Recordava, ara no fa gaire el company i amic Toni Rico en un article, el discurs que Arnaldo Otegi va fer el 2104 on va enunciar allò que "l’Esquerra Abertzale no va néixer per a resistir, ni tan sols per respondre, va néixer per guanyar". Un míting que es pot trobar sencer a les xarxes i que  aprofitant l’avinentesa i després de llegir l’escrit del novelder, vaig anar a revisar.

"Aquest no serà un procés exempt de contradiccions" deia, "n'hi haurà. El problema de les contradiccions és saber-les gestionar, però el procés del desbloqueig, per a una posada en marxa, necessita sumar forces" per, afegia "fer passos efectius per configurar un bloc històric de treballadors i treballadores, un bloc popular que reivindiqui amb nitidesa i claredat la independència nacional d'Euskal Herria".

Aquest febrer i març, des de la CUP-NCG hem estat bastint ponts a diverses organitzacions polítiques, de manera proactiva, per treballar per un acord d’investidura que suposés un pas endavant nacionalment i socialment, i ho hem fet permeabilitzant cadascun dels passos duts a terme amb la nostra militància de manera gairebé obsessiva.

Finalment el 22 de març arribàvem a un preacord amb ERC que, segons deia l’indispensable Ivan Miró en un tuit, recollia "bona part de l'agenda dels moviments socials: Renda Bàsica Universal, Habitatge, Transició Ecològica, Pacte per Economia per la Vida i Cooperativisme, Energia i Banca Pública, Sanitat, Model Policial, reenfocament dels Fons Europeus... Important!”. Una proposta amb la qual, com a grup parlamentari, acabàvem una part del nostre mandat: treballar per assolir una entesa i passar-ho a la militància perquè, com sempre, diguessin l’última paraula.

Es podrien haver aconseguit més coses o un preacord més ampli? Sincerament no ho sé, i no ho pot saber, ara com ara ningú més enllà de criteris subjectius. Hem treballat de valent, amb tota la força i la fermesa, convençuts, però, que això que vam aprovar no és un punt final sinó senzillament una finestra de ruptura, petita i potser malgirbada però és, entenem, una oportunitat, i saber aprofitar-la és la nostra obligació. Bona part de la possibilitat de transformació social amb profunditat i d’emancipació nacional, d’almenys una part, del conjunt dels Països Catalans depèn de la possibilitat d’aprofitar aquesta finestra de ruptura que tenim avui ben present: la CUP-UNCPG hi ha d’apostar a fons, sense pors, amb tots els riscos.

Una elèctrica i una banca pública, un pla pilot de renda bàsica universal, mecanismes per fer efectiu el dret a l’habitatge, dedicar un 25% del pressupost de salut a l'atenció primària avançant cap a un sistema de gestió 100% pública, crear el marc normatiu que faciliti la remunicipalització de serveis públics com l’aigua, bastir un espai de coordinació entre partits independentistes i entitats que ha de servir per traçar les línies estratègiques i preparar les condicions pel nou embat democràtic amb l’Estat, temes que certament, tant en l’aspecte social com nacional, no són menors.
 
I aquests elements formen part de l’acord aprovat, que es regirà per una proposta de treball en comú per capes que aniran, si s’escau, aprofundint-se al llarg de la legislatura  i que conté, de manera imprescindible, mecanismes de control i reversió com la mateixa qüestió de confiança a mitja legislatura.

Ara tot comença i queda la part més difícil. D’una banda assegurar el compliment de tots i cadascun dels apartats del que s’ha signat, i de l’altra, que el text serveixi de palanca per articular aquest bloc popular que giri, de manera inexorable i irreversible, el país cap a l’esquerra, que posi al centre la gent i garanteixi vides dignes i que obri la porta a assolir, finalment, la independència d’una part dels Països Catalans.

"Les meves contradiccions són les meves esperances!" que deia Fuster. El repte ara es majúscul i només el podrem superar si totes i tots aquells que treballem per la justícia social i per la independència ens apleguem i ens enfortim. No serà fàcil però, com diu l’insigne escriptor ponentí, Josep Vallverdú “nosaltres, a la llarga, ens en sortirem”.