “d’os altament depredador”, que causa conflictes anòmals amb la ramaderia. L’altra és el tractament diferenciat que es vol donar als ossos reintroduïts (on hi ha un plus de responsabilitat i gestió) respecte dels nascuts als Pirineus.

El Govern també ha detallat que tot i que es troba en tot moment localitzat per un collar de seguiment GPS, Goiat ha mostrat una conducta predadora “anòmala", en tant que ha demostrat una certa atracció cap al bestiar equí. La predació de l’os sobre bestiar equí és poc usual i excepcional i, quan es dona, acostuma a afectar poltres de pocs dies. Aquest no és un cas únic (es té notícia d’un altre cas a Itàlia), però sí excepcional.

Goiat es troba a França des de mitjans de juliol. Des del mes d’abril i fins al 31 d’agost, l’equip de seguiment ha registrat 27 atacs d’aquest exemplar (12 a Catalunya i 15 a França). En total, en aquest període ha provocat la mort de 22 ovelles (la majoria a França), 9 cavalls (gairebé tots a Catalunya), 1 cabra, així com danys en 8 ruscs. Tanmateix, els experts coincideixen a dir que Goiat és predador sobre bestiar, però no agressiu cap a les persones.

Pel que fa a la bateria del collar localitzador GPS de Goiat, que està a punt d’esgotar-se, s’ha procedit a programar l’emissor al mínim mentre estigui a França, per economitzar la bateria. S’intentarà canviar quan torni a l’Aran.