Dilluns, 25 de novembre de 2024

Francesc Canosa - Articles d'opinió

Francesc Canosa Farran és explicador de coses. Periodista, escriptor, guionista, professor de comunicació i professional de discursos de boda. Ha fet de tot i a tot arreu. Ha treballat a una vintena de mitjans de comunicació i ha escrit una desena de llibres. De gran vol continuar fent el que ha fet des de sempre. A Twitter: @francesccanosa.

16/07/2019
«Molt protestar pel bestiar i poc pel vegetal. Com va respondre el filòsof sensual Francesc Pujols a un conegut que li va refusar la invitació a menjar conill perquè era vegetarià: 'No s'amoïni, ja matarem un bròquil'»
09/07/2019
«Convergència esquarterada a trossos. El PP decapitat. El PSC seccionat. Els comuns podats. La CUP esquilada. I a d'altres, com ERC, hi ha soroll i olor d'arma blanca»
02/07/2019
«Avui el catalanisme és un producte apropiat-comprat-segrestat-privatitzat per l'estat espanyol. Si ara volen que tothom sigui catalanista és que no vol dir res»
25/06/2019
«El partit de la fractura està vivint la seva fractura. És el que té ser miner. És el que té la barrina, la dinamita, l'explosiu. És el que té l'obscuritat, la foscor, el túnel sense sortida»
18/06/2019
«Sortim d'unes municipals i sobrevola un gas de derrota. Mirem el futur i hi ha boirina de desfeta. La gran arma de destrucció massiva que té l'Estat és el temps»
11/06/2019
«El que ens hauria de fer pensar més és que un britànic ens hagi d'explicar per què ens jutgen, substitueixen i ens volen eliminar. I nosaltres, anar fent»
04/06/2019
«Colau haurà de decidir. I decideixi el que decideixi, decebrà, perdrà. A curt, a mitjà, o a llarg termini. No s'ha vist mai això... Colau, decidint»
28/05/2019
«La Lleida socialista ha caigut. La ciutat, per fi, es pot espolsar aquest 1939 crònic, moribund, depressiu, narcòtic, estèril que ha vestit la ciutat fins avui»
21/05/2019
«Per què ve la gent a Barcelona? Senzill: per coses que es van fer fa més d’un segle. Per pedres. Perquè Barcelona va fer poesia amb la pedra»
14/05/2019
«Vivim, laboralment, al país de les absurditats, irracionalitats i endèmies nacional-ocupacionals»
Pàgina 5 de 9